La vall de Calonge és un amfiteatre, encatifat amb verdors i lluentors diverses, que s’extasia mirant el mar. Les pinedes, encara magnífiques, i unes extenses i setinades suredes davallen suaument per la serralada cap a la plana, convertida aquesta en una platea de luxe, perfectament fistonada amb múltiples retalls de conreus, vinyes, oliveres, llimoners, tarongers, horts i jardins. Les gavines hi voleien en doina com si no s’acabessin de creure tot el que veuen. Al mig d’aquesta platea bellíssima s’eleva la llotja principal −que és el poble− presidida per un castell medieval i una majestuosa església aturonada. Al peu dels cultius de la plana, un collaret d’edificis desiguals −Sant Antoni− connecten el lloc amb la platja i amb la blavor intensa i evanescent d’una mar guspirejada per les minúscules taques blanques dels velers.
Calonge −deia ja fa anys Josep Pla− és un poble que “val no pas una, sinó moltes visites”. Una vegada més, Pla tenia raó. Calonge és una població privilegiada. L’aire hi és net i, a la primavera, fa olor de tarongina, de gessamí, d’espígol, de música i de cultura… I això darrer, el perfum de cultura, probablement, ara hi és més viu i intens que mai, malgrat que la tradició cultural calongina −tal com assenyalava l’historiador Pella i Forgas− té uns orígens ancestrals: Calonge, juntament amb Begur, Cadaqués i Banyuls, serien les quatre localitats de la costa que conservarien d’una manera més pura l’antiquíssima civilització empordanesa.
Tot i això, aquests darrers anys, el nucli antic de Calonge s’havia anat buidant, apagant. Ara, però, Calonge s’ha convertit en un poble de llibres i de vida. De cop i volta, encara que d’una manera perfectament programada, s’hi han inaugurat set llibreries, ubicades en antigues botigues que havien caigut en desús. Un extens i variat programa de Cicles Culturals ha posat el poble al mapa de les prioritats de moltes agendes que, a més de sol, platja i turisme, cerca encara més emocions i estímuls.
Calonge s’ha convertit en un poble de llibres i de vida. De cop i volta, encara que d’una manera perfectament programada, s’hi han inaugurat set llibreries, ubicades en antigues botigues que havien caigut en desús
El tret de sortida es va donar per Sant Jordi amb el ‘Vi en Vers’, conduït per Enric Casasses; amb el ‘Llibreters VIP’, per Màrius Serra, i amb ‘Essencials’, per Lydie Salvayre. Després han anat arribant nous cicles com ‘Homenéts’ o ‘Llibresons’. Cada programa respon a una idea, a una finalitat, a una activitat. En el d’’Homenéts’, per exemple, es tracta de donar a conèixer els Homenots de Josep Pla, des de la perspectiva actual dels seus néts o familiars que formen una tercera generació de catalans il·lustres. En la primera sessió, Carme Fenoll conversà amb Toni Strubell, nét del Dr. Josep Trueta. En la segona sessió de ‘Vi en vers’, conduïda pel poeta Carles Rebassa, en acabar el recital es va poder sopar amb el poeta i degustar un dels menús literaris del restaurant de Can Muní.
La segona sessió del Cicle ‘Llibreters VIP’ l’encapçalà Empar Moliner, que va fer les seves recomanacions de llibres en cadascuna de les set llibreries i explicà què han significat aquestes obres per a la seva trajectòria vital. D’altra banda, cal dir que és un plaer immens asseure’s a la plaça Major i gaudir de les presentacions i actuacions que s’hi duen a terme. Poder escoltar el cantant, compositor i guitarrista Caïm Riba −guardonat amb el Premi Enderrock de la Crítica al millor disc de cançó d’autor per ‘Llunes de Plutó’ (2021) dins el Cicle ‘Llibresons’− alhora que ens va parlant de les seves lectures predilectes és un autèntic plaer. Però fer-ho en un entorn presidit pel magnífic mural que decora la façana de l’agombolador Cercle Cultural de Calonge, en què s’honora el passat musical de la població a través de grans músics locals, com ara R. Viladesau o A. Ros Marbà i sota la mirada atenta dels personatges calongins que et sotgen des de la façana del costat, com ara P. Rosselló o P. Caner, a més de poder gaudir de l’encant de l’espai, t’adones que et trobes en una autèntica i excepcional catedral de la cultura popular a l’aire lliure.
Calonge, certament, és un poble que “val no pas una, sinó moltes visites”. Caldrien també moltes línies i paraules per a descriure’l amb un mínim de rigor i precisió. Sense tenir evidentment tal pretensió, em limitaré a suggerir un itinerari d’un sol dia que ens permeti fer-nos una idea d’aquest sensacional amfiteatre cultural i botànic. Podríem començar el dia, ben d’hora, pujant fins a la Creu de Castellar per a admirar un dels paisatges més agradables de tota la costa. Després recomanaria un bon esmorzar de forquilla i ganivet, amb vi del país, que podria ser a can Tià. A continuació faria una visita al poble, al castell, a les llibreries i seguiria alguna de les diverses activitats culturals programades. Dinar a can Muní i cafè al Cercle. A continuació m’apuntaria a alguna altra de les activitats culturals de la tarda i, per a acabar el dia, baixaria fins a Torre Valentina i, pel camí de Ronda m’arribaria fins a Roques Planes, el vessant escollit per l’actriu Madeleine Carroll per construir-se, enmig de l’espessor del pins, la seua mítica residència.
Ens quedaria encara fer un passeig per la badia que duu a Palamós i acabar la jornada sopant en un dels molts restaurants que hi ha a tocar de la mar, mentre la foscor va encenent els llums dels vaixells i la lluna pinta escates de plata sobre les ones… No sé si tindríem temps per a fer-ho tot, però és que Calonge, certament, és un poble que “val no pas una, sinó moltes visites”. I un excel·lent exemple d’imaginació i de creativitat per a molts altres pobles.