L’Edu Clapés feia anys que buscava alguna casa vella o paller al Pallars Sobirà per tal de rehabilitar-lo i poder-lo convertir en la seva llar. Fa tres anys va trobar un paller a Bresui i va encarar el procés de rehabilitació. “Vaig buscar a veure qui em podia ajudar, amb la idea de construir una cosa una mica alternativa, sortint del totxo i el ciment, que és el més clàssic”, explica. Clapés admet que “costa d’entendre que es pugui construir sense aquests elements, però hi ha materials molt més eficaços i fàcils de fer servir”.
Amb aquesta filosofia, va anar a parar a les mans de les sòcies de Coop d’Era, una cooperativa que s’acabava de constituir a la mateixa comarca, al poble d’Altron, formada per arquitectes que compartien una visió molt similar a la seva. “Al Pallars Sobirà hi havia una mancança i de cop van aparèixer unes noies que van crear una cooperativa d’arquitectes amb un projecte molt bonic que a mi m’encaixava, que és rehabilitar espais i buscar opcions alternatives”, resumeix Clapés, que afegeix que “ens vam entendre i m’han ajudat molt a assolir el meu l’objectiu”.
De fet, el que volia Clapés era construir-se ell mateix la casa, fer-ho amb les pròpies mans, i Coop d’Era l’ha ajudat en aquest sentit, ja que li ha ofert l’assessorament necessari perquè ell materialitzés les obres. “Fer-me jo mateix la casa dona una gran satisfacció, també el fet de pensar que totes les pedres que algú va posar fa centenars d’anys jo les he tocat i les he netejat”, explica. Sense oblidar “un tema secundari, que és l’econòmic, però que també és important, ja que totes les hores que puguis fer tu te les estalviaràs de pagar a algú altre”. El procés va començar fa tres anys i en pocs mesos, si tot va bé, ja es podrà instal·lar a la casa.
Però què és Coop d’Era? Ho preguntem a una de les seves integrants, Lara Mir, que explica que “la cooperativa està formada per cinc sòcies, formades en arquitectura i arquitectures tècniques, que ens coneixíem de la universitat o de coincidir en algun taller i que estàvem motivades pel tema de l’arquitectura sostenible i el trencament amb l’arquitectura convencional”. Mir afegeix que “entenem l’arquitectura com una eina i el nostre rol és el d’acompanyar els clients, escoltar les seves demandes i necessitats, ser properes i, a partir d’aquí, projectar i dissenyar conjuntament el que volen”.
La casa de l’Edu Clapés, de fet, va ser la seva primera obra, però després n’han anat venint d’altres i, actualment, treballen en diversos projectes de rehabilitació d’habitatges i també fan tallers a les escoles, processos participatius o investigació en urbanisme feminista, entre altres aspectes. Tot i que al principi els va costar, al final han aconseguit que totes cinc sòcies puguin treballar i viure de la cooperativa.
I, a la pràctica, en què es tradueix aquesta arquitectura alternativa? Tornem a casa de l’Edu Clapés per explicar-ho. En aquest cas, ho fa una altra de les sòcies, la Júlia Leigh Capdevila: “en aquesta casa hem tingut en compte tant el manteniment de l’estructura, i entendre com funciona, com els materials”. Així, indica que “tots els materials que hem introduït de nou hem mirat que siguin de proximitat i sostenibles i, a part, amb un disseny bioclimàtic i passiu, que vol dir que aquesta casa pot funcionar molt bé a nivell energètic sense necessitat de fer grans instal·lacions o escalfar”. Això s’aconsegueix fent grans obertures a les façanes sud i est, on hi toca molt de sol, que s’acaben convertint en grans captadores d’escalfor. A més, tots els tancaments i la coberta estan molt aïllats, amb gruixos considerables i amb una estructura amb un entramat lleuger de fusta. A la façana nord, la més freda, s’hi ha fet un arrebossat de suro.
A més, al sud i a l’est s’hi han dissenyat “unes façanes ventilades, que ajuden a fer que no hi hagi sobreescalfament a l’estiu”. A més, afegeix Capdevila, “juguem amb la geometria, per tal que a l’hivern, quan el sol va més baix, entri directament a la casa i, en canvi, a l’estiu quan va més alt, no entri gràcies a la protecció d’un voladís i un balcó”. Pel que fa als materials, el mateix Clapés explica que “vam salvar la pedra i vam rejuntar-la amb calç, que és un material molt més sostenible, ecològic i transpirable”. També posa en valor el fet que han fet servir molta fusta.
Amb la normativa hem topat
Capdevila, però, admet que treballar d’aquesta manera no sempre és fàcil, sobretot a nivell de normativa. “A vegades et trobes amb normatives que et diuen quins materials pots fer servir i quins no. En principi, les normes estan basades en les tècniques tradicionals de construcció, però no sempre és així i hi ha cops que es fa difícil fer-les compatibles amb aquests criteris d’eficiència energètica, de fer aquestes grans obertures captadores d’escalfor, o de treballar amb materials com la fusta”, lamenta. És per això, afegeix, que “cada cop que anem a defensar un projecte davant d’un arquitecte municipal ens armem d’arguments i intentem convèncer-lo”.
En aquest sentit, admet que formes de treballar com la seva continuen sent una excepció en l’àmbit de l’arquitectura, especialment en entorns rurals. “Coneixem altres col·lectius d’arquitectura, la majoria centrats en nuclis urbans, i la veritat és que és diferent treballar en un dels territoris més despoblats de Catalunya, però al final hem de tirar cap aquí i deixar aquest individualisme amb què hem estat educats”, afegeix.
De fet, per a totes elles, que tenen entre 26 i 31 anys, la cooperativa ha estat una opció per poder-se arrelar al Pallars, un fet que no sempre és fàcil. “Com a joves, tenir oportunitats en un territori com el Pirineu és complicat i per això estem tan contentes d’haver fet la cooperativa”, explica. Tot i això, fa un prec final, tot assenyalant que “l’administració hauria d’apostar i acompanyar molt més aquests projectes d’autoocupació i emprenedoria”.
*Aquest reportatge s’ha fet gràcies a les entrevistes realitzades per Jofre Figueras i Eva Viaplana.