GUILLEM LLUCH TORRES.- El grup de quatre joves que fa uns dies va ser denunciat per col·locar una corda de grans dimensions sobre l’estany de Baborte per practicar-hi ‘highline’, i que s’enfronten a una sanció de fins a 3.000 euros per haver-ho fet sense permís del Parc Natural de l’Alt Pirineu, han contactat amb aquest mitjà per oferir la seva versió dels fets.
Un dels nois, que ha demanat no fer públic el seu nom, ha explicat que eren coneixedors que calia demanar aquest permís al Parc Natural, però que no ho van fer “degut a les grans dificultats i complicacions que suposa demanar permisos en la majoria de casos”, tot afegint que “el sistema per demanar permís és completament ineficient”.
En aquest sentit, ha assegurat que “som conscients que les coses no es van fer bé a nivell burocràtic, però per la resta, no vam fer res mal fet”. Així, ha assenyalat que “ho vam fer en una època en la qual no hi ha nidificació d’ocells i sempre procurant respectar al màxim la flora i la fauna del lloc”.
En relació al risc que podria haver comportat per a un helicòpter el fet de col·locar una corda al mig d’un estany, el jove ha indicat que “per tal d’assegurar-nos que no podia haver-hi cap accident a nivell aeri es va avisar als Bombers, ja que són l’únic cos que sobrevola la zona en casos de rescat, per tal que estiguessin informats que hi havia aquella instal·lació”. Així, ha afegit que “no es va posar en perill cap aeronau que volés per la zona”.
Segons la seva versió, els Agents Rurals van pujar fins a l’estany “no perquè localitzessin la instal·lació, sinó perquè la informació va córrer i va acabar arribant al Parc Natural, que va avisar als Agents Rurals”.
En aquest sentit, el jove assegura que “ens ha sorprès molt que els Agents Rurals ens acusin de posar en risc la fauna i la flora de l’indret quan els mateixos agents que van pujar ens van dir que no veien cap problema en el que fèiem, però que havíem de tenir permís del parc”. Fins i tot, afegeix, “no van donar importància al fet que haguéssim trencat un parell de branques d’un avet; de fet, per serrar-les, es va utilitzar un xerrac que està al refugi, justament pensat per tallar llenya i fer foc a l’hivern.
Els joves han explicat que van instal·lar aquest sistema per practicar ‘highline’, que és la modalitat en alçada de l’slackline -consistent en fer equilibri sobre la corda- i que “es practica sempre fent ús d’un arnès de seguretat i intentant fer una operació el màxim de segura possible”.
El Parc Natural diu que hi havia risc per la fauna i pels helicòpters
Des del Parc Natural, per la seva banda, han destacat que aquesta és una activitat que haurien pogut fer si haguessin demanat el permís corresponent, al qual es pot accedir a través d’internet. Una acció que es requereix per fer qualsevol activitat esportiva similar, com ara obrir vies d’escalada o vies ferrades, justament per evitar afectacions a la fauna i la flora de la zona.
En aquest sentit, han negat que l’acció no pogués afectar a la fauna de la zona, ja que “aquesta època de l’any és sensible per als ocells hivernants, sobretot la perdiu blanca”.
Des del Parc Natural també han alertat del risc que podia comportar aquesta instal·lació a nivell de trànsit aeri: “no només cal avisar als Bombers, ja que des del parc també fem vols en helicòpter per transportar material i els Agents Rurals també en fan per realitzar accions de vigilància”. Per tant, afegeixen, “si això no se sap i el pilot no ho veu, s’hagués pogut produir un accident terrible”. Si s’hagués fet el tràmit d’autorització, han remarcat, “hauríem pogut comunicar-ho a tothom”.
A banda d’això, des del Parc Natural també asseguren que per accedir a l’estany, els joves van fer malbé un tram acabat de formigonar de la pista de Boet, que es va haver de refer.
En relació a aquesta darrera qüestió, els joves han explicat que, quan van pujar, la pista no estava formigonada i que es van trobar el formigó acabat de col·locar quan van voler baixar des de l’aparcament de la Molinassa cap a Àreu. En aquell moment asseguren que no tenien cap altra opció que creuar pel mig del formigó fresc, ja que no hi havia cap altra via per on tornar. En aquest sentit, han assegurat que no van veure les indicacions que informaven que la pista es formigonaria aquell dia i que, d’haver-ho sabut, en cap cas haguessin pujat.