REDACCIÓ (El Pont de Suert).- L’Arxiu Comarcal de l’Alta Ribagorça ha ingressat el fons de la botiga Farrero del Pont de Suert. El fons té un volum de 0,5 metres lineals de documentació i una cronologia entre els anys 1906 i 1971. Els fons documentals comercials i d’empreses són els generats arran de les activitats comercials o empresarials desenvolupades per les organitzacions mercantils privades relatives a qualsevol sector econòmic. En aquest cas, es tracta de la sastreria i botiga Casa Farrero, fundada l’any 1906 per Tomàs Farrero Fort i que encara avui en dia es manté oberta pels seus descendents.
La documentació ingressada és purament comercial i comptable de la botiga i del desenvolupament de la seva activitat al llarg dels anys. Conté 40 llibres comptables des de la seva creació, tot i que les dates predominants són els anys trenta, quaranta i cinquanta. La seva característica principal és que degut a la meticulositat dels seus treballadors, hi trobem molta informació amb alt valor històric en els seus llibres. Per exemple, els llibres majors estan dividits per municipis i llogarets de la zona, i en cada un d’ells hi apareixen reflectits els noms de les diferents cases, el dels membres d’aquestes i els productes que encarregaven o compraven a la botiga.
La resta de llibres plasmen la realitat de la comptabilitat d’un comerç en aquella època, el preu de cost dels productes i les taxes i impostos que s’havien d’abonar. Per tant son portadors de molta informació i testimonien aspectes quotidians de la vida i la societat d’aquell moment.
Uns llibres amagats durant dècades en un fals sostre
La peculiaritat d’aquest fons és que fa uns anys, els actuals propietaris de la botiga, en una reforma a la teulada de la casa, van descobrir un fals sostre amb un espai on en una capsa es trobaven els llibres de comptabilitat de la botiga dels anys trenta. Es creu que el propietari d’aquell moment, en esclatar la Guerra Civil i en saber que els llibres hi plasmaven molta informació personal dels habitants del territori, va decidir amagar-los. Evidentment, aquests llibres van quedar en l’oblit per a les següents generacions, però aquest arranjament va permetre descobrir-los i salvar-los de la desaparició, pel seu delicat estat de conservació a l’haver estat exposats durant uns setanta anys només a cobert per una teulada, amb totes les variabilitats climàtiques anuals en aquesta part del Pirineu lleidatà i l’activitat de petits rosegadors.
Des de l’Arxiu Comarcal de l’Alta Ribagorça han remarcat que l’equipament «és el lloc ideal pel dipòsit d’aquests tipus de fons per garantir la seva conservació en uns espais i materials adequats i per la capacitat de posar a l’abast de la ciutadania tot aquest patrimoni per a la seva recerca i estudi». Igualment, han volgut agrair a Enric Farrero i a la família «la voluntat de donar la documentació a l’Arxiu Comarcal, acte que ajudarà a la recuperació de la memòria històrica del territori i afavorirà el seu accés a les persones interessades en la seva consulta».
