REDACCIÓ.- L’Associació Catalana de Municipis (ACM), la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l’Associació de Micropobles de Catalunya (MdC) s’han reunit aquest dimecres a la tarda amb el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, per abordar el desplegament de la Llei de l’Estatut del Municipi Rural, aprovada el passat mes de juliol pel Parlament de Catalunya.
Les entitats municipalistes, que des del primer moment van participar en l’elaboració de la llei, han presentat una proposta de treball conjunta que, de manera consensuada amb el Govern, vetlli pel desplegament de la trentena de mesures i grups de treball que preveu l’Estatut per poder garantir l’efectivitat de les mesures aprovades.
S’ha plantejat la creació d’un grup de coordinació entre la Direcció General de Coordinació Interdepartamental i representants de les entitats municipalistes, que treballarà per garantir el seguiment i la implementació de totes aquestes mesures a partir d’un calendari d’execució.
El president de l’Associació de Micropobles de Catalunya i alcalde de Riner, Joan Solà, ha destacat que “l’Estatut no pot quedar en un calaix, hem de treballar plegats i ser capaços de què s’apliqui de forma immediata i amb els recursos necessaris. Parlem d’equitat territorial, d’igualtat d’oportunitats i de qualitat de vida i cada dia que passa és una oportunitat perduda per millorar l’atenció i els serveis als nostres veïns i veïnes”.
La presidenta de l’ACM i alcaldessa de La Garriga, Meritxell Budó, ha subratllat que “l’Estatut del Municipi Rural és una fita històrica per al país, però només serà útil si el seu desplegament és àgil, planificat i amb recursos. Cal passar de la llei als fets, i fer-ho des del consens i la cooperació entre el Govern i el món local”.
Per la seva part, el vocal del Comitè Executiu de l’FMC i alcalde de Vilaplana, Josep Bigorra, ha manifestat que “el desplegament de l’Estatut ha de suposar l’aplicació de mesures per a evitar el despoblament, tals com facilitar l’accés a l’habitatge als joves i les famílies que volen viure als pobles, el finançament de les escoles rurals o l’establiment de models de transport públic flexibles i sostenibles que permetin donar cobertura a les necessitats dels nostres habitants”.
Entre les prioritats d’acció plantejades destaquen la creació d’un Mecanisme Rural de Garantia alineat amb la Unió Europea, la posada en marxa de fons específics i d’inversió per als municipis rurals, l’impuls de programes d’habitatge assequible i protegit, el finançament de les escoles rurals, la simplificació normativa i administrativa, i la participació activa dels municipis rurals en òrgans de la Generalitat.