MARCEL FITÉ.- M’agraden els gossos. M’agraden el gossos perquè m’agraden els animals. M’agraden els gossos malgrat que, una vegada, tres que s’havien escapat d’una granja van atacar el meu pare i li van esdarnar (destrossar) els canells —un dels quals li van travessar amb els seus potents i esmolats ullals—, els turmells i diverses parts del cos. Aquell atac va ser la porta d’entrada a un calvari que el va acabar duent a la tomba. Per aquest motiu m’agraden els gossos quan van estacats i, si són perillosos, porten morrió. M’agraden els gossos, però no m’agraden els amos i les mestresses d’aquests animals quan no compleixen les normes de dur-los com cal pel carrer i la no menys important de recollir les restes que deixen.
A Nargó, generalment parlant, la majoria de gent compleix amb aquestes normes cíviques. Però n’hi ha uns quants que no ho fan. Massa. No sé si a la resta del Pirineu passa el mateix.
L’altre dia, una parella, va anar passejant fins a les Masies. Era al vespre i els agradava d’anar-hi perquè així podien parlar amb la gent que cap al tard fan rotllana a la plaça. S’hi van estar fins al primer foscant. De tornada, pel camí vell, es van trobar amb un gos gros, deslligat, que els bordava amenaçador. Van haver de girar cua i anar a voltar per la carretera que dóna al Codó i fer una marrada considerable. En passar a l’alçada de la font del Bancaló ja era negra nit. Van tenir sort i allà no els va sortir cap dels gossos deslligats que també hi solen rondar. En arribar a casa només tenien clara una cosa: no tornarien a anar cap més vespre a les Masies, malgrat que això els suposés perdre’s la caminada i el plaer de parlar amb la tan apreciada i amable gent d’aquell veïnat.
Un altre dia, uns veïns van anar a caminar pel camí del Rosser. Els agradava arribar-se fins als olivers del Lluís —quina meravella i quin esclat de tenacitat creativa!—, pujar cap a coll Piquer i tornar al poble pel solà del Roca o pel Vilarenc. És un passeig molt agradable i una de les poques activitats estiuenques, properes al poble, que li queda a Nargó.
Aquells veïns, de sobte, van haver d’interrompre la seua caminada. Un gos blanc, molt gros i amb posat agressiu, els va sortir al pas poc després de passar una granja abandonada, ben a prop, per cert, d’on, anys enrere, aquells tres gossos havien atacat el meu pare
Aquells veïns, de sobte, van haver d’interrompre la seua caminada. Un gos blanc, molt gros i amb posat agressiu, els va sortir al pas poc després de passar una granja abandonada, ben a prop, per cert, d’on, anys enrere, aquells tres gossos havien atacat el meu pare. Van haver de girar cua i, encara que potser es tractés d’un fet puntual, ja no han intentat tornar a passar per aquell indret.
Pocs dies després, un pagès del poble, que té uns olivers molt a prop d’aquell lloc, va tenir una punxada a la roda del tractor. Va haver de tornar a peu. Més o menys a l’alçada on havia sortit el gos blanc i gros als veïns de qui parlava anteriorment, el mateix gos se li va abraonar a sobre i el va començar agredir, clavant-li els ullals a l’esquena. Sang. L’home, que ja és gran, se’n va sortir com va poder: «Caminant a poc a poc, compungit, amb la por que lo gos que em rondava i bordava no em tornés a mossegar o m’agafés un infart per la tensió del moment…».
Quan ho explicava, uns joves que fan bicicleta pel terme van dir que ja coneixien la presència d’aquest animal perillós deslligat, cosa que els havia obligat a modificar el seu itinerari. És una autèntica llàstima, perquè em diuen que l’Ajuntament ha encimentat aquest camí i m’hauria agradat anar-lo a veure.
Certament, m’agraden els gossos. M’agraden el gossos perquè m’agraden els animals. M’agraden els gossos malgrat que una vegada tres que s’havien escapat d’una granja van atacar el meu pare i li van esdarnar els canells —un dels quals li va travessar amb els seus potents i esmolats ullals—, els turmells i diverses parts del cos. Aquell atac va ser la porta d’entrada a un calvari que el va acabar duent a la tomba. Per aquest motiu m’agraden els gossos quan van estacats i, si són perillosos, porten morrió. M’agraden els gossos, però no m’agrada que es privi a la gent del plaer de caminar i passejar pels llocs públics que ens vingui de gust, com passa al meu poble.
