MARCEL FITÉ.- Jo vaig néixer en una biblioteca. Més ben dit, en dues biblioteques, a la de Catalunya i a la de l’Ateneu Barcelonès. Una vintena d’anys abans, l’any 1949, ja havia nascut, biològicament parlant, a Nargó. Però la meua segona i definitiva naixença va ser en les dues biblioteques de Barcelona que acabo d’esmentar.
Aleshores, en ple franquisme, n’hi havia molt poques i t’havies d’adaptar a l’escassa oferta pública o privada que hi havia. Durant la setmana, als matins o a les tardes que podia, anava a la de Catalunya —que feia uns horaris estrictament funcionarials— i els caps de setmana i els vespres, a la de l’Ateneu, que aleshores tancava força tard. Sense aquestes dues biblioteques potser també hauria tornat a néixer —no ho sé—, però ben segur que la persona nascuda hauria estat una altra de diferent.
Aquest estiu he sentit la necessitat de fer un cop d’ull a les biblioteques de la comarca, una eina decisiva per al seu futur i, sobretot, per al dels seus joves. La més completa, com era d’esperar, ha resultat la de la Seu, però Déu n’hi do dels serveis que ofereixen les d’algunes altres poblacions, com ara la de Peramola, amb només 271 habitants (348, comptant-hi els habitants de Tragó de Segre, Nuncarga, Cortiuda i Castell-llebre).
La de la Seu s’anomena Sant Agustí i és al carrer Lluís de Sabater, 10-14, de la població. És una biblioteca especialitzada en llibres del Pirineu, la qual cosa no treu que compti amb un catàleg variat i força extens (32.755 volums). Disposa també de 4.547 dvd, 4.801 cd, 496 cd rom, 180 títols de revistes, 122 mapes, 759 partitures de música, 8 subscripcions de diaris, etc.
La biblioteca Sant Agustí compta també amb tres ordinadors d’ús públic a la planta baixa; un, a la primera; un altre, a la segona, i un altre, a la tercera. Pel que fa a les necessitats dels joves, hi ha una secció jove, amb llibres de coneixement i de ficció, amb un apartat interessant dedicat a la novel·la juvenil. Pel que fa als infants, disposa de revistes, jocs, jocs de taula, etc. I, per als no tan infants, a la tercera planta hi ha un lloc de consulta i recerca i una sala d’estudi per als qui, en acabar l’horari escolar, vulguin estudiar, fer deures, treballs en grup, etc.
A l’estiu, la biblioteca Sant Agustí obre, de dimarts a divendres de 9 a 2 del migdia, i dilluns, de les 4 de la tarda a dos quarts de nou del vespre. A l’hivern, dilluns obre de dos quarts de 4 de la tarda a les 8 del vespre; de dimarts a divendres, de 10 del matí a la 1 de la tarda i de dos quarts de 4 de la tarda a les 8 del vespre, i dissabte, de dos quarts de 10 del matí a les 2 de la tarda. En definitiva, una oferta cultural i un horari força complets, en què destacaria, a part de la funció estrictament bibliotecària, el suport educatiu que proporciona als joves estudiants, més enllà de l’horari escolar. Aquest és, doncs, el ventall de possibilitats i d’oportunitats de futur que es troba qualsevol escolar de la Seu en acabar el seu horari lectiu.
Déu n’hi do el que significa per als d’Oliana i Peramola el fet de disposar d’un local equipat —i vigilat per una persona responsable— per a fer tasques extraescolars i trobar-se a resguard de les inclemències del temps
A Oliana hi ha la biblioteca Escaler, que obre cada tarda de 5 a 7, tret de l’agost, que fa vacances. Disposa d’ordinadors i d’un nombre important de llibres i materials pedagògics. Finalment, tenim la de Peramola, la biblioteca Josep Oliva Agulló. Aquesta, durant l’agost, obre de 9 a 2 del matí. Durant l’any, obre de 9 a 2 del matí i dues tardes a la setmana (dimarts i dijous). Disposen també d’ordinadors i, pel que fa als llibres i materials, es troba en fase d’inventari i no és possible precisar-ne el nombre.
No hi ha cap dubte que el públic i els alumnes de la Seu tenen moltes més oportunitats educatives i una millor oferta cultural que la resta, però Déu n’hi do el que significa per als d’Oliana i Peramola el fet de disposar d’un local equipat —i vigilat per una persona responsable— per a fer tasques extraescolars i trobar-se a resguard de les inclemències del temps. Considero que aquestes poblacions demostren tenir —d’una manera clara: amb paraules i amb fets— una sòlida i encertada visió de futur i una valoració i estima, digna i respectuosa, envers els seus fills i nets.
Mentre la Seu, Oliana i Peramola es preocupen que els seus fills puguin formar-se adequadament per al dia de demà, altres poblacions de la comarca es troben en un nivell molt inferior. Algunes a ran de terra. A Nargó —població que heretà dels seus avantpassats uns locals de 200 metres quadrats destinats a usos socials!—, per exemple, es disposa d’un museu de dinosaures (adequadíssim!); d’un museu dels Raiers, generalment tancat; d’un bar de birres, escaladors, jocs estiuencs de botifarra i altres menesters de primeríssima, i d’un magnífic rocòdrom. Sí, això és cert. Però la canalla, quan surt d’estudi, no disposa de cap espai ni remotament semblant als que citava anteriorment. «Aquí pugen com los pins d’Aubenç. I així ens va», m’ha dit resignat un veí del poble amb qui he parlat del tema.
Arribaran la tardor i i l’hivern. El poble es tornarà a quedar buit i solitari i algunes criatures amb els seus pares se n’hauran tornat cap a la Seu o Barcelona, en cerca d’unes possibilitats de formació i d’unes expectatives de futur que aquí no hi trobarien. Quina altra cosa podrien fer?