GUILLEM LLUCH TORRES (La Seu d’Urgell).- La Seu d’Urgell ha acollit aquest dissabte al matí una jornada sobre l’estat en què es troba el projecte Pobles Abandonats. L’activitat ha estat promoguda per l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
El projecte Pobles Abandonats va néixer l’any 2018 a partir d’una experiència docent i documenta els nuclis despoblats a Catalunya. Des de la perspectiva històrica i científica, el projecte aborda les tendències poblacionals a casa nostra i vol esdevenir una eina de treball per a les administracions i agents locals.
Tal com ha explicat la directora de l’IRMU, Maria Carme Jiménez, al llarg d’aquests anys de feina s’han identificat 1.700 nuclis abandonats arreu de Catalunya: “ens referim a unitats que han tingut activitat econòmica en algun moment, ja siguin pobles, colònies, masos o parròquies”. Per documentar-los, s’ha treballat en àrees territorials, i l’Alt Pirineu i Aran s’ha dividit en dues àrees, una d’oriental i una altra d’occidental.
De moment, ja hi ha 190 nuclis que es poden consultar al web del projecte, amb tota la informació escrita i gràfica corresponent. Jiménez també ha posat en valor que “hem aconseguit arreplegar unes 5.000 referències de recursos documentals que parlen d’aquests pobles”.
Eines contra el despoblament
Ara, es vol seguir amb la fase d’inventari, però, en paral·lel, ja s’ha començat a donar una utilitat pràctica a la recerca. En aquest sentit, Jiménez ha apuntat que “la idea és que, a partir d’aquesta anàlisi científica, pugem determinar perquè es va produir aquest abandonament en un moment determinat, si hi ha hagut iniciatives de repoblament, analitzar-les i oferir propostes de futur, de com treballar el territori per revertir el que passa i arrelar-hi població”.
La majoria dels nuclis abandonats que s’han identificat fins ara són majoritàriament del Principat i de la Franja, tot i que també es treballa a les illes i al País Valencià. Jiménez ha vaticinat que, pròximament, la xifra augmentarà força perquè “estem començant a treballar amb la Catalunya Nord i allà hi ha molts nuclis”.
Entre els col·laboradors del projecte es troben l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), l’Institut d’Estudis Ilerdencs, la Diputació de Lleida, la Diputació de Girona, el Museu de la Vida Rural, l’Institut d’Estudis Catalans, Agrupació d’Arquitectes per la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA), el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE). A més, el projecte compta amb el suport del Ministerio de Ciencia e Innovación i de la Xarxa Vives d’Universitats.