GUILLEM LLUCH / MERITXELL BELLERA (Soriguera).- El Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat ha engegat un pla pilot per crear paisatges agroforestals resilients al canvi climàtic i ha triat el municipi de Soriguera, al Pallars Sobirà, per posar-lo en marxa. En concret, es proposa un model de gestió de territori amb una visió integral que optimitzi els recursos naturals, els serveis i l’economia local amb la finalitat que els paisatges tinguin més capacitat de resistència a les pertorbacions com incendis, pluges, augment de la temperatura i, en definitiva, els canvis futurs.
Precisament aquest dimarts, coincidint amb el Dia Internacional dels Boscos, s’ha presentat el pla i s’ha visitat una zona on ja s’està actuant en la retirada d’arbres morts que han estat atacats per una espècie d’escarabat, ja que les masses molt denses d’arbres provoquen que no hi hagi prou aigua i els fa més vulnerables a atacs de plagues i malalties.
El director del Parc Natural de l’Alt Pirineu, Marc Garriga, ha explicat que realment hi ha un problema greu als paisatges de Catalunya i que “ens trobem en un context de canvi global, no només de canvi climàtic, sinó també de pèrdua de biodiversitat i de canvi d’ús del sòl, fet que suposa que els paisatges estan amenaçats”. Per tot plegat, ha apuntat que “és molt important intentar aplicar una visió integradora per donar solució i tenir un ús més sostenible del territori.”
Garriga ha afegit que “l’augment de temperatura i les baixes precipitacions fan augmentar molt el risc d’incendi, fins i tot en zones com el Pirineu, on abans era bastant baix”. També ha remarcat que si bé el problema no són els petits incendis que hi pugui haver, sí que s’ha de fer una gestió dels boscos per evitar grans incendis de massa forestal.
Per la seva banda, la directora general d’Ecosistemes Forestals del Departament d’Acció Climàtica, Anna Senitjas, ha comentat que el que es vol fer és abordar tota la problemàtica global que, motivada pel canvi climàtic, però també per l’abandó de la gestió els boscos i del món rural al llarg dels darrers 40 anys, ha aparegut.
En aquest sentit, Senitjas ha explicat que es vol fer a través de quatre grans eixos “el primer gran eix és la ciència, ja que totes les decisions s’han de prendre amb una base científica i amb coneixement; una segona línia de treball és la integració de totes les polítiques forestals, agrícoles i ambientals, perquè és un problema que no podem resoldre només millorant les pastures o fent prevenció d’incendis o de conservar uns certs hàbitats, sinó que ho hem de fer d’una manera holística treballant tots plegats i tenint en compte les necessitats i les problemàtiques de tots els àmbits i sectors”.
A més, també ha explicat que “és clau treballar amb el territori des del territori, és a dir que les planificacions no es poden prendre des d’un despatx a Barcelona, sinó que s’ha de treballar de manera estreta amb la gent que hi viu i hi treballa per trobar aquestes solucions”. El darrer eix “és el vector econòmic, perquè només se sostindran en el temps les accions viables econòmicament en tots els sectors.”
El cas concret de Soriguera
També s’ha explicat que el que s’ha fet a Soriguera és aplicar aquesta teoria al territori. Inicialment, s’ha fet una diagnosi de la mà del Centre tecnològic i forestal per identificar riscos i problemàtiques del territori. El primer que s’ha identificat és la pèrdua de biodiversitat; una segona problemàtica és el balanç hídric, ja que la massa forestal retén molta aigua que no arriba als rius; una tercera problemàtica són els grans incendis; i el quart problema és la ramaderia extensiva i de pastures, que cada cop va a menys.
A partir d’aquí s’ha fet un pla de recuperació de pastures, s’han definit quines són aquelles infraestructures de prevenció d’incendis estratègiques pel municipi i també quins són aquells hàbitats i aquells espais i espècies que cal conservar. Així doncs, s’ha fet una planificació forestal que s’executa.
Per la seva banda, l’alcalde de Soriguera, Josep Ramon Fontdevilla, ha explicat que han coincidit una sèrie de factors, que fan del municipi òptim per acollir aquest pla pilot: “que hi hagi 27 explotacions ramaderes força joves, que hi hagi molta part de forest de titularitat municipal i de la Generalitat i que el municipi estigui format per 14 pobles i 16 disseminats”. Fontdevilla també ha destacat que “la primera fase serà la recuperació de pastures, molt important pels pagesos que tenim, però jo crec que també s’hauria d’intentar repoblar amb ajudes a l’habitatge i connexions d’internet i accessos”.
Durant el 2023 s’iniciarà la implementació i el desplegament de les accions acordades en aquest pla pilot. Aquest projecte iniciat a Soriguera té per objectiu fer-se extensiu a tot Catalunya per crear una nova cultura en la gestió del país.