CARMEN SALAS.- Cristina Pallàs és la fundadora de Bruma Ceràmics, un projecte de creació artesanal de ceràmica que fa quatre anys la va portar a deixar una feina segura a Barcelona com a dissenyadora gràfica per traslladar-se a Puigcerdà. Aquest punt d’inflexió va néixer de la necessitat de Pallàs de viure i treballar en un entorn més amable que el que ofereix una gran ciutat. Quatre anys després, imbuïda per la pau de les muntanyes cerdanes, l’artista està més que convençuda d’aquest canvi vital i professional. Acaba de presentar Victorina, una col·lecció de peces ideals per a rebre convidats a casa, al temps que imparteix diversos tallers tant a residents a la comarca com urbanistes a la recerca d’una mica de desconnexió i millor qualitat de vida.
Fa quatre anys va prendre la decisió de canviar radicalment de vida i de paisatge vital. Li va costar?
Soc andorrana, per tant aquest és un paisatge que em resulti familiar. I no, no em va costar perquè va néixer de la meva necessitat de trobar un lloc on pogués mantenir la pau que trobo quan estic al meu taller. El que sí em va costar va ser trobar el local que s’ajustés al que tenia en ment. Però sis mesos després d’arribar-hi, em vaig instal·lar i mai m’he penedit.
El fet de treballar fora dels circuits artístics, no li fa perdre oportunitats?
A mi, em compensa a tots els nivells. És veritat que el món artesanal ara mateix a Barcelona està vivint un bon moment però precisament això fa que hi hagi molta competència i genera molt estrès i un altre ritme de treball. On jo visc no hi ha gaire creadors de ceràmica i això m’afavoreix, i a més, el ritme vital és diferent. Crec que he creat el meu refugi i no ho canvio per res.
És veritat que el món artesanal ara mateix a Barcelona està vivint un bon moment però precisament això fa que hi hagi molta competència i genera molt estrès i un altre ritme de treball. On jo visc el ritme vital és diferent. Crec que he creat el meu refugi i no ho canvio per res
I com es manté al dia de les últimes novetats del sector?
A través de les xarxes socials. Instagram dona molta visibilitat i també segueixo diferents ceramistes, sobretot de Barcelona, que és el que tinc més a prop; a més, tinc amigues ceramistes i hi ha com una comunitat que no he deixat de banda i que em serveix de recolzament quan tinc algun dubte. També baixo a Barcelona, de tant en tant. D’altra banda, cada any intento fer algun retir, de vegades vinculat amb la ceràmica per aprendre noves tècniques i connectar amb mi mateixa. L’últim ha estat amb un ceramista de l’Empordà que feia un taller a França.
Ara que ja porta quatre anys vivint i treballant a Puigcerdà, diria que ja ha fet una clientela del territori?
La meva clientela és principalment de Cerdanya i Andorra. Al cal i a la fi, soc andorrana i hi mantinc molts contactes. Habitualment participo al Tipis Market, que enguany es fan Llívia, en dos edicions, a l’estiu i al l’hivern, i intento ser-hi també a la Serenalla de la Massana, a Andorra. A través del web, el que rebo és sobretot consultes per fer els tallers que organitzo, a més de crear.
Fer tallers era una idea que li passava pel cap?
No, la meva intenció era crear i vendre les meves peces, però com el local està a peu de carrer, la gent anava passant i em demanava si feia tallers i, de mica en mica, m’hi vaig llençar a ensenyar. Mai m’ho havia plantejat i ara per ara diria que dedico un 50% a la part creativa i l’altre 50% als tallers.
Quins tipus de tallers fa?
