La plataforma Stop JJOO ja dona per liquidada la candidatura pirinenca per als Jocs Olímpics d’hivern del 2030. Segons han explicat aquest dijous dos dels seus portaveus des de Bellver de Cerdanya, Helena Guillén i Bernat Lavaquiol, tenen informacions d’alts representants del govern espanyol que asseguren que entre divendres i dilluns el president del COE, Alejandro Blanco, comunicarà formalment a la Generalitat que la candidatura cau.
De fet, des de la plataforma afirmen que extraoficialment ja se li ha comunicat a la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, que és qui coordina la qüestió dins del Govern. Per tot plegat, han demanat a la consellera que “aturi aquesta agonia”, en paraules de Lavaquiol, i que traci “un full de ruta per al Pirineu”. En aquest sentit, ha apuntat que “si no tenen full de ruta més enllà d’un macroesdeveniment, que parlin amb les veïnes i veïns del Pirineu o amb la plataforma, que nosaltres sí que tenim propostes i podem treballar per tenir un Pirineu viu, amb unes comarques dinàmiques i poblades”.
De fet, des de la plataforma han anunciat que, tot i que la candidatura caigui, no es dissoldran sinó que seguiran treballant per bastir un model alternatiu per al Pirineu, “per tenir unes feines estables i uns serveis públics que permetin sustentar la vida aquí”.
Per la seva banda Guillén ha dit que “volem celebrar que aquesta candidatura s’ha enfonsat i que les veïnes i els veïns del Pirineu hem guanyat davant dels interessos dels lobbies i de grans empresaris”. Tot i aquesta “victòria”, ha insistit que “continuen les mancances en qüestions com el transport públic, l’oferta formativa, l’habitatge o unes feines de qualitat i estables”, de manera que “la plataforma no s’aturarà i continuarà debatent i proposant alternatives, i animem a tothom a sumar-s’hi”.
Pel que fa als motius de la caiguda de la candidatura, Lavaquiol ha assegurat que en bona part ha estat per la manifestació organitzada a mitjans de maig a Puigcerdà: “veiem evident, i així ens ho fa fet saber gent del Govern i estudiosos de l’olimpisme, que el fet que s’hagi fet la manifestació més gran de la història contra uns Jocs Olímpics ha estat mirat de prop per part del Comitè Olímpic Internacional, i que era molt improbable que donés una candidatura olímpica quan hi ha un rebuig tan gran de bona part de la població”. A banda d’aquest factor, creu que també hi ha tingut un pes especial “el desgavell que hi ha dins de la Generalitat i el conflicte entre Catalunya i Espanya”.
Preguntat per la possibilitat que la Generalitat opti per plantejar una candidatura per al 2034, si realment la del 2030 cau, Lavaquiol s’ha mostrat convençut que “el Govern no es farà enrere i, si el 2030 no ha pogut, treballarà per fer-los el 2034 o el 2038, i si no s’arriben a celebrar, no serà cap problema, perquè la menjadora pública seguirà sent-hi, amb l’elaboració de projectes, reunions, dinars o contractes com els de Mònica Bosch, com a coordinadora de la candidatura”.
Per tot plegat, ha reclamat saber “quantes reunions oficials i oficioses i dinars s’han fet i quin pressupost s’ha destinat a aquesta candidatura fallida”. També ha demanat saber “a on aniran a parar els 1.600 milions d’euros de pressupost que hi havia per aquests JJOO i quines inversions es faran al Pirineu”. En aquest sentit, Guillén ha afegit que “ara veurem si era veritat que els Jocs no eren un xantatge i que tots aquests diners que es deien que s’invertiren al territori encara que no es fessin, s’invertiran realment”.