REDACCIÓ. (Alt Pirineu i Aran).- L’Alt Pirineu i Aran es una vegueria que pateix una manca d’inversions de manera reiterada des dels darrers 10 anys, tant des de l’àmbit públic com del privat, unes mancances que provoquen desigualtats i que agreugen cada cop més el problema de la despoblació.
Aquest seria el cas, per exemple, de les telecomunicacions, un servei bàsic per a tota la població que permet no només la comunicació verbal amb la resta de societat, si no que avui dia també ens hi depèn la feina, l’oci, i fins i tot l’accés a tràmits, estudis i serveis sanitaris. I així és reconegut, com un servei bàsic al qual tot català té dret a accedir-hi, i on les zones “fosques” tenen accés via satèl·lit a preus reduïts.
A l’Alt Pirineu i Aran hi ha telefonia instal·lada, tant per cable de coure com per cobertura mòbil, i en alguns municipis fins i tot arriba la fibra òptica, però la qualitat del servei no és de bona qualitat: poca cobertura, zones fosques sense, una baixa qualitat de servei amb trucades que es tallen, velocitats reduïdes de connexió a internet (en alguns municipis encara funcionen amb 3G, quan la tecnologia actual ja és la 5G) que no permeten teletreballar, i caigudes de servei durant dies sense solucions ràpides.
Aquests problemes afecten especialment els Pallars, Jussà i Sobirà. Des del mes de maig que es pateixen males connexions, i des d’aquest dissabte hi ha set pobles de la Vall Fosca que estan sense telefonia, ni fixa ni mòbil. I la resta de població es veu també afectada quan arriben al territori les segones residències i turistes que saturen les ja deficitàries infraestructures.
Per tot això, des dels Comuns de l’Alt Pirineu i Aran es reclama, en primer lloc, que la companyia Movistar, empresa nascuda d’infraestructures públiques, solucioni els problemes d’accés amb rapidesa. En segon lloc, que tant ajuntaments com consells comarcals de les zones afectades assessorin a tota la seva població per facilitar l’accés a les vies de reclamació oficials contra les empreses de telecomunicacions per la manca de servei, tant per via amistosa com mitjançant les oficines de consum, i fer front comú per exigir unes infraestructures segures, fiables i en condicions òptimes pels temps que vivim.
L’equitat territorial cal defensar-la també amb l’accés als serveis bàsics i estratègics quan aquests estan prestats per empreses privades, i de no ser així, buscar els mecanismes per a que esdevinguin públiques i amb criteris d’igualtat social i no merament econòmics.