Vaig començar oferint tallers de cap de setmana per la gent que venia a la Cerdanya a desconnectar o que hi té una segona residència. Els ofereixo com una activitat artística alternativa per a la gent que no esquia, i tant per a adults com per famílies amb fills. Paral·lelament també vaig començar a oferir tallers de caire més privat per a grups d’amics o famílies que volen fer una activitat diferent els dissabtes i diumenges. Sobretot a l’hivern i a l’estiu, que són les temporades fortes. A més, faig propostes mensuals sobre creacions concretes a les quals la gent interessada s’hi pot d’apuntar. I des de fa un temps també he començat a fer tallers pels residents a Cerdanya durant tot l’any. En aquest cas es tracta de tallers setmanals, dilluns i dijous, als quals hi assisteix tant gent de Puigcerdà com d’altres poblacions cerdanes i fins i tot de comarques properes, com ara Martinet o la Seu d’Urgell.
Amb tant d’èxit, s’ha plantejar crear una escola?
No, de moment mantinc només els dos dies setmanals , perquè la resta de temps la dedico a les meves creacions, gaudeixo molt produint, i treballar en els encàrrecs que em fan. Tanmateix, fer els tallers ha estat una gran descoberta i també gaudeixo molt quan veig que la gent s’ho passa bé.
Fer els tallers ha estat una gran descoberta i també gaudeixo molt quan veig que la gent s’ho passa bé
Quin feedback rep dels seus alumnes?
La gent està encantadíssima, i els comentaris són molt positius en el sentit que és una activitat que els ajuda a desconnectar, durant la qual s’obliden de tot i em comenten que és la seva activitat preferida de la setmana. Això em reconforta molt. Haig de dir que l’espai juga a favor perquè té un caliu especial, t’abraça. La veritat és que els tallers setmanals acostumen a omplir-se de seguida.
Com els prepara per mantenir l’interès?
El que recomano és fer primer un taller d’iniciació perquè tothom tingui unes nocions bàsiques a l’hora de fer els més específics, i també per poder dedicar a tots els assistents el mateix temps i ajuda. A partir d’aquí, cada persona ve amb una proposta de la peça o tècnica que li agradaria fer i/o aprendre i jo m’hi adapto. És una manera que la gent gaudeixi l’experiència al 100%. Ara per exemple, la gent està preparant peces de cara al Nadal, tant per casa seva com per regalar.
Quant als tallers temàtics, que organitzo puntualment, en aquest cas, sí que faig propostes diferents segons la temporada en què ens trobem. Intento organitzar mínim, i de vegades fins i tot convido algun artista artesanal de la zona per combinar les dues creativitats, com ara un de creació de corones de flors que va agradar molt.
Tornant a la seva vessant com a creadora. Fa poc va presentar Victorina, una nova col·lecció. Què ha volgut transmetre?
La vaig llençar a finals de maig i porto tot l’estiu donant-la a conèixer. Tot i que continua la línia dels meus treballs anteriors, amb peces molt orgàniques, en aquesta ocasió vaig voler sortir una mica de la zona de confort, amb peces més divertides com per exemple els taps de vi, un amb cara de porquet i l’altre amb un peix, i també pel que fa a la tècnica. El concepte que hi ha al darrere és posar el focus d’atenció a les amfitriones que reben gent a casa i volen lluir-se amb una col·lecció de ceràmica formada per plats, gots i porta-espelmes.
El concepte que hi ha al darrere de Victorina és posar el focus d’atenció a les amfitriones que reben gent a casa i volen lluir-se amb una col·lecció de ceràmica formada per plats, gots i porta-espelmes
En què es diferencies d’altres col·leccions seves?
Fins ara havia fet peces per gaudir en solitari, i Victorina està feta per compartir, amb aquesta visió d’una amfitriona i els seus convidats, que també coincideix amb la primavera que és temps d’obrir-se als altres.
Tenint en compte que vostè descriu les seves peces com molt orgàniques, el fet de viure envoltada de natura li serveix d’inspiració?
Trobo la inspiració a tot arreu, més que el paisatge m’inspiren les persones, o investigar un concepte concret, com en el cas de Victorina, la taula, la sobretaula i com transformar aquest imaginari en diferents peces, pensar quines són les que mostren aquesta idea. Per exemple, les textures dels colors de les fulles seques que puc trobar passejant pel llac. El meu repte, més endavant potser seria aprendre a treballar amb argila local, que seria coherent amb els meus valors de fer un producte 100% de proximitat.