REDACCIÓ (Alt Pirineu).- El Parc Natural de l’Alt Pirineu ha presentat aquest dimecres la Guia de bones pràctiques per a la rehabilitació de construccions rurals aïllades, un document clau per garantir la conservació i recuperació d’aquestes edificacions típiques i per promoure un desenvolupament sostenible en el territori. Moltes d’aquestes construccions rurals estan vinculades a l’activitat històrica agroramadera de muntanya, com les bordes, els cortals, les cabanes o les pletes, i també a l’activitat industrial rural, com les serradores i moles hidràuliques, i a l’àmbit eclesiàstic, com les ermites.
Les bordes i cabanes són les construccions més abundants dins del Parc, i per això els canvis d’usos es regulen urbanísticament per mitjà dels catàlegs de cases rurals dels plans d’ordenació urbanística municipal (POUM), i es vetlla perquè quan difereixin del seu ús original no suposin un perjudici per a la conservació de la resta de valors del Parc. En el cas dels usos turístics que es puguin arribar a permetre, ja siguin com a “refugi”, allotjament rural o similar, o residencials, això no ha de comportar impactes ambientals en el medi en què es desenvolupen; a més, en l’àmbit energètic, han de ser com més autònoms millor i cal prioritzar les energies renovables.
A banda de servir com a orientació per a arquitectes, aparelladors, constructors i propietaris a l’hora de planificar rehabilitacions, aquesta eina també serà útil per agilitar els processos d’avaluació i autorització de projectes, cosa que contribuirà al manteniment del patrimoni arquitectònic del territori. En aquelles construccions que conserven l’ús agroramader, per exemple, i que, per tant, poden accedir a línies de subvenció del Parc per a la rehabilitació, l’aplicació dels criteris que determina la guia facilitarà la feina tècnica a l’òrgan gestor del Parc en el moment de condicionar i valorar aquests ajuts.
El projecte l’ha impulsat i finançat el Parc Natural de l’Alt Pirineu, sota la coordinació i supervisió del seu director, Marc Garriga, i del director de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Jordi Abella, i ha estat fruit de la col·laboració permanent entre els parcs naturals i els museus etnològics de Catalunya, un exemple innovador de treball transversal per afrontar de manera conjunta els reptes de la sostenibilitat.
Les autores de les tres parts que formen la guia són la tècnica de l’Ecomuseu Cristina Simó, l’arquitecta tècnica Sígrid Remacha i la tècnica del Parc Elisenda Montserrat. Totes tres són expertes en la matèria i han documentat i contrastat la informació publicada amb altres persones expertes dels àmbits de la cultura, l’arquitectura i el medi ambient.
La guia es distribuirà en format digital al web del Parc i es posaran exemplars en paper a disposició dels ajuntaments i centres d’informació local.
