El plantejament d’aquests jocs olímpics hivernals no ha pogut començar de pitjor manera: una consulta de límits territorials discutibles, una altra consulta demanada en la ciutat capital de Catalunya, una indeterminació total respecte a la localització de les competicions, una indeterminació total respecte a les inversions, uns partits polítics que, impacients per marcar posicions, s’avancen a tota planificació esportiva i econòmica per afirmar-los o negar-los… realment un bon embolic.
Entremig de tot això, opino, doncs, que si algú em demana ara com a ciutadà pirinenc, un “sí o un “no” en relació a aquest tema, em semblarà una falta de respecte. La cosa no té cap ni peus. Com que em considero complidor de les meves obligacions cíviques al seu moment ho faré, però primer necessito saber, com en qualsevol altre negoci privat o públic, què se m’ofereix. Per arribar al que serien els fonaments d’un plantejament civilitzat presento quatre punts positius i un de negatiu. Començo pels positius:
Primer de tot, que siguin pressupostats, i executats, de manera urgent els arranjaments immediats de la nacional 260 als trams Adrall – Pallerols i Xerallo-El Pont de Suert, la desviació de la 260 al seu pas per Gerri de la Sal i la construcció de la rotonda de Montferrer.
Segon, la materialització de projectes sanitaris per als hospitals de Vielha, Tremp, la Seu d’Urgell i Puigcerdà, que contemplin les inversions necessàries per convertir-los en hospitals comarcals de funcionament adequat al segle XXI, tant pel que fa a immobles, com per a la dotació de maquinària i de les plantilles professionals.
Tercer, que s’efectuï el desdoblament de la via fèrria entre Puigcerdà – Tur de Carol i Vic, per convertir aquesta línia en un itinerari internacional de velocitats normalitzades i que s’elabori un projecte de les seves possibles futures connexions amb Andorra i la Seu d’Urgell.
Quart, implantar totes les delegacions territorials del govern de la Generalitat amb dotació completa dels seus components, prioritzant l’objectiu de gestionar i planificar el territori de l’Alt Pirineu i l’Aran. Cal situar aquest territori en un nou nivell administratiu impregnat pel dinamisme i la promoció social i econòmica. I això fer-ho —en tot el que sigui possible— d’acord amb el teixit social, empresarial i amb els petits emprenedors de la zona.
I com a punt que es pot considerar negatiu des d’un punt de vista de despesa econòmica, però positiu des del punt de vista de protecció i preservació del medi ambient:
No efectuar cap inversió en les instal·lacions d’esquí que hagin de ser operatives als JJOO que pugui ser considerada lesiva pel seu ús desproporcionat d’aigua o que no sigui sostenible de cara a l’ús futur de les estacions afectades.
Personalment, i si les garanties i els pressupostos per fer realitat aquests punts que he exposat ofereixen credibilitat, no tindria cap inconvenient en dipositar, i defensar, un vot afirmatiu per aquests JJOO d’hivern.
Per acabar, com a habitant de la regió més depauperada de Catalunya en els àmbits socials i demogràfics, voldria aportar dues reflexions: primer, és evident que el territori de l’Alt Pirineu i Aran necessita molts més incentius per al seu desenvolupament que uns JJOO d’hivern. Segon, és evident que l’Alt Pirineu i Aran no pot deixar escapar cap oportunitat per estructurar una societat de muntanya viva i dinàmica i que són moltes les valls pirinenques que viuen de l’esport de l’esquí.