AMADEU GALLART.- Cada vegada que he hagut de fer servir l’AVE i he anat a l’estació de Lleida, m’han impactat negativament els cartells de Lleida-Pirineus. Recordo —no són gaire llunyanes— les manifestacions del llavors alcalde de Lleida, Àngel Ros, proclamant que Lleida no hauria de perdre mai la seva capitalitat sobre el que ell considerava —i deu considerar encara— el Pirineu de Lleida. Suposem que es referia a la sobirania provincial lleidatana exercida sobre les comarques de l’Alta Ribagorça, els Pallars Jussà i Sobirà, l’Alt Urgell, la part de la Cerdanya “lleidatana” i el territori d’Aran. Quan van remodelar l’estació ferroviària de Lleida l’ocurrència no va ser d’altra que posar-li Lleida-Pirineus per manifestar precisament aquesta capacitat de la ciutat cap de província per projectar-se per tota la demarcació.
Suposem que [l’alcalde Àngel Ros] es referia a la sobirania provincial lleidatana exercida sobre les comarques de l’Alta Ribagorça, els Pallars Jussà i Sobirà, l’Alt Urgell, la part de la Cerdanya “lleidatana” i el territori d’Aran
Com a altpirinenc no lleidatà —encara que sí ciutadà de la província de Lleida—, penso que és molt el que la ciutat de Lleida i les seves institucions ens poden aportar. No cal anar gaire lluny: rebem assistència sanitària de l’Arnau de Vilanova, la Universitat de Lleida fa una magnífica tasca amb iniciatives com l’escola d’infermeria de Tremp o l’INEF, a la Seu d’Urgell, entre moltes altres coses… Personalment, he tingut profitoses relacions amb col·legis professionals amb seu a Lleida i fins i tot, com assessor fiscal, amb l’Agència Tributària, amb uns magnífics lavabos que, a primera hora del matí, acabat d’arribar de la Seu, et preparaven per a qualsevol comprovació o inspecció relacionada amb la fiscalitat dels meus clients.
Seria estúpid entrar en confrontacions territorials improductives, crec que hem d’anar cap a un terreny on hi puguem guanyar tots. La meva pregunta és molt senzilla: què hi tenen a perdre Les Terres de Lleida —o Lleida!—, que en el seu sentit estricte corresponen a les comarques de la Noguera, les Garrigues, l’Urgell, el Pla d’Urgell i el Segrià, si les comarques de l’Alt Pirineu i Aran s’institucionalitzen plenament, amb totes les seves delegacions territorials i la constitució d’una vegueria, tal i com marca la Llei Veguerial vigent, la 31/2010? La meva resposta és concloent: no hi tenen res a perdre i sí molt a guanyar amb un desenvolupament raonable del nostre territori altpirinenc, territori que s’estén per les dues províncies de Girona, Lleida i un bocí de la de Barcelona.
Senyores i senyors responsables de la Diputació provincial —que no sou precisament antinacionalistes catalans!—, perquè no preneu exemple de la Diputació de Tarragona que delimita perfectament el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre? De què teniu por?
Un exemple del que no s’ha de fer i de com es pot caure en la més gran de les mesquineses, és comprovar els impediments constants que troben les comarques altpirinenques en el desplegament d’algunes delegacions territorials de la Generalitat, uns impediments constants en el traspàs de les seves competències… Què és el que pot atemorir a algun cap dels serveis territorials instal·lats a Lleida (i a Girona), perdre tres o quatre funcionaris i veure retallat el mapa de les seves competències? Per l’amor de Déu, senyores i senyors, que som a l’any 2025 del segle XXI ! Com és que la Diputació provincial lleidatana continua finançant promocions turístiques aferrant-se gairebé infantilment a lemes com “la neu de Lleida” o “els menjars de Lleida”…, unificant culturalment un territori que és ric i divers. Senyores i senyors responsables de la Diputació provincial —que no sou precisament antinacionalistes catalans!—, perquè no preneu exemple de la Diputació de Tarragona que delimita perfectament el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre? De què teniu por? El mateix, encara que afecti a un territori més petit, podem dir als responsables de la Diputació de Girona. Quin poder teniu por de perdre? Estem plenament en el camp de la irracionalitat.
Bé, tornem al concepte Lleida-Pirineus… A què ve aquesta apropiació territorial que indica que la porta obligada dels “Pirineus”, així en abstracte, sigui el Pallars, la Garrotxa o el Valle del Baztán, o la Vall d’Ordesa… es l’estació de tren de Lleida? Tot indica que el nomenament ferroviari es va fer sense massa reflexió, i el que és més trist per aquest articulista, sense una contestació consistent dels afectats per una apropiació indeguda. És clar que el qui va posar Pirineus, previsor i astut, potser sabia el que es feia pensant que posant una denominació tan genèrica com “Pirineus”, a més en plural, difícilment cerdans, pallaresos, ribagorçans, alturgellencs i aranesos es donarien per al·ludits.
