El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), el Molí Paperer de Capellades i Eumo Editorial han coeditat el llibre L’hospital de cartró de Capdella. Una icona de l’arquitectura prefabricada, de Sigrid Remacha. L’obra repassa l’evolució de l’arquitectura prefabricada europea, la implantació d’edificis fets amb cartró i fusta a la Vall Fosca i els canvis al Pirineu amb l’inici de l’explotació hidroelèctrica. Estarà disponible a les llibreries a partir del 15 de febrer.
L’hospital de cartró de Capdella. Una icona de l’arquitectura prefabricada és el segon número de la Col·lecció La Fàbrica, i és una coedició d’EUMO, el MNACTEC i el Museu Molí Paperer de Capellades. Seguint l’evolució de l’arquitectura prefabricada europea durant la primera meitat del segle XX, l’autora explica els canvis que hi va haver als Pirineus amb l’inici de l’explotació hidroelèctrica. Alhora, reivindica aquesta arquitectura que ha sabut combinar els recursos del territori i la tecnologia amb les noves maneres de viure i habitar.
Sigrid Remacha és arquitecta tècnica per la Universitat de Saragossa, s’ha especialitzat en museologia i gestió del patrimoni i és tècnica i assessora d’accessibilitat universal en equipaments culturals. Interessada des de sempre pel llegat industrial, actualment coordina el Sistema Territorial del MNACTEC.
Un edifici singular
L’hospital de cartró de Capdella és un edifici efímer construït fa més de 100 anys per Energía Eléctrica de Catalunya per atendre els 4.000 treballadors que construïen la central hidroelèctrica de Capdella. Es tracta d’un edifici singular pels materials amb què va estar construït que s’ha mantingut dempeus al Pirineu més d’un segle. És una edificació lleugera prefabricada, modular, pensada per a poder ser transportada en caixes i muntada in situ de manera senzilla seguint un manual d’instruccions.
Els materials utilitzats, bàsicament la fusta i el cartró, a més d’algunes petites peces metàl·liques d’unió i fixació, garantia un preu econòmic i un transport fàcil pel seu baix pes i muntatge ràpid. Es va construir íntegrament a la fàbrica de l’empresa alemanya Christoph & Unmack i es va traslladar en paquets fins a la colònia industrial de la Central de Capdella, on l’empresa Energia Elèctrica de Catalunya construïa la central hidroelèctrica. Va servir com a hospital per als obrers de la central a partir de l’any 1912. A partir del 1933, però, va anar perdent aquesta funció i es va utilitzar com a caserna de la Guàrdia Civil i magatzem, gràcies a la qual cosa s’ha mantingut fins ara.
L’edifici, de caràcter efímer serviria d’hospital de campanya per atendre els ferits de la primera central hidroelèctrica de Catalunya, ubicada a la Vall Fosca. El fet d’haver suportat més d’un segle a la intempèrie al Pirineu l’ha convertit en una icona de l’arquitectura industrial prefabricada i segons investigacions recents podria tractar-se d’un cas únic al món.
Procés participatiu per a la seva restauració
Justament, el llibre arriba en un moment en què el Museu Hidroelèctric de Capdella ha iniciat un procés de participació ciutadana, el primer que es fa a l’Alt Pirineu al voltant d’un element patrimonial, per presentar als veïns del municipi de la Torre de Capdella l’equipament de l’antic hospital de cartró de Catalunya, construït ara fa 107 anys a base de cartró i fusta.
L’objectiu és que tothom en conegui l’arquitectura i les seves singularitats i que més endavant siguin els veïns els que decideixin quin ús volen que tingui en el futur.
