Tradicionalment, s’ha considerat que tant el poble de l’Urgellet com el de Sixena tenen les arrels al Pirineu. Tant la gent del país com els estudiosos del tema coincideixen en aquest supòsit. Aquestes dues poblacions, doncs, serien sengles exponents d’uns topònims traslladats pels colonitzadors d’un territori en el moment de produir-s’hi la repoblació que solia acompanyar les conquestes de noves terres. El continent americà, amb ciutats com Cartagena d’Índies; València de Mèxic (o de Colòmbia o d’altres indrets); Barcelona d’Equador (o de Perú o d’altres indrets, etc.), i encara moltíssimes altres, en seria un exemple prou pregon i clar. Sense anar tan lluny, però, aquí mateix al Pirineu en trobaríem exemples ben coneguts en noms com Cambrils, Llinars, Cerdanya o Andorra.
No em sembla que hi pugui haver pas cap dubte, per tant, que el nom d’Urgellet de què parlem provenia d’aquestes terres que, amb el mateix nom, constitueixen el nucli central de la comarca actual de l’Alt Urgell. L’ADN del nom ho confirma en tots els seus gens. En el cas de l’antiga denominació de la molt propera Sixena, però, la connexió pirinenca ja no es veu tan clara. Un autor local, gran aragonesista i gran coneixedor del territori i de la seua història, Julio Arribas Salaberri (1911-1984), creia que la població inicial de Sixena provenia d’Andorra i considerava que «Sijena procede probablemente de Sixena i sigmasia de seis y éste es el número de Jurados que componían su representación local, y como de las familias más antiguas de estos pueblos proceden los Rebés, es mas que probable que procedieran de aquellas tierras y trajeran consigo la imagen de Santa María, que era una talla románica del siglo XII».
Tant la meritòria publicació digital Os Monegros com l’Instituto de estudios sijenenses Miguel Servet defensen una altra etimologia més o menys semblant a la següent: «El topónimo de Sijena / Xixena tiene el significau en lengua ibérica de ‘la que tiene más barrilla’. La barrilla es la salsola (Salsola vermiculata), y el nombre común es sisallo, cuyas cenizas son ricas en carbonato de sosa, antiguamente utilizadas para la elaboración de jabones».
Amb un gran i sincer respecte per les dues teories exposades, m’agradaria aportar-ne una tercera, sense pretendre, però, que sigui més verificable i objectiva que l’aportada per la sagaç intuïció del senyor Julio Arribas o la força plausible de les dues institucions que esmento al paràgraf anterior.
Des d’un punt de vista formal, la paraula Sixena (o Xixena, amb la tradicional palatalització de la essa inicial en la llengua parlada o escrita: seixanta / «Xixanta», xiular, ximple, xarampió, etc.) ens evoca, en català, la paraula sitja. Proposar aquesta paraula com a base etimològica del topònim en qüestió i suposar que Sixena faria referència a un lloc on hi havia moltes sitges seria una hipòtesi força atractiva i plausible, sobretot tenint en compte que molts dels primers pobladors cristians d’aquell territori provenien del Pirineu i tenien el català com a llengua. Aquesta hipòtesi que tot just apunto, però, té una punt feble considerable, que la fa inviable: és molt difícil que en un lloc com el de l’antiga població de Sixena, en què, segons Julio Arribas «el río, como consecuencia de las avenidas que también producía la clamor de Sena, se metía por el camino viejo de Sijena e inundaba todas las huertas, y lo que es peor, el monasterio incluso, donde tenemos referencias en la historia de Sijena de haber entrado el agua a los claustros, a la iglesia y demás dependencias del Convento, alcanzando más de un metro sobre els suelo el nivel de las aguas».
És evident, doncs, que en un terreny així no hi podia haver sitges per a guardar el gra, ja que s’hauria fet malbé. Aquesta circumstància deu ser el que ha allunyat molts estudiosos del tema d’aprofundir en la via que proposo, és a dir, de la de considerar Sixena com una terra de sitges. Divendres vinent, no obstant, intentaré demostrar que aquesta hipòtesi, a més de plausible, seria força fàcil de raonar amb arguments filològics i epistemològics. Sixena podria haver estat, perfectament, una terra de sitges.
