GUILLEM LLUCH TORRES (Tremp).- Eva Fiter Cirera (Tremp, 1981), va ser designada directora de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA) a principis de febrer. Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració i diplomada en Gestió i Administració Pública per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha treballat en diversos àmbits de l’administració pública i aquests darrers anys havia assumit la gerència de Pallarsactiu, una entitat publicoprivada que treballa per dinamitzar el teixit econòmic de la zona.
Com ha estat l’aterratge a l’IDAPA i quina herència ha rebut de l’anterior director, Pere Porta?
Fa prop de tres mesos que soc aquí i és veritat que venia amb un cert coneixement de què és l’IDAPA, gràcies a la meva feina a Pallars Actiu i als projectes que es movien, perquè havíem treballat conjuntament en alguns àmbits, assistint a la Taula d’Habitatge o a la de Relleu Generacional. El relleu amb Pere Porta va ser excel·lent, i amb els treballadors d’IDAPA també ha anat molt bé, perquè és gent molt bona. Realment hi ha molta feina, molts projectes, però són uns projectes que et fan ser optimista i veure que al Pirineu hi ha molta vida, molta gent amb ganes de fer coses i gent que ja en fa que estan molt bé. En definitiva, et fan veure que al Pirineu ens en sortirem.
Per als lectors que no saben què és l’IDAPA, o que potser els sona, però no acaben d’entendre què fa, com els ho explicaria?
El que m’ha sorprès és que hi ha molta gent que no coneix l’IDAPA i m’agradaria que això canviés. L’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran té un àmbit d’actuació, que són les comarques de l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, Cerdanya, i els Pallars Jussà i Sobirà, més l’Aran, i defensa els seus interessos en tots els aspectes. Això vol dir: des de projectes d’àmbit més local o comarcal fins a d’altres més transversals, i des de fer la Taula d’Habitatge, que és un tema cabdal que hem d’abordar ja, perquè no hi ha habitatge i si volem que la gent visqui al Pirineu, això ho hem de treballar, fins a la Taula de Camins, que porta molts anys treballant amb els actors que promouen la mobilitat lenta.
Què cal fer perquè es conegui més l’IDAPA i la seva acció?
M’ha sorprès perquè alguns ajuntaments petits, algunes entitats sense ànim de lucre, fundacions o consorcis, m’han vingut a veure perquè encara no ens coneixien. Per això, un dels reptes és aconseguir que l’IDAPA es conegui molt més, perquè se n’ha fet molta, de feina, i la gent l’ha de conèixer i n’ha de fer ús; fem molts estudis útils, però la gent els ha de conèixer per poder-los utilitzar. És per això que a partir del 2024 farem un pla de comunicació per intentar millorar aquesta qüestió.
Quins són els principals reptes que s’ha marcat com a directora?
D’una banda, continuar amb els temes que estan funcionant molt bé, com és la Taula de Camins, fer que els senders es mantinguin, estudiar si se n’han d’obrir de nous; així com ajudar a mantenir tradicions o potenciant l’àmbit cultural. Justament en aquest camp, estem intentant facilitar una ajuda als museus i a tots els centres d’interpretació del Pirineu, amb sistema de concurrència competitiva perquè tots puguin optar-hi, per tal que puguin desenvolupar una mica més d’activitats als seus centres, cosa que els costa molt, perquè el finançament que tenen és petit.
Estem intentant facilitar una ajuda als museus i a tots els centres d’interpretació del Pirineu per tal que puguin desenvolupar una mica més d’activitats als seus centres, cosa que els costa molt
D’altra banda, un altre dels objectius és, a través de l’Estratègia Pirineu, fer incidència en diversos eixos o, fins i tot, optar a liderar-los, com ara l’habitatge o la mobilitat. En relació amb l’habitatge, és una qüestió que no podem abordar sols, sinó que hem d’anar plegats amb la Generalitat, els ajuntaments, els consells comarcals i el sector privat. Pel que fa a la mobilitat, més enllà del que ja treballem des de fa temps, que és la mobilitat lenta a través de la feina de la Taula de Camins, cal abordar la qüestió del transport públic, que és un meló molt gran, però que cal obrir. Tenim un transport públic que és insuficient i hem de mirar de fer-lo molt més eficient, cal analitzar què podem canviar i millorar, sabent que tenim uns recursos limitats.
