REDACCIÓ. (Tremp).- La Comissió territorial de l’Alt Pirineu i Aran de la Taula Nacional de l’Aigua planteja, en la seva segona reunió, una vintena de propostes per millorar la gestió dels recursos hídrics de la vegueria. La trobada, que ha tingut lloc a Tremp, al Centre de Suport Territorial Pirineus de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, ha permès posar en comú aportacions i punts de vista tant del sector públic com del sector privat, i recollir la veu dels diferents territoris de l’Alt Pirineu i Aran.
Les propostes plantejades poden agrupar-se en quatre grans línies de treball. En primer lloc, s’ha posat sobre la taula la necessitat de modernitzar la infraestructura de distribució de l’aigua, cosa que passa entre altres per la digitalització, la substitució dels materials amb què estan fetes les canonades, la millora de les infraestructures de regadiu, la regeneració d’aigua del cicle urbà, l’aprofitament d’aigua dels sobrants (per exemple, de fonts i safarejos), i la instal·lació de comptadors tant en domicilis com en altres equipaments. A més de la possibilitat de subvencions i ajuts, s’ha proposat la creació i implementació d’un servei d’assistència tècnica per al disseny de solucions adaptades als petits municipis, amb l’objectiu de prevenir i evitar fuites en el transport i l’emmagatzematge de l’aigua. S’ha recordat també que comptar amb infraestructures adequades de distribució d’aigua és clau per garantir la supervivència dels nuclis petits del Pirineu.
En segon lloc, s’ha discutit sobre com aprofitar la intel·ligència col·lectiva pirinenca. El Pirineu és un territori geogràficament molt fraccionat, i això fa que hi hagi situacions i potencialitats molt diverses. En aquest sentit, la millora de la gestió de l’aigua passa també per incrementar la cooperació dins de la vegueria. A més, s’han apuntat els avantatges que ofereix el Pirineu –un territori que ocupa el 20% de la superfície de Catalunya però que només acull l’1% de la població del país– per desenvolupar projectes pilot i impulsar iniciatives de recerca i innovació. Per una altra banda, caldria impulsar estratègies de formació i sensibilització per a la reducció del consum d’aigua, adaptades a les necessitats i els usos dels recursos hídrics a l’Alt Pirineu i Aran. Aquestes estratègies estarien dirigides tant al personal d’administracions públiques com a l’empresariat i les entitats.
En tercer lloc, s’ha debatut sobre la gestió dels embassaments, molt rellevants per a l’activitat econòmica del Pirineu. S’ha explorat com garantir que el seu ús estigui regulat per criteris d’interès públic, i s’ha proposat incorporar turbines en punts estratègics per optimitzar la generació d’energia hidroelèctrica. També s’ha subratllat la importància de controlar l’aigua que emmagatzemen, sobretot en períodes de sequera.
Per últim, s’ha parlat de com millorar la gestió forestal, en un context en què cal tenir en compte i fer valdre les figures de protecció del territori. Una gestió sostenible dels boscos permetria incrementar la recuperació de l’aigua.
Un repte que “necessita totes les mirades, totes les experteses i totes les aportacions”
La trobada d’aquest dimecres és la segona d’una sèrie de tres trobades previstes a l’Alt Pirineu i Aran. La primera es va celebrar a Sort a finals de l’any passat, i la tercera tindrà lloc durant la primavera. De la tercera trobada, en què es farà una revisió i exposició de tot el treball realitzat, en sortirà un document consensuat pels diferents agents de la vegueria que es traslladarà a la Taula Nacional de l’Aigua.
Entre altres, han assistit a la trobada d’aquest dimecres el president de l’Associació Catalana d’Estacions d’Esquí i Activitats de Muntanya, Quim Alsina Alsina; la gerent de Pallars Actiu i representant de PIMEC, Flors Pallàs Bergua, i el president de la Comunitat de Regants i Expectants de la Conca de Tremp, Josep Durany Vidal. També hi han participat representants d’ajuntaments i consells comarcals de tota la vegueria, de la Diputació de Lleida i de diferents departaments de la Generalitat de Catalunya.
El delegat del Govern a l’Alt Pirineu i Aran, Josep Castells Farré, ha destacat la importància d’aportar a la Taula Nacional de l’Aigua les necessitats i les propostes sorgides de la vegueria, que recullin tota la diversitat del territori. “És evident que no tenim els mateixos problemes a l’Alt Pirineu i Aran que els que tenen a l’àrea metropolitana o a les Terres de l’Ebre, per posar dos exemples ben diferents”, ha dit Castells. “I com que no tenim els mateixos problemes, tampoc hem de tenir les mateixes solucions”, ha afegit. A més, el delegat del Govern a l’Alt Pirineu i Aran ha insistit que la millora de la gestió de l’aigua és un repte que “no pot esperar” i que “necessita totes les mirades, totes les experteses i totes les aportacions”.
Construir col·lectivament la nova política de l’aigua
La Taula Nacional de l’Aigua es va constituir al mes de juny de 2023 per definir el full de ruta que determinarà la nova política de l’aigua a Catalunya. S’ha posat en marxa amb dues línies clares de treball: d’una banda, assumir que el proveïment futur d’aigua passa per replantejar-ne la demanda; i de l’altra, impulsar la col·laboració entre tots els agents per garantir un accés solidari a l’aigua. La composició de la Taula Nacional de l’Aigua s’estructura en un plenari i diferents grups de treball. Els grups de treball s’han constituït en comissions territorials, entre les quals hi ha la de l’Alt Pirineu i Aran, i en comissions sectorials, articulades al voltant del cicle urbà de l’aigua; l’agricultura i la ramaderia; els usos industrials; la recerca i la innovació; l’energia; el turisme; el medi ambient i la biodiversitat, i els usos recreatius i esportius. Les taules sectorials estan obertes a la participació de les entitats i associacions dels sectors implicats.
