El Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona ha estat l’escenari aquest dimarts a la tarda de la constitució del Consell de Governs Locals de Catalunya, l’òrgan de representació de municipis i vegueries en les institucions de la Generalitat. L’ens, que consta d’un centenar de representants del món municipalista, s’ha reactivat després que deixés de funcionar l’any 2015. L’òrgan compta amb set membres nats: les presidències de les quatre diputacions catalanes, l’alcaldia de Barcelona i les entitats municipalistes catalanes: la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis. La composició la completen 93 alcaldes i alcaldesses designats pels partits polítics en funció del resultat de les darreres eleccions municipals. La presidència ha recaigut sobre l’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó.
Pel que fa a l’Alt Pirineu i Aran, el territori compta amb vuit alcaldes que el representen. Junts per Catalunya ha designat a l’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, al de Rialp, Gerard Sabarich, i a l’alcaldessa de Vilaller, Maria José Erta; ERC ha triat a l’alcalde de la Seu d’Urgell, Francesc Viaplana, i l’alcaldessa de Tremp, Maria Pilar Cases -que també ha estat elegida membre de la Comissió Permanent de l’ens-; el PSC, ha elegit a l’alcalde de Vielha e Mijaran, José Antonio Serrano i a l’alcaldessa d’es Bòrdes, Rosa Maria Mirat; i la CUP, a l’alcaldessa de Cava, Gissela Sellés.
Les funcions del consell
La consellera de la Presidència de la Generalitat, Laura Vilagrà ha recordat que «el Consell de Governs Locals és una eina, per a nosaltres el Govern de la Generalitat, estratègica, però també d’equilibri territorial que evidentment escoltarà amb atenció, amb respecte, el que ens dieu i dotarà dels recursos i les eines que faci falta per tirar endavant aquesta reactivació», ha apuntat. A més, ha afegit que «convenia reactivar el Consell de Governs Locals per donar veu a tots els municipis, per ser un fòrum del municipalisme, per ser un Parlament dels pobles i les ciutats, i també àgora del municipalisme».
Vilagrà també ha expressat el desig de l’executiu català perquè el consell «esdevingui una eina eficaç, àgil, altaveu de les diferents veus i sensibilitats del territori». I ha reblat: «El Govern de la Generalitat amb els ajuntaments al costat hem de poder fer les transformacions que el país necessita. Hem de poder assolir els objectius de desenvolupament sostenible. Tenim molts deures conjunts i ho farem sumant la veu de tot el territori».
La consellera, que ha agraït el consens polític assolit per a la composició d’aquest consell, ha aprofitat l’ocasió per demanar als convocats el desplegament del reglament de funcionament i també valorar si encara és útil la llei del Consell de Governs Locals que és del 2010. Segons la llei del Consell de Governs Locals, una de les finalitats del consell és participar en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives i en la tramitació de plans, normes reglamentàries i avantprojectes de llei que afecten de manera específica les administracions locals.
Per la seva banda, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha recordat que aquest consell, creat per l’Estatut, ha de ser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les administracions locals. Per això ha recalcat que «és important que el món local pugui traslladar la seva realitat directament al govern de la nació per tal de no perdre la sensibilitat municipal en la redacció de lleis i la mateixa acció executiva». «El país el fem sencer des del municipalisme, que és l’administració més propera a la ciutadania i qui millor pot copsar les necessitats més peremptòries per a millorar el dia a dia de totes les persones», ha reblat Talarn.
Per la seva banda, el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, ha indicat que «la creació de sinergies i la unió d’esforços entre tots els ens locals enforteixen el múscul del municipalisme al país. La reactivació del Consell de Governs Locals ens ajudarà a conèixer millor el territori i a poder resoldre amb més celeritat les necessitats de la ciutadania».