Quin rol ha de tenir l’IDAPA en aquests dos grans àmbits, el de l’habitatge i el de la mobilitat?
De moment, l’Estratègia Pirineu només ha definit uns eixos i 14 projectes transformadors, però no s’ha baixat a definir quines accions s’han de realitzar, i de cada un d’aquests projectes n’hi ha alguns que estan més madurs i altres que estan més verds. Què hem pensat des d’IDAPA i hem d’acabar de decidir amb la resta d’organismes implicats, com el Departament de Territori i les direccions generals que estan cridades a formar part d’això? Doncs en l’àmbit de la mobilitat havíem pensat fer un estudi de tot el transport públic que tenim actualment i tot el que es pot canviar, ja no dic a nivell de despesa, sinó mirant si canviant horaris o ampliant una mica una línia generem una gran millora, o si obrint a tothom un transport públic que ara només utilitzen uns quants, la gent dels pobles pot tenir-ho molt més fàcil per accedir a les capitals, on hi ha els principals serveis que necessiten. També volem abordar la qüestió de la logística de mercaderies i, de fet, ja n’hem començat a parlar amb el Departament d’Acció Climàtica. Ells també estan molt interessats a estudiar com movem les mercaderies, però ja no només del Pirineu cap a Lleida o Barcelona, sinó entre nosaltres, perquè potser si treballem això, hi ha empreses que acaben veient que no els cal anar tan lluny i que poden vendre el seu producte a la seva mateixa àrea d’influència.
Volem abordar la qüestió de la logística de mercaderies i, de fet, ja n’hem començat a parlar amb el Departament d’Acció Climàtica. Ells també estan molt interessats a estudiar com movem les mercaderies
En relació a l’habitatge és cert que és més complicat. Tenim la Taula d’Habitatge, on hi ha diferents actors, però aquí ens hem d’aliar, aprofitar la línia que ha iniciat la Generalitat, amb els 10.000 habitatges que vol impulsar a través de la Direcció General d’Habitatge, també amb l’INCASÒL, per crear nou habitatge social, però això encara està molt embrionari i ho hem de parlar perquè tinguin en compte el Pirineu també, perquè si no tot s’acaba fent en altres territoris, ja que és més fàcil. Està clar que fer habitatge al Pirineu no és fàcil, som molt pocs i no és viable econòmicament, per això hem d’insistir.
L’objectiu, doncs, seria dotar de més múscul l’IDAPA?
Sí, IDAPA ha d’agafar més força i fer coses més grans, sense deixar de fer les coses petites que ja fa, perquè això ens ajuda a cohesionar-nos. Un altre dels reptes que espero assolir està vinculat amb les entitats empresarials, en aconseguir que es coneguin més entre elles, perquè hi ha moltes entitats que treballen al Pirineu, però que no saben qui està fent què a la vall del costat, que treballen dinàmiques molt similars i potser es podrien ajudar entre elles i fer que els negocis que són molt micro puguin arribar a ser una mica més grans. Aquí també hi entra un altre dels projectes que comentava que volem treballar, el de la logística de mercaderies.
L’IDAPA pot assumir tots aquests nous rols amb l’estructura actual?
Realment, una de les coses que m’ha sorprès quan he arribat a l’IDAPA és que no hi ha gaire personal, som molt poquets. Gestionem 2,5 milions d’euros, que és un pressupost important, però som quatre persones treballant-hi, de manera que el volum de feina és ingent. Per tant, efectivament, és un repte poder assumir aquests nous rols, no sé com ho farem, però és molt necessari que hi hagi més estructura per poder fer més coses, i més finançament. Cal dir que la Llei de Muntanya ja preveu que l’IDAPA sigui el paraigua que aculli tots els territoris de muntanya, però això ja implicarà que assumirem altres comarques més enllà de les de l’Alt Pirineu i Aran.
