MARCEL FITÉ.- L’any 1492 la reina Caterina I de Navarra encomanava al batxiller i futur notari Pere Tragó, natural de Castellbò, la capbrevació general de tots els territoris del vescomtat de Castellbò. Això volia dir fer un inventari dels castells, viles, llocs, masos, habitants, càrrecs, dignitats, rendes i altres drets sota el poder de la «sereníssima dona Caterina, reyna de Navarra, duqueça de Nemors, comptesa de Foix e de Bigorra e vescompteça de Castellbò».
L’encàrrec reial va ser dut a terme durant els anys 1493 i 1494, amb la col·laboració del procurador fiscal del vescomtat de Castellbò, Pere Rabins, el tresorer Antoni Caminal i el seu fill Pere Caminal, fills aquests dos darrers d’Organyà.
Vint-i-cinc anys més tard, el dia 23 de juny de 1519, el mateix Pere Tragó, aleshores ja notari, va iniciar a la vila de Castellbò la redacció de l’Spill manifest de totes les coses del vescomdat de Castellbò, obra que va enllestir el dia 13 d’agost d’aquell mateix any. Segons Cebrià Baraut, que l’any 1982 va comparar i editar aquesta darrera obra amb el capbreu de 1492-1493, hi ha «un estret parentiu entre ells: el primer ha estat la font principal del segon, que es limita en gran part a reproduir les informacions recollides aleshores mitjançant els interrogatoris i les declaracions jurades dels habitants del vescomtat. Les diferències es redueixen gairebé només al cens de la població —cal tenir present que l’Spill va ser escrit vint-i-cinc anys després— i al montant de les contribucions en espècies o en diners».
El territori del vescomtat de Castellbò tenia una extensió aproximada d’uns 1.100 km2 i estava dividit en cinc parts o quarters, tres situats a l’Urgellet i dos al Pallars Sobirà. Els quarters de Castellbò, Organyà i Ciutat corresponien a l’Urgellet. Els de Tírvia i Rialp, al Pallars Sobirà.
El quarter de Castellbò comprenia: Castellbò, les valls d’Aguilar i de Pallerols, Taús, els Castells, Castellàs, Biscarbó, Malveí, Guils del Cantó, Vila-rúbla, Solans, Gramós, l’honor de Conorbau, Adrall i la Parròqui d’Ortó.
El d’Organyà: Organyà, Cabó, Sallent, Montanissell, Fígols, Nargó i la Roqueta.
El de Ciutat: Castellciutat, Ars, Civís, Aós, la Bastida d’en Donat, Anserall, Aravell, Bellestar, Campmajor, Estamariu, la Bastida d’Ortons, Adraén, Asnurri, Argolell i certs drets a Ges i Lletó.
El de Tírvia: Tírvia, la Coma de Burg, Mallolís, la Vallferrera, la Ribalera i la jurisdicció criminal de Glorieta i Montesclado.
El de Rialp: Rialp, la vall de Baiasca, la vall d’Àssua, Sobac, Biuse, Gerri de la Sal, Bresca, Sant Sebastià, Buseu, Baén, Enseu, Ancs, Sant Martí de Canals i Escart.
Dels molts apartats interessants que conté l’Spill, em crida l’atenció el que dedica als termes de la població. Tant per la vigència d’algunes denominacions com per la solemnitat i el rigor amb què eren obtinguts els noms d’aquests termes
Dels molts apartats interessants que conté l’Spill, em crida l’atenció el que dedica als termes de la població. Tant per la vigència d’algunes denominacions com per la solemnitat i el rigor amb què eren obtinguts els noms d’aquests termes. Aquest apartat, com la resta del document, constitueixen una font d’informació valuosíssima per a la coneixença d’aquesta part del Pirineu.
En posaré un exemple a partir del perímetre del Nargó d’aleshores: «Los prohòmens de la vila e ballia de Nargó, ab jurament interrogats, han fet relatió de lo terme de dit lloch e ballia…». Un cop fet el jurament pertinent, el terme va quedar configurat com segueix: «A solixent affronte amb lo terme de Canelles e (…) lo lloch de Perles e (…) passant per la vall de Lu e puiant al coll de la Travessa torne alt al mont de Turp (…) e davallant de aquí fins a la collada de la Garanta e afronte ab Segre al lloch apellat Atorello e travessa l’aygua entrò al Grau de Ferramuls, hon ha una rocha ab la qual ha una creu oscada que parteix lo terme de mossèn Peramola àlias Brull e de la dita senyora Regina (…) d’aquí puge tot dret cap a la rocha Selva que torne al salt de Gramanera e après puge al tussal del Tusserol serra enllà entrò al torrent de Llobatera, e aquí parteix ab lo terme de Gavarra (…) e per la Graella mitjana a la font de Solamdeus e après a la vall de Pou, e aquí affronte amb lo torrent d’Arques. E puys torne al Codo dels Fenàs e puia en cap de la rocha del bosch de Cubes, e puys parteix ab la ballia de Sallent al tussal de la Guàrdia e a tremontana al mont de Cases, e devalle serra aygua vessant vers la part de Nargó e va fins al pont d’Espia (…) e puia tot serral de rocha a la Spluga Grallera, e va en cap d’Argerich e devalla dret al coll de Canelles, e puge al Castellar e devalle a la rocha o presa de l’aygua del molí de la Roqueta, e aquí affronte amb lo dit terme de Canelles».
La majoria d’aquests topònims encara són vius o ressonen en la memòria llunyana de mota gent del territori. Tots ells ens obren la porta a una multitud d’excursions i vivències i ens fan conscients de la importància que tenien i tenen els noms de lloc per a la gent. La resta de poblacions de l’antic vescomtat disposa a l’Spill d’una descripció del seu terme semblant. Potser ara caldria fer-ne una d’actualitzada, amb el rigor i l’estimació que el tema mereix.