REDACCIÓ (Andorra la Vella).- Aquest dilluns ha tingut lloc a la Seu de la Justícia d’Andorra el judici contra l’activista feminista i presidenta de l’associació Stop Violències, Vanesa Mendoza, acusada d’un delicte menor continuat contra el prestigi de les institucions per haver difamat el Govern i funcionaris d’Afers Socials davant l’ONU afirmant que a Andorra es força a noies menors d’edat embarassades i sense recursos a tenir els seus fills i donar-los posteriorment en adopció; que es porten a terme retirades massives de menors per motius econòmics; que s’exerceix violència estructural i de gènere implícita i explícita cap a les dones filles d’immigrants, o que s’incapaciten legalment les dones que han avortat sota el pretext que són pobres, fent-les viure en una constant esquizofrènia i en un estat pervers de violència, subtil i devastador.
Per tot plegat, s’enfronta a una multa de 6.000 euros, sis mesos d’inhabilitació per a càrrec públic i 6.000 euros més en concepte de responsabilitat civil per l’Estat.
“Entenc que el que dic és ‘copsant’, però al final no m’ha quedat cap altra opció per ser escoltada, i sento que se m’està reprenent per ser democràtica, dialèctica i ciutadana”. Amb aquestes paraules ha conclòs la seva intervenció en el marc del judici celebrat aquest dilluns i que ha comptat amb la presència d’un centenar de persones, entre les quals les conselleres generals del grup parlamentari socialdemòcrata, Judith Salazar i Susanna Vela, organismes internacionals com Amnistia i diverses representants d’entitats feministes.
Durant la vista oral del cas, el ministeri públic ha sol·licitat a l’acusada que provés les afirmacions que va manifestar davant la Convenció sobre l’Eliminació de tota forma de Discriminació contra la Dona (Cedaw) el passat setembre del 2019, a les quals Mendoza ha asseverat que “no he de provar res, és el Govern qui disposa de tots els mitjans per poder donar les dades”. En aquest sentit, ha reiterat que l’informe que va presentar Stop Violències es basava en la informació que l’entitat havia recopilat de les seves intervencions i ha posat en relleu que abans de fer-lo públic a la Cedaw es va transmetre a l’actual cap de Govern, Xavier Espot, quan encara ocupava el càrrec de ministre d’Afers Socials.
“Nosaltres no hem de tenir les dades, només que hi hagi 2,3,4 casos és l’Estat l’encarregat d’investigar, provar i demostrar que això és així i ho dic perquè sé que el que dic és molt greu”, ha indicat a preguntes de la seva representació lletrada, ressaltant que van assistir a la convenció amb la voluntat de “dialogar, nosaltres no hem anat a denunciar, sinó a dialogar i pensàvem que es podria fer mediació”, ja que, ha exposat, “estàvem a l’ONU, un espai neutral, i vam pensar que seria interessant”. “No tenia la voluntat de desprestigiar les institucions, per això mai hem anat a assenyalar a ningú”, ha dit.
En relació amb els testimonis presents a la sala, la representació del Govern, citada per la fiscalia, ha posat de manifest el desprestigi que van suposar les declaracions de l’acusada pel país i l’afectació pels treballadors públics d’Afers Socials, qui es van sentir calumniats. Per la banda de la defensa, una de les membres d’Stop Violències i un doctor han detallat, en la mesura del possible i mantenint la protecció de dades pertinent per les persones que acudeixen a l’entitat, alguns dels casos que han hagut d’atendre a través dels quals han considerat que es provaven les declaracions i informacions que figuren a l’informe.
Quant a les conclusions, el ministeri fiscal, tal com s’ha mencionat anteriorment, ha demanat una sanció econòmica de 6.000 euros, la inhabilitació de Mendoza durant sis mesos per accedir a un càrrec públic i el pagament de 6.000 euros en concepte de responsabilitat civil al·legant que els fets dels quals s’acusa l’executiu en l’informe d’Stop Violències no s’adeqüen al dret fonamental de la llibertat d’expressió i no es consideren verídiques perquè no s’han demostrat durant la vista oral.
“El propòsit de Mendoza no ha estat el d’informar, ha estat el de menysprear als treballadors públics, serveis socials, institucions i el Govern”, ha assenyalat la fiscal, remarcant que els fets “no s’han demostrat, per la qual cosa no s’han produït, i és resolt que l’activista va mentir difamant la imatge de la institució”.
Per la seva banda, la defensa ha sol·licitat l’absolució de Mendoza asseverant que el Govern no ha rebut cap càstig internacional per les declaracions i ha considerat que ha estat un error imputar un delicte a Mendoza, particularment, per part del ministeri fiscal. “A la defensa li sorprèn que fiscalia prioritzi la defensa dels interessos del Govern enfront de la defensa de la llibertat individual dels ciutadans i en aquest cas d’una activista política”, ha apuntat.
D’altra banda, a la sortida de la vista oral, el lletrat ha assenyalat que la llibertat d’expressió és un principi i un dret reconegut a la Constitució “en un lloc privilegiat i efectuar una persecució d’una persona per garantir el prestigi de l’estat vulnera el dret a la llibertat de manera flagrant”. I ha apuntat que considera que la seva clienta serà absolta del delicte perquè “no existeix” i, ha indicat que encara que si els magistrats creuen que “la Vanessa no hagi dit tota la veritat, hagi exagerat o faltat a la veritat, això és un dret que cadascú de nosaltres tenim, mentir no és un delicte”.
