El passat mes de juny Ricard Pérez va ser designat delegat del Govern a l’Alt Pirineu i Aran. Funcionari de la Generalitat, prèviament el polític olianès havia ostentat diversos càrrecs de govern tant a l’Ajuntament d’Oliana com al Consell Comarcal de l’Alt Urgell. Actualment, també és regidor de Junts, a l’oposició a l’Ajuntament d’Oliana. Aprofitem que ja ha superat el mig any com a delegat de la Generalitat per demanar-li quin balanç en fa d’aquests primers mesos?
El balanç és positiu. Ja quan vam entrar sabíem que hi havia molta feina a fer i encara continua havent-n’hi molta. Tot i això, aquells objectius que ens havíem marcat des de bon principi, allò d’intentar posar el Pirineu al centre i fer que es visualitzés més el Pirineu ha començat a donar els seus fruits. Sempre dic de manera orgullosa que he aconseguit que tornin a fer la campanya forestal al Pirineu o que l’inici del curs escolar es visualitzi en clau pirinenca. Són temes molt petits, però que fan que puguem anar sumant. Un dels objectius d’aquesta legislatura era el tema del desplegament del Govern a l’Alt Pirineu i Aran i ja s’ha comunicat que es farà el desplegament de vuit conselleries al Pirineu. També crec que ha anat molt bé l’aposta que hem fet per escoltar el món local, anant a reunir-nos amb les alcaldies de les capitals de comarca, amb els consells comarcals i consells d’alcaldes i ja hem anat a visitar a molts altres ajuntaments. A finals de novembre em van comunicar des de l’oficina que havíem fet ja 100 visites. I això sense oblidar la gent del tercer sector, les entitats i els empresaris, amb qui aquests dies ja m’hi estic reunint per informar-los de com avança tot el tema de les restriccions derivades de la pandèmia i que puguin tenir informació de primera mà i et vegin com un interlocutor. Poder haver treballat totes aquestes coses en només sis mesos et fa sentir content.
Perquè la ciutadania ho entengui, per què és important aquest desplegament del Govern a l’Alt Pirineu i Aran?
Sempre sentim aquella queixa que es prenen les decisions des de Barcelona o sembla que no entenguin les coses… Doncs és això, poder prendre decisions de Govern des del Pirineu amb clau pirinenca i que tingui incidència en les decisions que es prenen a la capital. Aquests dies potser m’he passat més dies a Barcelona que no pas aquí i dius, ostres, la meva feina és al Pirineu, però estem fent feina de Pirineu a Barcelona perquè ara que es parlava de pressupostos i es decidien coses havíem d’estar allà, no podem deixar que algú decideixi per nosaltres. Fins i tot et deien: “tens l’opció de fer la reunió telemàtica o presencial”, i jo els deia “presencial i si ens podem reunir ja mateix, millor”. Hem entrat amb aquesta energia perquè ara era un moment clau. Sempre parlem també de la necessitat que s’entengui que al Pirineu necessitem polítiques transversals i el desplegament del Govern ens ajudarà en aquest sentit, perquè aquesta visió des de diferents departaments és positiva. Per exemple, l’establiment d’un helicòpter medicalitzat al Pirineu no és menor: el departament d’Interior fa una inversió de quatre milions d’euros en un helicòpter i Salut hi posa un metge que salva vides. De fet, en una visita que vaig fer no fa gaire una regidora em va dir que tenir aquest helicòpter medicalitzat havia salvat la vida del seu sogre. I després també ens ajudarà amb una eina molt potent que tenim al Pirineu, que és l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA). Hem aconseguit doblar el pressupost de l’IDAPA amb aquests pressupostos de la Generalitat i ara ens hem d’asseure per començar ja a visualitzar aquests 2,6 milions d’euros com els hem d’invertir. I l’altra qüestió és que puguem ser més àgils i eliminar burocràcia, perquè ara mateix fins que s’acaba rebent una subvenció d’IDAPA s’han de fer uns 70 tràmits i això s’ha d’agilitzar.
