GUILLEM LLUCH / JOFRE FIGUERAS (Isil).- Sovint es tendeix a associar la presència de l’os bru al Pirineu amb els atacs al bestiar que periòdicament van apareixent als mitjans. Aquest és sens dubte un greu problema per a molts ramaders i alguns fa temps que alerten que la pervivència de la ramaderia extensiva a les muntanyes de l’Alt Pirineu i Aran és impossible mentre hi hagi l’os. Fa anys, però, que les diverses administracions treballen amb els ramaders per intentar minimitzar aquests danys i fer que la convivència entre el plantígrad i la ramaderia extensiva sigui possible.
On fa temps que intenten aprofitar la presència d’aquest animal per treure’n un profit és a Isil, al Pallars Sobirà. Aquí fa anys que s’hi pot visitar la Casa de l’os bru del Pirineu, un espai museogràfic i divulgatiu impulsat per la Fundación Oso Pardo sobre l’espècie que, recentment, aprofitant l’auge i l’interès que hi ha per aquest animal, ha volgut fer un pas més i utilitzar la presència de l’os com a excusa per esdevenir un centre de divulgació del territori en conjunt.
El dinamitzador i coordinador d’activitats de la Casa de l’os bru, Francesc Rodríguez, explica que l’equipament està duent a terme una remodelació per tal que “la nova exposició sigui un punt de partida cap al coneixement del territori que ens permeti explicar tot el patrimoni que tenim, tant a nivell natural com cultural”. En aquest sentit, remarca que el que voldrien és que la Casa de l’os acabi esdevenint el lloc des d’on endinsar-se en el coneixement de la realitat de la vall en un sentit molt ampli. De fet, apunta que, a l’estiu, ja realitza les funcions de punt d’informació del Parc Natural de l’Alt Pirineu, ja que tota la zona està inclosa en aquest espai.
Tot plegat, sense oblidar que un dels principals objectius del nou espai museogràfic, que estarà a punt de cara a finals del 2023 o principi del 2024, continuarà sent divulgar la realitat de l’os, així com el fet que “estem en un territori ramader” i tot el que això implica. De fet, una de les activitats que han dut a terme aquest estiu ha estat donar a conèixer la feina i el dia a dia dels ramaders, observant com donen sal al bestiar, “explicant el món de les vaques i que això no és una cosa espontània i artificial, sinó que forma part del sector primari d’aquestes valls i que val la pena conèixer-ho”, indica Rodríguez, que afegeix que també s’ha projectat el documental ‘No a l’os? Crònica d’un conflicte’, justament per “generar debat sobre aquest conflicte i donar a conèixer aquesta realitat al territori”.
Des de la Casa, asseguren que volen aprofitar el fet que l’interès per conèixer la realitat d’aquesta espècie i la seva relació amb l’entorn és gran. En aquest sentit, una de les seves guies, Núria Homs, explica que “en general, la gent que visita el museu està molt interessada en l’espècie, en descobrir com viuen… un dels aspectes que més sorprèn és quan expliquem que els ossos hivernen durant quatre mesos i que durant aquest temps no consumeixen res, ni aigua, i que les seves pulsacions i la temperatura corporal baixen”.
Homs remarca que, per tal d’ajudar que el públic se sensibilitzi encara més amb la realitat d’aquesta espècie i la seva relació amb l’entorn, la nova exposició que s’està preparant no només renovarà part de la informació oferta, sinó que incorporarà elements tecnològics”. Així, exposarà la biologia de l’os en les quatre estacions de l’any, des que neix fins que s’emancipa, i incorporarà el testimoni de gent del territori, per tal que expliqui la seva realitat vinculada amb el plantígrad.
Vaquers amb GPS
Més enllà de divulgar-ne la realitat a través d’aquest espai museogràfic, a la vall fa temps que treballen per tal de minimitzar els danys que aquest animal pot ocasionar al bestiar. En aquest sentit, el tècnic del Servei de Fauna i Flora de la Generalitat, Nicolás Espinós, explica que “a les zones on hi ha presència d’os bru, el departament d’Agricultura hi destina diners a col·laborar en la gestió ramadera del bestiar de pota grossa”.
Una d’aquestes accions, detalla, és l’adquisició de collars geolocalitzadors, que posteriorment se cedeixen als ramaders per tal que els col·loquin al seu bestiar. A banda, afegeix, també “col·loquem antenes per ampliar la cobertura o col·laborem en la realització d’infraestructures d’alta muntanya, com les pletes ramaderes, els coms, els abeuradors i, en alguns casos, com en el de la muntanya d’Isil, ajudem a la seva Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) a sufragar les despeses del vaquer.
