M.B.F.- Endesa i l’entitat Trenca han informat que la colònia de voltor negre als Pirineus s’ha consolidat, amb una població que ha assolit els 65 individus aquest 2022. El voltor negre va desaparèixer dels Pirineus durant la segona meitat del segle XIX, però les últimes xifres aportades per l’entitat de conservació Trenca indiquen que s’han comptabilitzat aquest any passat a la Reserva Nacional de Caça de Boumort, al Pallars Jussà, 65 individus, que es van formar 18 parelles i van néixer 11 polls, dels quals 9 van arribar a volar. D’aquests 9, a 4 se’ls va instal·lar un dispositiu GPS per conèixer amb més detall els seus moviments.
Malgrat la tendència de consolidació dels darrers anys, la tasca per a la conservació de l’espècie continua. Així, es vol augmentar la població i estendre-la a altres territoris. Una xifra d’entre 35 i 40 parelles reproductores al Boumort constituiria un nucli fort i clau per a la conservació del voltor negre a escala europea. L’Estat espanyol acull el 86% del total de la població europea de voltor negre, però continua sent considerada una espècie vulnerable i a Catalunya es considera una espècie en perill d’extinció.
Des de l’entitat conservadora es recorda que les aus necròfagues exerceixen un paper primordial en el funcionament de les cadenes tròfiques mitjançant l’eliminació de cadàvers al camp; són els sanitaris de la muntanya, i per això tenen un gran valor.
Més enllà del seu establiment a Boumort, l’objectiu del projecte és estendre la colònia a altres punts a l’oest dels Pirineus. Per això, adquireixen una rellevància especial els PAS, o Punts d’Alimentació Suplementària, femers des dels quals Trenca proporciona aliment de manera controlada a voltors i altres aus necròfagues. Concretament, ha estat la creació i gestió dels PAS l’aspecte del projecte que s’ha fet possible mitjançant la participació d’Endesa des de 2013. Així, Trenca ha posat en funcionament i gestiona una xarxa de quatre Punts d’Alimentació Suplementària (PAS) i/o específica (PAE) per reforçar els vincles entre els voltors negres reintroduïts i la zona d’alliberament.
A més del PAS de Codó, a Senterada, aquesta xarxa compta amb el PAS de Siall (ubicat molt a prop de la Reserva Nacional de Caça de Boumort, al terme municipal d’Isona i Conca Dellà, a la comarca del Pallars Jussà) i el de Cal Roger (al municipi del Montferrer i Castellbò, al nord de la comarca de l’Alt Urgell). Val la pena destacar que, de tots ells, se’n beneficien altres aus necròfagues, algunes seriosament amenaçades com el trencalòs, l’aufrany o el milà reial.
Més de 18.000 quilos de carronya
Al llarg de l’any, s’han abocat, entre els tres PAS, un total de 18.013 quilograms de carronya. A diferència d’altres punts d’alimentació similars, des d’aquests PAS es prepara un menú específic adaptat a les diferents espècies necròfagues. Així, s’aporten peces petites de carronya (sobretot guatlles i potes de xai) i es distribueixen estratègicament pel recinte per afavorir la diversitat de les espècies que se’n beneficien. Aquest sistema d’alimentació, a més, ha suposat l’estalvi de 6.490 quilograms de CO2 a l’atmosfera, atès que s’ha evitat la incineració d’aquests elements.
Actualment, aquestes accions es troben emmarcades en el Pla de conservació de la biodiversitat que la companyia elèctrica té en marxa des de 2012. Aquest Pla forma part de les accions que desenvolupa la companyia per al compliment de l’objectiu últim de conservació que ha estat establert com un dels set compromisos per a un desenvolupament sostenible en el marc del primer Pla estratègic de sostenibilitat d’Endesa.