Ser president del Parc Natural de l’Alt Pirineu és una gran satisfacció i un gran privilegi per a un pirinenc com jo, però alhora és una gran responsabilitat. L’espai que el conforma és fruit del treball i l’esforç dels nostres avantpassats. Ells van alliberar el terreny de pedres, esbarzers i maleses, convertint-lo en prats, terres conreables, horts… configurant amb el pas del temps el nostre paisatge.
Malgrat tot això, avui ens trobem en un procés invers i molt preocupant. Els nostres pobles de mica en mica i inexorablement es van despoblant. Aquelles terres assolellades i de bon conreu, cada cop més, es van omplint altra vegada de maleses. La gent del món rural deixa els seus pobles per anar al món urbà amb tots els problemes que aquest fet comporta, per una banda, despoblació i per l’altra, superpoblació.
Al nostre Pirineu cal donar-li més oportunitats i tractar-lo amb una discriminació positiva, necessitem més serveis!
El Parc Natural pot i ha d’ajudar que la gent del nostre territori pugui tenir les mateixes oportunitats que a la resta de contrades. Des del meu punt de vista ha de tenir dos objectius clars des dels quals ja es treballa:
1. Conservació de la natura, flora i fauna, cercant l’equilibri i el respecte envers el territori.
2. Ser un element dinamitzador, fomentant les activitats tradicionals com les fires, posant en valor l’elaboració dels productes de producció local, la ramaderia extensiva…
És important crear centres d’interès, on promocionar i donar a conèixer la cultura, les tradicions, la flora i la fauna.
Cal que aquestes visites es puguin fer al llarg de tot l’any, totes les estacions tenen el seu encant i si aconseguim allargar aquesta temporalitat, farem que les activitats socioeconòmiques s’activin amb una creació de llocs de treball de llarga durada, fixant així la població
Cal fer possible que la gent visiti el Parc però sempre des d’un vessant d’admiració, respecte i observació. Cal que aquestes visites es puguin fer al llarg de tot l’any, totes les estacions tenen el seu encant i si aconseguim allargar aquesta temporalitat, farem que les activitats socioeconòmiques s’activin amb una creació de llocs de treball de llarga durada, fixant així la població.
Al Parc de l’Alt Pirineu, a més a més, ens cal tenir cura de tres aspectes molt importants:
1. És fonamental i necessari que la gent del nostre territori tingui una implicació amb el Parc, que s’identifiqui amb ell i se’l faci seu, cal trobar junts aquest equilibri i respecte en les relacions.
2. Aconseguir que en acabar la seva escolarització, les nenes i nens de la zona d’influència del Parc coneguin tots els indrets més emblemàtics, els sàpiguen identificar i siguin conscients de l’entorn privilegiat on viuen.
3. Enfortir les relacions amb la resta de Parcs Naturals i especialment amb els que conformem conjuntament, El Parc de les tres nacions, amb França (Arieja) i Andorra.
Per concloure vull fer esment que fa uns dies vaig estar visitant altres parcs naturals catalans i em va sorprendre molt gratament les seves visions respecte a les persones que viuen al seu entorn, en les seves planificacions quasi la meitat dels objectius anaven dirigits al fet que la gent que viu i visita els parcs s’hi trobi bé. Aquesta és la línia de treball, endegar actuacions per tal d’apropar el nostre Parc a les persones que hi viuen i treballen en ell, que en formen part, perquè l’han de sentir seu.
Josep Queró i Brechal és regidor de l’Ajuntament de la Vall Cardós, conseller d’Ensenyament, transports i portaveu del Consell Comarcal del Pallars Sobirà i president del Parc Natural de l’Alt Pirineu
