GUILLEM LLUCH TORRES (Central de Capdella).- Al llarg de la història, la Vall Fosca ha patit les conseqüències de diverses riuades i inundacions. Les més destacades han estat les de 1937 i 1982, i des del Museu Hidroelèctric de Capdella s’ha col·laborat en la recerca d’aquells fets realitzada per diversos estudiosos. Ara, en el marc el projecte ‘Les mil cares dels museus’, impulsada per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran per tal de donar a conèixer al públic en general la tasca que duen aquests equipaments de portes endins, el museu ha volgut divulgar tota aquesta tasca de recerca que s’ha fet sobre la qüestió.
En aquest marc, aquest dissabte al matí s’ha dut a terme una activitat, que ha aplegat una vintena de persones, on s’han explicat les diferents riuades que ha patit la vall en la història recent, les seves conseqüències i la recerca que se n’ha fet. Els visitants han pogut recórrer alguns dels indrets del campament de la Central de Capdella que es van veure més afectats, sobretot per la riuada de 1937.
Tal com ha explicat la directora del Museu Hidroelèctric de Capdella, Eva Perisé, “al llarg del segle XX, la Vall Fosca ha viscut quatre grans riuades, una el 1907, una altra de més petita, el 1924, que només va afectar els pobles del nord, la de 1937 i la de 1982”.
En aquest sentit, ha detallat que “les primeres recerques les va fer Feliu Izard, un investigador que col·labora sovint amb el museu, que va treballar les riuades de 1937”. Pel que fa a les de 1982, ha afegit que “hi està treballant l’historiador de la Pobla de Segur, Josep Calvet, que compta amb la col·laboració d’una treballadora del museu, Sandra Luque, a l’hora de fer recerca sobre fotografies i documentació”. La mateixa Luque, de fet, ha estat l’encarregada de guiar la visita d’aquest dissabte.
Aigua, pedres i runa a dins de la central
Perisé ha relatat que la riuada que més va afectar la Central de Capdella va ser la de 1937, ja que “el riu es va desbordar al nord del campament, va passar pel mig i va entrar a dins de la central, deixant tota la runa i les pedres a dins”. Per la vall en conjunt, mentrestant, la pitjor va ser la de 1982, ja que “va desbordar bona part del riu i va provocar una esllavissada amb víctimes mortals a Capdella”.
Aquesta ha estat la segona activitat organitzada pel Museu Hidroelèctric de Capdella en el marc d’aquesta iniciativa de ‘Les mil cares dels museus’, després de la que van realitzar la setmana passada, en aquest cas dedicada a la recerca feta sobre les construccions de fusta a la vall.