Quins són els principals potencials que veu a l’Alt Pirineu? I les principals mancances o reptes?
Pel que fa als reptes, un dels principals és aconseguir que la gent es quedi al territori, que tothom que es vulgui quedar pugui fer-ho i hi tingui oportunitats. Un altre dels reptes, és que no siguem el jardí de Catalunya, sinó que les nostres muntanyes estiguin correctament gestionades a nivell forestal, ramader i agrari. Un tercer repte és el de l’energia, una qüestió amb la qual ja anem tard i haurem de buscar l’equilibri perquè puguem tenir una energia molt més neta de la que tenim i ser autosuficients.
Hem de promoure un turisme sostenible, un turisme no massificat, que la gent pugui venir els 365 dies de l’any i gaudir del que tenim
Pel que fa a les oportunitats, hem de promoure un turisme sostenible, un turisme no massificat, que la gent pugui venir els 365 dies de l’any i gaudir del que tenim. Això no va en detriment de la resta de sectors del Pirineu, ja que hem de mantenir i intentar potenciar el sector primari, i treballar més el sector secundari, és a dir, abordar la qüestió de la indústria. En aquest sentit, si volem tenir resiliència i que les empreses que tenim gaudeixin d’una mica més de fortalesa, hem de fer un pas més i industrialitzar sectors com l’agroalimentari, potenciar l’àmbit de la logística i tenir uns polígons industrials una mica més forts dels que tenim ara. Aquesta és una qüestió que s’ha treballat poc i que hem de tractar.
Si volem tenir resiliència i que les empreses que tenim gaudeixin d’una mica més de fortalesa, hem de fer un pas més i industrialitzar sectors com l’agroalimentari, potenciar l’àmbit de la logística i tenir uns polígons industrials una mica més forts
Una altra oportunitat està lligada a les telecomunicacions i, de fet, ja hi estem treballant, perquè com a IDAPA formem part de l’Àrea 5G de la Seu i de la de l’Aran, on el que fem és potenciar que hi hagi 5G al Pirineu, i aplicar-lo en tecnologies diverses, ja que és un sistema molt més estable i que dona més prestacions que el 4G. Així, tenim un laboratori indoor a la Seu, que esperem posar en marxa al juliol, on volem que les empreses puguin anar a fer proves amb tecnologia 5G; i després hi ha una antena outdoor, que està a l’Aran i que s’utilitza per a diferents projectes, com ara el de controlar el bestiar a través dels collars, o un altre a nivell turístic, que permetrà visualitzar al lloc on estaven determinades construccions o elements patrimonials que han desaparegut. En aquest sentit, estem treballant en un projecte a la Vall de Boí i en un altre a la catedral de la Seu d’Urgell per tal de fer visibles alguns elements que estan al MNAC i que sabem que no tornaran, però que estaria bé que es poguessin veure al lloc on estaven originàriament.
Sempre es diu que la gent de l’Alt Pirineu i Aran ens coneixem poc entre nosaltres, que cada vall va a la seva. L’IDAPA pot ajudar a cohesionar aquest territori?
Un dels únics elements que, fins ara, ha cohesionat la vegueria i ha posat l’Alt Pirineu i Aran al mapa ha estat l’IDAPA. Cal tenir en compte que l’IDAPA sol no pot aconseguir aquesta cohesió, però ara que la Generalitat està fent el desplegament a l’Alt Pirineu i Aran, això està agafant molt més múscul, i si sumem la feina que ha fet l’IDAPA i la que hauria de fer en el futur, tot plegat sí que hauria d’ajudar a millorar aquesta cohesió. Sí que penso que ens coneixem més que abans, és a dir, no és que no s’hagi avançat en aquest sentit, però és veritat que cada territori fa molt la seva. És cert que hi ha unes vies de comunicació que no són bones i que triguem menys en anar a Barcelona que en anar de Cerdanya a l’Aran, i això ens talla relacions, però no és únicament per això, que hi ha poca cohesió, i penso que podem fer més del que s’ha fet fins ara; de fet la intenció és aquesta.