JUDIT PUJOL ODÉN (Canturri).- Durant gairebé un any a Canturri, al municipi de Montferrer i Castellbò, s’hi va instal·lar un hospital de guerra per als ferits greus que lluitaven contra l’exèrcit franquista al front del Pallars i que no podien arribar fins a la Seu d’Urgell per ser tractats. Així doncs, el menjador de cal Gravador es va cobrir amb cortines blanques i es va convertir en la sala d’operacions, les quals es duien a terme a la taula que encara es conserva.
La seva propietària, la Consol Guilló, explica que «molts es van morir aquí i li van preguntar al meu avi on podien enterrar-los; ell els va indicar un hort, l’hort de la Font, i a mesura que anaven morint, els mateixos soldats hi feien el forat».
Justament en aquesta fossa, fa unes setmanes que la Direcció General de Memòria Democràtica hi ha començat una actuació. Els arqueòlegs ja han excavat quatre cossos i n’han localitzat dos més, tot i que les fonts orals indiquen que n’hi podria haver una desena. Les restes s’han trobat a poca profunditat, fet pel qual els ossos es troben en un estat fràgil.
L’arqueòloga directora de la intervenció, Anna Camats, ha detallat que «tenim tres dels individus enterrats de bocaterrosa, tot i que amb foses individuals, o si més no sí que van fer un petit rebaix i després ho van tapar amb terra; a més, hi ha un altre individu mirant cap amunt». També ha apuntat que «tot i que estan enterrats de bocaterrosa, sembla que estan col·locats».
Un torniquet i una cartera plastificada. En un dels individus s’hi pot observar un torniquet i en un altre s’hi ha trobat una cartera plastificada, tot i que no se’n conserva la documentació. Els treballs a la fossa han començat arran de la recerca que l’historiador, Pau Chica, va iniciar al gener per localitzar noves fosses a la comarca.
Ell mateix ha apuntat que «de fosses, entre les confirmades i les probables, almenys una trentena en trobarem. De les confirmades seran moltes menys segurament, però calculem que n’hi haurà una desena, entre dins dels cementiris i també fora dels cementiris, que són possiblement les més complicades de trobar».
Restes al banc d’ADN. Aquest dijous, una antropòloga exhumarà els ossos, tot i que mentrestant se n’ha extret una mostra de la mandíbula per enviar-la als genetistes i que els resultats es puguin creuar amb les dades del banc d’ADN de Memòria Democràtica.
El director general de Memòria Democràtica, Antoni Font, ha explicat que «a vegades es dona un ‘match’, un positiu, i és quan podem fer el retorn als familiars; quan no és així, aquestes restes es dipositen al cementiri del poble corresponent i, amb el temps, es dignifica aquell espai».
Els cossos s’han pogut localitzar gràcies a la família Guilló-Mitjana, que ha mantingut viva la memòria d’aquesta fossa durant molts anys perquè les restes puguin ser retornades als seus familiars.
