Una recerca de l’historiador pallarès Pau Castell ha permès trobar evidències documentals de l’existència d’un castell al Pui de Segur, l’assentament medieval previ a la creació de la Pobla de Segur. Aquesta descoberta podria fer replantejar les excavacions que fa quatre anys que es realitzen a la zona, de la mà de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona i de l’Ajuntament de la Pobla de Segur.
Justament, aquest divendres a la tarda, l’arqueòleg i investigador d’aquest institut i director de les excavacions, Walter Alegria, ha ofert una xerrada al Molí de l’Oli de la Pobla per explicar les darreres troballes fetes tant a les restes del Pui de Segur com a les de les Esplugues de Segur, un poblat en balma construïda ubicat al peu de la Roca Foradada i considerat l’origen de la Pobla de Segur.
En relació al castell, Alegria ha admès que la descoberta de Pau Castell els fa «replantejar l’objectiu de l’excavació al Pui de Segur a mitjà termini, perquè pensàvem que estàvem davant d’un model determinat de poble i ara ens trobem amb el repte de situar, excavar i interpretar un castell». Alegria ha remarcat que «a nivell arqueològic té molt d’interès aquesta combinació de castell, fent el control i la defensa del territori, juntament amb l’església de Sant Miquel del Pui, que faria la funció més de control ideològic i social».
Pel que fa a la magnitud que podria tenir el castell, Alegria ha explicat que el document trobat per Pau Castell «és de 1290, de manera que és un castell que ha de tenir un recinte de muralla i pot tenir diverses torres, així que pot ser un senyor castell».
Tot i això, també ha deixat clar que ara mateix la prioritat de les pròximes excavacions al Pui de Segur seran delimitar els espais que conformaven una casa per poder-ne fer una interpretació i, posteriorment, divulgar-ho al gran públic. En aquest sentit, voldrien recrear com era una casa tipus del Pui de Segur amb material gràfic i de tres dimensions, per tal que el públic en general es faci una idea de com era aquell hàbitat.
En relació a les Esplugues de Segur, ara mateix «l’objectiu és definir més bé els períodes de població». Alegria ha detallat que aquest espai va tenir tres ocupacions destacades: l’època prehistòrica recent, en la fase del bronze; l’edat mitjana, de moment documentada entre els segles XI i XIV ; i l’edat moderna, a principis del segle XX, quan va fer de refugi de pastors.
D’aquella població situada en balmes i arrapada a la muntanya es va baixar a la zona del Pui de Segur, on es gaudia d’un gran control visual de la vall de la Noguera Pallaresa, la del Flamisell i la zona de la conca de Dalt. En aquest cas, la zona es comença a poblar al segle XI. L’any 1380, però, ja consta més població a l’actual ubicació de la Pobla de Segur que no pas al Pui de Segur. El motiu és que a poc a poc els habitants van anar baixant a la vora del riu, on es va crear una vila closa i on exercir la funció de mercat era més fàcil.