Espinós apunta que, tot i que “el bestiar de pota grossa té una menor interacció amb l’os”, són importants aquestes mesures, com ara la geolocalització, “perquè sigui més fàcil detectar incidències” o la contractació d’un vaquer “que visqui a la muntanya i pugui anar supervisant el bestiar cada poc temps i, si passa alguna cosa, comunicar-ho al ramader, o bé a nosaltres si la incidència està vinculada amb l’os”.
Justament, aquest any s’ha implantat una novetat per tal de fer més fàcil la feina del vaquer, tenint en compte que a bona part de la muntanya d’Isil no hi ha cobertura. Així, se l’ha dotat d’un aparell GPS que li permet enviar missatges predeterminats, per tal d’avisar en cas que detecti alguna incidència o necessiti ajuda. També permet avisar al 112, en cas que tingui una emergència.
A més, s’ha començat a provar un sistema que permetrà crear un ‘track’, de manera que des de la vall es podrà anar seguint el recorregut que fa el vaquer a la muntanya. “D’aquesta manera, si el vaquer no ens comunica que ha acabat el recorregut, podrem saber que potser ha tingut algun problema i que l’hem d’anar a socórrer”, apunta Espinós, que afegeix que aquesta tecnologia s’està provant de forma pionera a la muntanya d’Isil, ja que “són els que han mostrat més interès per aquesta eina”. Si es mostra eficaç, pròximament es podria aplicar a la desena de pastors i vaquers que hi ha repartits per les quatre agrupacions ramaderes del Pallars Sobirà.
Un dels vaquers que ja fa tres estius que puja a l’alta muntanya a fer aquesta feina és l’Esteve Espada, que assegura que el fet de disposar d’un GPS per poder avisar en cas d’emergència ja ha estat un gran avenç. “Es tracta d’una eina que ens ajuda a anar més tranquils, i això per a nosaltres és molt important, perquè cobrim una extensió molt gran”, apunta. En aquest sentit, afegeix que “sí que hi ha uns corriols principals, però a vegades passes pel mig del bosc per anar a un altre lloc o perquè t’ha semblat sentir-hi una esquella, i si et passés alguna cosa aquí, seria com buscar una agulla en un paller”.
De fet, posa com a exemple que, un cop, el seu germà -amb qui es parteixen els mesos de feina a l’alta muntanya- va caure al bosc i va perdre la motxilla. “La van acabar trobant uns excursionistes al cap d’una setmana, i encara perquè estava a prop d’una zona de pas, ja que sinó ves a saber quan l’haguessin trobat”, explica, tot donant a entendre que si el seu germà no hagués pogut baixar pel seu propi peu potser hauria corregut la mateixa sort que la motxilla.
La del vaquer, remarca, és una feina “de caminar molt”, per tal de poder vigilar correctament les vaques i, en menor mesura, les egües que hi ha en aquesta muntanya. I és que l’Esteve i el seu germà -i els gossos que els acompanyen- són els encarregats de vigilar entre 600 i 650 vaques i entre 200 i 300 toros i vedells. Aquest any, a més, a causa de la sequera el bestiar s’ha mogut encara més de l’habitual, buscant zones de pastura, i això ha fet que en més d’una ocasió s’hagin hagut de desplaçar fins a França o fins a l’Aran per anar-ne a recollir.
Que la presència de l’os permeti el manteniment de la ramaderia extensiva en aquestes muntanyes no només interessa -per raons òbvies- als mateixos ramaders, sinó també a l’EMD d’Isil i Alòs. Des de l’Entitat Municipal Descentralitzada fa temps que aposten per aquestes mesures de protecció del bestiar, ajudant des del 2014 a pagar el servei de vaquer o reclamant millores tècniques per poder comunicar incidències, com la que s’ha implantat amb el sistema GPS.
Important font d’ingressos
Un dels principals motius, més enllà de la voluntat de preservar un sector tradicional i amb tant arrelament al territori, és que l’arrendament de les pastures representa més del 50% dels ingressos anuals de l’EMD. En aquest sentit, el seu president, Guillem Esteban, apunta que “l’EMD és la propietària de la muntanya i l’arrendament d’hectàrees als ramaders que no tenen la possibilitat de portar el bestiar a pasturar al seu municipi és la nostra principal font d’ingressos”.
En concret, de les 13.000 hectàrees que posseeix l’EMD, entre 8.000 i 9.000 són aptes per a pastures, motiu pel qual tenen un fort interès en què continuïn sent atractives per als ramaders que hi porten al bestiar. En aquest sentit, Esteban apunta que “el vaquer és un servei de qualitat cap als ramaders del poble i els que venen de fora”, amb el que volen minimitzar l’impacte que pot tenir sobre el bestiar la presència de l’os al territori.