GUILLEM LLUCH / JOFRE FIGUERAS (La Molina).- Ja han acabat els treballs per tal d’adaptar la pista Barcelona de La Molina com a estadi de competició homologable per part de la Federació Internacional d’Esquí (FIS). La pista, de fet, ha estat cinquanta anys en servei com a camí de retorn des del Refugi del Niu de l’Àliga (2.537 m) fins al centre de l’estació (1.660 m) a través de la pista Volta Muntanya Sagrada. A banda de l’ús comercial, aquesta pista també s’utilitzava com a pista de competició en els seus inicis. Actualment, és una pista negra accessible amb el Telecabina Cadí-Moixeró que arriba al cim de la Tosa d’Alp.
Amb el condicionament realitzat, que ha tingut un cost de 3,5 milions d’euros, “s’ha millorat l’atractiu de la pista Barcelona tant cap l’esquí de lleure com per al vessant de competició”, han apuntat des de La Molina. En aquest darrer apartat, el traçat està en procés d’homologació per part de la Federació Internacional d’Esquí (FIS).
Des de La Molina han explicat que, per poder continuar potenciant la competició a l’estació, els faltava un estadi de velocitat homologat per la FIS. Aquest reconeixement, quan arribi, permetrà a La Molina organitzar proves de velocitat (descens) fins al més alt nivell de Copes del Món i fins i tot proves olímpiques.
Des de l’estació han destacat que la millor opció per al traçat de velocitat sempre ha estat la pista Barcelona. “Té les condicions òptimes de desnivell i pendents, presenta un traçat que la fa tècnicament molt atractiva”, han apuntat, tot afegint que “té l’afegit que ja era una pista existent i, per tant, condicionar-la no presenta uns impactes ambientals considerables”.
Les dades de la pista de cara als clients de turisme són 4,75 quilòmetres de longitud amb un desnivell de 859 metres i un 66% de pendent màxim. Pel que fa a la fitxa tècnica de la pista Barcelona de competició de cara a l’homologació FIS que s’està gestionant és la següent: 3.080 metres de longitud, 2.490 metres de cota de sortida i 1.740 de cota d’arribada, amb un desnivell de 750 metres, una amplada de 70 metres i un pendent variable d’entre el 61 i el 7%.
Els treballs a la pista s’han dividit en tres grans zones. La superior, entre els 2.490m i els 1.985m, que és un terreny amb molt poca vegetació on només s’hi han tret alguns rocs de grans dimensions. La zona intermèdia, de 1.975m a 1.755m, on s’ha reperfilat el sol i retirat alguns arbres. També s’ha fet moviment de terres de desmunt en roca garantint 70 m d’amplada de pista i s’ha canalitzat les aigües. Finalment, l’àrea inferior i arribada, que ja es va condicionar l’any 2010.
Durant la presentació que s’ha fet aquest dimecres als mitjans de comunicació, el director de La Molina, Xavier Perpinyà, ha apuntat que “estem contents, perquè des de l’obertura del telecabina fins ara, només teníem la pista Olímpica i la pista Dues Estacions, i ara hi afegim la pista Barcelona, que ja formava part de la nostra estructura, adaptada als temps actuals de l’esquí”.
Competicions de cara a la temporada 23/24
De moment, la pista encara no acollirà competicions aquesta temporada, ja que “abans volem veure com va i conèixer com funciona”, ha apuntat Perpinyà, que ha remarcat que les proves començaran la temporada 2023/2024. Pel que fa a l’homologació de la FIS, ha explicat que personal de la Federació ja ha visitat la pista i que tornaran a l’hivern per veure-la amb neu.
Per la seva banda, l’esquiador professional Albert Ortega, ha apuntat que “serà una pista difícil, caldrà tenir un nivell mínim, ja que és una pista que ho té tot”. A més, ha indicat que “permetrà entrenar gegant, però estarà més encarada cap a la velocitat”. En aquest sentit, ha assenyalat que “tenir una pista de descens emblemàtica al Pirineu, al costat de casa, és un orgull”.
Recordem que el projecte de la Generalitat de cara a uns hipotètics Jocs Olímpics d’hivern contempla aquesta pista com a escenari per al descens. D’altra banda, els treballs de rehabilitació de la pista també han generat crítiques de grups ecologistes, com ara SOS Pirineus, que han alertat de l’impacte mediambiental que té.