MARCEL FITÉ.- Avui m’agradaria parlar del meravellós i fecund origen de l’expressió, actualment bastant arraconada, «fer lo farcit». O parlar d’aquest verd tendral i ple de vida que llueixen aquests dies els ametllers, que ja han deixat enrere els poms nupcials de la florida. O parlar de les parres i dels ceps, que ja borronen i comencen a ensenyar els seus delicats tels rosats, quasi transparents, que d’aquí no res es convertiran en aquells pàmpols setinats que, amb la seua verdor esclatant, protagonitzaran la gran metamorfosi dels paisatges despullats dels dies freds…
Però avui no parlaré de res de tot això. No parlaré de res de tot això perquè em fa l’efecte que algunes coses es mouen al Pirineu i cal que hi dediqui una mica d’atenció. Algunes coses que d’entrada semblem bones, positives, però no veig clar quina direcció acabaran prenent.
Així, llegeixo als diaris (Vilaweb i altres) que la futura vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran —territori tradicionalment tan castigat per la manca d’inversió i per un dèficit crònic en matèria d’infraestructures— aquest any serà un dels més afavorits pels nous pressupostos, amb una inversió de 522 euros per habitant, que és una xifra un 73% més alta que la de la següent vegueria del rànquing. Aquesta xifra, tan llaminera, no deixa de ser una dada estadística, que ben segur que variaria força si es calculés en relació als quilòmetres quadrats del territori. És a dir, com menys habitants hi hagi al territori, més alta serà la xifra…
Aquesta xifra, tan llaminera, no deixa de ser una dada estadística, que ben segur que variaria força si es calculés en relació als quilòmetres quadrats del territori
Cal tenir en compte, a més, que els diners no aniran pas als municipis més necessitats o en vies d’extinció. Les grans inversions, segons la premsa, seran per a la creació de neu artificial a l’estació d’esquí de la Molina (1.692.000 euros); per a l’aeroport de la Seu (1.000,000 d’euros); i 629.000 euros més s’invertiran en material per a les estacions d’esquí d’Espot i Port Ainé. La resta de partides pressupostàries, aquestes no vinculades directament amb el turisme, corresponen a les obres de conservació de la C-14 a l’Alt Urgell, concretament en els trams de carretera d’Organyà i de la Ribera d’Urgellet. Pel que fa a obres com el futur Hospital Comarcal de l’Alt Urgell, les variants de Ponts i Oliana —tan i tan necessàries— o la Residència de Gent Gran de la comarca no consta que s’hagi pressupostat cap partida.
En un altre sentit, llegeixo (Diari de Girona, 11-12-2022) que en una trobada efectuada en un ajuntament de la Cerdanya, el nou delegat del Govern a l’Alt Pirineu i Aran, el senyor Josep Castells, va assegurar a l’alcalde de la població que durant l’any 2023 s’iniciaran els traspassos dels serveis territorials de la Generalitat que corresponen a la futura vegueria.
Els departaments d’Empresa i Treball i d’Economia i Hisenda, anirien a Puigcerdà; Drets Socials anirien a Sort; els d’Educació i Salut, a Tremp. Els de Cultura se situarien al Pont de Suert i els departaments d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Vicepresidència i Polítiques Digitals i Territori anirien a la Seu d’Urgell.
No deixa de ser xocant que per uns simples Jocs Olímpics es volgués fer un referèndum i, en canvi, per una cosa de tan vital importància, com ho és el desplegament de la futura vegueria, s’estigui fent en silenci, gairebé d’amagatotis, i sense tenir en compte cap altra proposta, com, per exemple, la que sortia signada per Josep Espunyes al número 17 de la revista Cadí-Pedraforca.
Finalment, no voldria cloure aquest escrit sense fer-hi esment de la jornada que es va celebrar a la Seu, a la darreria de gener, sobre l’estat en què es troba el projecte Pobles Abandonats, notícia que va aparèixer en aquest mateix mitjà (28-01-2023). El treball, que es troba encara en la fase d’inventari, ha detectat més de 1.700 indrets abandonats arreu de Catalunya: «ens referim a unitats que han tingut activitat econòmica en algun moment, ja siguin pobles, colònies, masos o parròquies». La seua propera acció consistirà a oferir eines contra el despoblament i a reflexionar sobre una pregunta important: per què s’ha produït?
Una tasca ben necessària i que serà molt benvinguda pels qui vivim en pobles amenaçats de desaparèixer. Només mancarà que, en uns nous pressupostos, es creï una substanciosa partida destinada a construir el Gran Museu dels Pobles Abandonats del Pirineu, que hauria d’incloure una dotació per al manteniment dels cementiris dels pobles extingits. Perquè algú se n’haurà de fer càrrec, oi?