L’activista ha explicat que li sembla “surrealista” l’acusació del ministeri públic i del Govern denunciant-la, asseverant que “no s’hauria d’haver arribat fins aquí perquè els governs han de dialogar, ho he dit sempre, amb la seva ciutadania i no portar-les i posar tota la maquinària institucional en contra d’una simple ciutadana”. Mendoza també ha posat en relleu que el procés judicial al qual s’ha vist sotmesa els darrers quatre anys és “contra el feminisme, contra la llibertat de les dones, contra les llibertats fonamentals i, per descomptat, contra l’avortament i l’avançament drets”.
A més, ha acceptat que l’acusació i els tràmits que ha hagut d’afrontar des del 2019 ha estat una situació “traumàtica”. “No se’n parla prou del que és que un Estat et persegueixi i et faci passar per una situació judicial quan des del principi hem treballat i actuat com a professionals i com a ciutadanes que volem un Andorra millor”, ha dit, tot i que ha informat que si l’absolen no té “cap voluntat de venjança” i no demanarà danys i perjudicis. Finalment, Mendoza ha donat les gràcies al centenar de persones que han assistit al judici per donar-li suport.
El Govern diu que “la situació processal de Mendoza no obeeix en cap cas a la seva militància”
Per la seva banda, el Govern ha emès un comunicat aquest dilluns per aclarir, a petició de diversos mitjans de comunicació internacionals, la situació processal de Vanessa Mendoza. Així, recorden que l’executiu va posar en coneixement de la fiscalia unes manifestacions públiques que la presidenta d’Stop Violències va realitzar el 23 d’octubre del 2019 durant la presentació d’un informe al Comitè de l’ONU per a l’eliminació de la discriminació envers la dona (CEDAW) durant l’examen del IV informe periòdic de seguiment d’Andorra.
Mendoza va acusar “falsament i sense proves”, a criteri del Govern, “als funcionaris dels serveis socials”. Recorden que va acusar-los de forçar a noies menors d’edat embarassades i sense recursos a tenir els seus fills i donar-los posteriorment en adopció; de portar a terme retirades massives de menors per motius econòmics; d’exercir violència estructural i de gènere implícita i explícita cap a les dones filles d’immigrants, o d’incapacitar legalment les dones que han avortat sota el pretext que són pobres, fent-les viure en una constant esquizofrènia i en un estat pervers de violència, subtil i devastador. Arran d’aquestes manifestacions, la fiscalia general va interposar una denúncia contra Mendoza, i acabada la instrucció, el batlle va dictar un aute de processament contra ella acusant-la d’un delicte contra el prestigi de les institucions (article 325 del Codi Penal).
Així doncs, “la situació processal de Mendoza no obeeix en cap cas a la seva militància, legítima i admesa en dret a Andorra, ni a la seva defensa del dret a l’avortament lliure de les dones a Andorra, la qual cosa està emparada i protegida pels drets fonamentals d’associació i a la llibertat d’expressió que estableixen els articles 17 i 12 de la Constitució, respectivament”, incideixen des de l’executiu.
L’acció promoguda per la fiscalia general -en l’escrit de qualificació provisional de la qual no sol·licita en cap cas una pena de presó, sinó d’inhabilitació i de multa econòmica- “no té com a objecte la represàlia o la intimidació de Mendoza, sinó la defensa de la integritat i el bon nom dels treballadors dels serveis socials del Govern d’Andorra, arran d’unes manifestacions que no obeeixen a la realitat i que s’ha entès que excedeixen els límits que qualsevol estat de dret i democràtic estableix en l’exercici del dret a la llibertat d’expressió”, remarquen des de l’executiu.
“En tot cas, el Govern ha manifestat i evidenciat el seu compromís amb els diferents mecanismes i instruments de seguiment dels drets humans, tant en el marc de l’Organització de Nacions Unides com del Consell d’Europa, i per tant ha informat i comunicat regularment als comitès, relators i comissaris de drets humans respectius de les accions dutes a terme en el cas que ens ocupa”, afegeixen en el mateix comunicat.
La interrupció voluntària de l’embaràs a Andorra
El Govern recorda que “treballa per adequar les normes i la pràctica sobre la interrupció voluntària de l’embaràs a l’evolució de la societat andorrana, que anhela la igualtat plena i efectiva entre dones i homes”. Per això, posen en relleu la creació del Servei públic d’atenció integral a les dones (SIAD) que ofereix assessorament i acompanyament professional, gratuït i confidencial, a les dones que decideixen interrompre voluntàriament l’embaràs, i que permet derivar-les a centres mèdics de referència dels països veïns.
A més, des de fa un parell d’anys es treballa en una modificació del Codi Penal que estableixi l’exempció de responsabilitat penal a les dones que decideixen interrompre voluntàriament el seu embaràs fora d’Andorra, la qual cosa permetria també el reemborsament econòmic de la intervenció mèdica per part de la seguretat social andorrana.
Aquesta solució suposaria “un avenç cabdal en el reconeixement dels drets sexuals i reproductius de les dones al Principat, i alhora permetria mantenir l’estructura institucional andorrana que gaudeix d’un suport molt ampli entre la ciutadania i que ha permès la pau, la independència i la pervivència d’Andorra durant més de set segles”, assenyalen.
L’executiu confia que l’exempció de responsabilitat penal esmentada farà factible la possibilitat de rescabalar econòmicament les persones qui decideixin interrompre l’embaràs i no disposin de recursos suficients.