JORDI PAU CABALLERO.- Tristesa, estupefacció, vergonya, indignació…? Els focs de sisena generació d’aquest mes de juliol ens han deixat amb les vergonyes d’aquest país, enlaire. I com que intueixo per on poden venir els mantres, m’anticiparé a ells de forma cortès i argumentada. Per una banda, en aquest país en què tal com deia en Raimón “la pluja no sap ploure”, tenim un clima mediterrani al qual la vegetació, i els nostres avantpassats, s’han anat adaptant, tant pel que fa a les sequeres, com pel que fa als incendis forestals. Des de la publicació l’any 1976, de l’obra col·lectiva Natura, ús o abús? Llibre blanc de la natura als Països Catalans, coordinada per Ramón Folch i publicada per editorial Barcino, que portem anys marejant la perdiu.
La que va ser considerada la primera gran diagnosi ambiental en el seu àmbit territorial, ha estat utilitzada pels diversos governs de Catalunya com a base per a la redacció del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). L’any 1988 se’n feu una segona edició ampliada, on es constatava que no s’havia avançat gaire. El 2011, sota l’impuls de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), es presentà el portal web Natura, ús o abús?, una nova edició en línia del Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans. Més de 40 anys després del treball original, el propi IEC, amb la participació de més de 76 experts en 31 articles, publicava Natura, ús o abús? (2028-2019). Ús i abús de la natura, impactes i propostes de gestió. El cas de Catalunya cap a paradigma. L’any 2016, la Generalitat de Catalunya, amb el propi IEC, el Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya. Com dirien en italià, “parole, parole, parole…”.
El dia 9 de juliol, Notícies 3Cat ens informava que “Podem patir aviat una sequera encara pitjor: Catalunya, zona zero de la crisi climàtica al món”. Un estudi del Servei Meteorològic de Catalunya conclou que les mitjanes de temperatura del 2022 al 2024 són tan elevades que superem les condicions extremes de Nova Delhi o Atenes. En l’esmentat estudi, s’afirma que “Si seguim així, les sequeres futures podrien assolir característiques de sequera climàtica, que és aquella capaç de transformar el paisatge d’un territori“. I que el Pirineu Oriental té molts números per partir greus incendis, degut a la pèrdua d’humitat dels seus boscos, amb arbres caducifolis que difícilment es podran adaptar.
El dia 4 de juliol, el meteoròleg Francesc Mauri ens alertava de l’impacte dels incendis de sisena generació, que “estàvem omplin de pólvora el magatzem”, i que “un incendi podria cremar Collserola i ser a Mataró en una hora”. Us imagineu un incendi de sisena generació al nostre Pirineu? En Marc Castellnou, cap del GRAF, Grup d’Actuacions Forestals, del Departament d’Interior de la Generalitat, alertava de les dues zones vulnerables del nostre país per a patir grans incendis: Collserola, i el Pirineu: la Garrotxa, el Ripollès, el Berguedà, l’Alt Urgell i el Pallars. Els incendis de la Segarra i de les Terres de l’Ebre han estat brutals, i d’una potència i una magnitud esfereïdores.
Us imagineu un incendi de sisena generació al nostre Pirineu? En Marc Castellnou, cap del GRAF, Grup d’Actuacions Forestals, del Departament d’Interior de la Generalitat, alertava de les dues zones vulnerables del nostre país per a patir grans incendis: Collserola, i el Pirineu
El dia 8 de juliol, Martí Boada, doctor en Ciències Ambientals, geògraf i naturalista, va alertar en una entrevista al Catalunya migdia que Catalunya té uns boscos inflamables de resultes de l’increment de la massa forestal i l’augment gradual de les temperatures. És per això que Boada reclama una bona gestió de la massa forestal per evitar incendis forestals com el del Baix Ebre. “Els boscos creixen una mitjana de cinc tones per hectàrea cada any, colonitzant conreus o pastures abandonades”, ha explicat Boada, que ha lamentat que hi hagi gent que “s’enfadi” quan es talen arbres d’un bosc. “És una idea urbana. El mite de la intocabilitat dels boscos no ajuda a fer una gestió sostenible d’aquests espais”, ha reflexionat Boada, per qui la pujada de les temperatures que vivim encara ho fa més urgent.
Fa dècades que vaig sentir dir al meu bon amic Martí: “Arribarem a un moment en què els governs hauran de contractar als pagesos per a què facin de jardiners dels nostres boscos”. Ja veiem com va el tracte amb la pagesia: l’estat dels boscos d’avui és fruit de l’abandó progressiu del camp i dels aprofitaments forestals. Això sí: canya al sector primari, que té la culpa de totes les nostres calamitats ―sort que no estem en l’Edat Mitjana, per allò de la macrosantíssima Inquisició―.
Ara bé, dit tot això, i el que clama al cel és la manifesta i ignominiosa actuació dels nostres administradors públics ―si algú se’n sent esfereït, en direm púbics, per les susdites parts que ens toquen―. El dia 8 de juliol, fonts del Departament de Territori reconeixien a VilaWeb que fa 39 anys que el Pla de prevenció d’incendis del Parc Natural dels Ports hauria d’estar fet pel decret 78/1986, que estableix que els espais naturals de protecció especial han d’elaborar un pla bàsic de prevenció d’incendis. Com? Tant de temps com la dictadura que va patir aquest país, i no han tingut temps de fer-lo? Ah, però encara hi ha més: el Departament diu que, a més del dels Ports, també es treballa amb el de l’Alt Pirineu i el del Cadí, i que el de Cap de Creus i el de Capçalera del Ter ja són en fase d’aprovació. Com? Hem d’entendre els 40 anys del Parc Natural del Cadí-Moixeró, i els 20 anys del Parc Natural de l’Alt Pirineu, sense pla bàsic de prevenció d’incendis? Quin alleujament saber que también están trabajando en ello. I que si aquí no pasa nada será porque Dios no quiere. I si els haguessin elaborat en el seu moment, algú s’estranyaria, considerant el que ha passat, que no estiguessin pas obsolets?
Vergonya, cavallers, vergonya. I no serà que el nostre país el que necessita és una visió més rural del territori, de la mà de la gent que hi viu i el treballa, i recolzada pels científics, i no pas una visió merament tecnocràtica i metropolitana, aliena a les realitats del territori? I que qui hagi de fer la feina, la faci, ben assessorat, amb humilitat i eficiència.