Tot estiu ha de tenir el seu culebrot. Sembla que a Cerdanya i a l’Alt Urgell ja ens han assignat el nostre. Després de parlar i marejar tant com han pogut sobre els Jocs Olímpics d’hivern, ara toca parlar de la (hipotètica) línia de tren Andorra-la Seu d’Urgell-Alp-Barcelona.
La cosa sonaria a conyeta estiuenca si no fos perquè tothom en parla. Fa poc un enginyer pallarès va fer una conferència molt seriosa on en parlava, donant costos i tot. Això sí, sembla que l’orografia de la línia no la coneixia gaire, per la qual cosa em costa d’entendre com ha pogut calcular els costos del projecte. Sense comentaris.
Miraré de ser sintètic, per no marejar gaire la perdiu. En primer lloc, és del tot increïble que es pugui parlar que el trajecte Barcelona-Andorra es pugui fer en dues hores i mitja. Sisplau! Si fa un segle que tenim la línia i no baixa de les tres hores Puigcerdà-Barcelona. Si a sobre li afegim l’hipotètic tram fins a la Seu i Andorra, com a mínim s’allargarà tres quarts d’hora més. Essent benèvols.
La suposició de la qual es parteix és que la línia entre Barcelona i Vic es desdoblarà totalment i que el traçat entre Ripoll i Alp es farà nou. No s’ha fet en cent anys, es farà ara! Tot i això, dubto que la cosa servís per escurçar tant els trajectes.
La segona cosa que grinyola -i molt- és això d’Alp. A veure, algú ha vist on és l’estació d’Alp? Doncs a una altura considerable sobre el fons de la vall. Suposant que a la zona de l’estació hi hagués espai suficient per fer una ampliació, caldria un viaducte espantós que baixés al nivell de la vall.
Seria més lògic fer l’ampliació des de Puigcerdà i connectar directament les dues capitals de comarca. És clar que llavors la línia hauria de passar pels municipis de Guils i Bolvir, lloc on tenen els seus xalets la plutocràcia catalana i això no pot pas ser. Digues-los que els expropies els terrenys per fer una línia de tren i veuràs què passa!
Es faci per on es faci el seu pas per la vall, dividim la comarca en dos. Ja bastants problemes dona el Segre com per afegir ara una línia de tren.
Es faci per on es faci el seu pas per la vall, dividim la comarca en dos. Ja bastants problemes dona el Segre com per afegir ara una línia de tren. Tanmateix, caldria expropiar molts terrenys, alguns edificables. S’ha tingut en compte el cost? Ho dubto. Ja només això representaria una morterada.
Després tenim el pas de la línia pel Baridà, on el Segre amb prou penes hi passa. Caldrien túnels i viaductes a dojo. Ens cal tot això? Hem d’acabar de trinxar la comarca?
No seria més senzill posar unes quantes línies de bus elèctric o a hidrogen com a transport públic per una carretera magnífica que ja tenim i deixar-nos d’obres faraòniques?
És clar, des de la Seu i des d’Andorra ho veuen diferent. Ho entenc perfectament. Però perquè el seu somni es compleixi, cal trinxar la Cerdanya. Algú fins i tot proposava d’emprar criteris polítics i no d’altre tipus, com econòmics o ecològics. Sisplau, quina barra!
Fa temps pensava que això només era un bluf, però em comença a preocupar que alguns alcaldes, com el de la Seu, s’ho estan prenent seriosament. I ja sabeu que quan es tracta de dilapidar diners públics, ampla és Castella.
Siguem seriosos i deixem-nos de tonteries. El Pirineu necessita un replantejament seriós de les seves vies de comunicació en el seu conjunt. No sé si amb ferrocarril o amb carreteres, però cal fer-ho seriosament. Ja seria hora que el Govern invertís diners al Pirineu per aquestes coses. Però, sisplau, no ens vingueu amb projectes absurds, de pa sucat amb oli per fer veure que us preocupeu de nosaltres. Feu alguna cosa seriosa. Per variar, dic jo.
