REDACCIÓ.- Un funeral d’Estat aquest dimecres a les quatre de la tarda a l’església parroquial de sant Pere Màrtir d’Escaldes-Engordany servirà per donar l’últim adeu a Antoni Martí. Així ho ha confirmat el cap de Govern d’Andorra, Xavier Espot, que aquest dimarts al matí ha estat l’encarregat de ser el primer a signar i mostrar els seus sentiments en el llibre de condolences que s’ha instal·lat a la planta baixa de l’edifici administratiu del Govern.
El cap de l’executiu i els diferents ministres han incidit en el llegat que deixa Martí i n’han destacat el seu compromís pel país i la seva implicació per fer prosperar el Principat. Han subratllat que ha estat un personatge clau en la història política del país dels darrers trenta anys i han lamentat la seva mort prematura.
D’aquesta manera, Espot ha destacat que el copríncep episcopal, Joan-Enric Vives i el representant del copríncep francès seran presents al funeral per Martí, així com d’altres autoritats del país. Després de signar el llibre de condolences per la mort de l’ex-cap de Govern, Espot ha destacat que han rebut missatges de representants d’institucions estrangeres i “moltes més que aniran arribant”, ja que Martí era “una figura i una persona indefugible de la història contemporània d’Andorra”.
Reaccions a la mort de Martí
En declaracions recollides per l’Agència de Notícies Andorrana (ANA), Espot ha destacat que va ser el seu “mentor i fins ahir també” el seu “conseller en aquest gran projecte que tenim entaulat que és l’aproximació a la Unió Europea”, ha valorat, i ha afegit que “ha aportat una contribució digna de menció absolutament destacable en els últims 30 anys de la història política d’Andorra”.
Així, n’ha esmentat el paper per “posar al capdavant de la resta de parròquies” Escaldes-Engordany en els seus mandats com a cònsol major i també “la culminació de tot el procés de transformació, d’homologació, de transparència internacional” del país, signant per exemple l’acord monetari. A més, ha recordat que va completar el marc fiscal, “va aixecar el secret bancari” i també “va iniciar i va recórrer un tram significatiu” de les negociacions per a un acord d’associació amb la Unió Europea. “Va ser una persona profundament reformista, progressista quan calia i conservador, també, quan calia”, ha valorat.
La seva gestió en el marc de la crisi financera que va esclatar al començament del seu segon mandat també ha estat en boca dels diferents ministres i del cap de Govern. Així, el titular de Medi Ambient, Agricultura, i Ramaderia i portaveu de l’executiu, Guillem Casal, ha destacat que sabés “gestionar una crisi financera sense precedents”. Casal, que va compartir amb ell quatre anys de feina, com a membre del seu gabinet, ha explicat que “portava la política a la vena i Andorra al cor” i n’ha subratllat la seva visió “política extraordinària” tot emfasitzant que ara cal que la seva “devoció de servei públic” sigui recordada i es mantingui “el seu llegat”.
En el mateix sentit, el síndic general, Carles Ensenyat, ha manifestat que era una persona “apassionada de la política” i que aquesta “vocació de servei públic” i la “política en pro del servei del país” les va saber transmetre als polítics més joves, com la seva generació i la del cap de Govern actual. “No es pot entendre l’Andorra d’avui sense ell, ha deixat una empremta molt forta i bona”, ha valorat.
“Hauríem d’aprendre tots a ser grans servidors públics perquè ell era incansable en la faceta de treballar per Andorra”, ha subratllat al seu torn la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, que ha valorat que ella va tenir “sort” de conviure amb ell i ha manifestat que ha marcat “molt” altres polítics. Va ser “un gran polític, però per sobre de tot una gran persona, un gran andorrà i un treballador incansable per Andorra”, ha explicat Marsol visiblement afectada i recordant també el Martí allunyat del vessant polític.
També ha remarcat el seu perfil més personal el ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, que ha valorat que per a Martí “la política era la vida i viceversa”, ja que la seva vida personal i la política anaven lligades. L’ha descrit com una persona “passional, amb una dedicació política absoluta” al que li agradava molt “parlar amb la gent” i amb una actitud molt “austera i molt propera, molt atent al que la gent li deia”, per la qual cosa va poder guanyar amb solvència les diferents comeses electorals a les quals va concórrer, tant com a candidat a cònsol com a cap de Govern.
Baró ha emfasitzat que ha estat una figura “clau” en la política del país tant en l’àmbit legislatiu, com en la política comunal i al Govern on la seva aportació per a la “modernització econòmica i l’homologació” internacional va ser “molt rellevant”.
Molt afectada per la pèrdua s’ha mostrat també la ministra d’Afers Socials i Funció Pública, Trini Marín, que ha detallat que Martí era per a ella més enllà del seu “mentor” en política “un gran amic” i ha expressat la confiança que l’ex-cap de Govern va dipositar en ella i que veiés el seu “potencial”.
Després de saber-se la mort de Martí, aquest dilluns a la tarda, a l’edat de 60 anys, arran d’una aturada cardiorespiratòria, el Govern va decretar dos dies de dol oficial.