En relació al desplegament, fa poc es va anunciar que de forma més o menys imminent s’obriran quatre delegacions a l’Alt Pirineu i Aran: Territori, Educació, Afers Socials i Acció Climàtica. Està més definit ja com s’estructurarà?
Des de la delegació vam demanar a tots els ajuntaments de capitals de comarca de quins espais disposaven per poder acollir aquestes delegacions que s’aniran desplegant. Alguns ja ens han contestat i altres encara no, i ara vull anar a veure’ls a tots. Pel que fa als espais en sí, alguns estan molt ben equipats i a punt d’entrar-hi ja i en altres s’hi ha de fer obres. Sigui com sigui, la intenció de la Generalitat és crear uns hubs administratius a cada capital de comarca de l’Alt Pirineu on hi haurà un coworking des d’on puguin treballar de manera telemàtica bàsicament els funcionaris que tinguin mobilitat i un espai per als directors o directores territorials, ja que s’aniran movent. De moment ja m’he reunit amb els secretaris generals dels departaments afectats i amb Presidència i Vicepresidència i més o menys ho tenim encarat. No puc dir encara a on anirà cada cosa, tot i que alguna conselleria m’ha dit que vol entrar ja aquest mes de gener. Jo ho veig una mica agosarat, però de cara al mes de febrer sí que podem començar ja a treballar. Per exemple, a Acció Climàtica tenen molt clar que hi ha serveis que estan a Lleida que han de pujar cap al Pirineu, ja que qüestions com parcs naturals o boscos s’han de treballar des d’aquí dalt. Llavors, han de mirar si hi ha mobilitat de funcionaris o s’han de crear places noves. Ara he parlat amb cadascuna de les conselleries i m’han dit quant espai i quanta gent necessitaran, però són previsions, així que de moment el que farem serà nomenar a un director territorial amb un coordinador i un administratiu, que començaran a visualitzar quins són els serveis necessaris per al Pirineu i quanta gent fa falta. Per tant, el desplegament total de cada conselleria trigarà potser un any, però la meva intenció ja és aquesta, veure primer realment què fa falta i no desplegar per desplegar. Pel que fa als treballadors, sovint des de baix em diuen que al Pirineu no hi ha funcionaris, i jo els responc que m’estimo més passar-me els tres anys que queden de legislatura depenent de Lleida, però que cada sis mesos vagin sortint les places i les anem cobrint, que no pas seguir sense res com els últims 25 anys. Perquè al final, crear aquestes places de funcionaris al Pirineu suposarà oferir feina qualificada a un bon grapat de gent, una gent que mantindrà famílies i que ajudarà als altres sectors del territori amb la despesa que farà.
Tem que tornin a sortir les habituals rivalitats entre ciutats i comarques?
Hauríem de sortir una mica d’aquesta batalla. Jo estic treballant per demostrar a cada conselleria el perquè poden anar a cada lloc. De fet, amb aquesta feina que hem fet sobre què comportarà a nivell de llocs de treball cadascuna d’aquestes delegacions, ja hem previst que quedi tot una mica equilibrat. Jo crec que hem de trobar aquest equilibri entre les diferents capitalitats del Pirineu, bàsicament Tremp, la Seu i Puigcerdà, i penso que amb la proposta que farem, el trobarem. Una proposta, per cert, amb què hem mirat de defugir totalment les qüestions partidistes. Després d’aquesta feina, jo ja estic en disposició de presentar la proposta a cada conselleria i, per respecte als consellers que s’han mullat amb aquest tema, vull que siguin ells els que anunciïn on va cada cosa.
Aquesta inèrcia que hi ha a l’Alt Pirineu, d’anar cada comarca una mica a la seva, creu que fa complicat reivindicar-nos de cara enfora?
Jo crec que tothom en té ganes, de fer Pirineu, però hem de canviar una mica el xip i la visió aquesta. L’alcalde de Puigcerdà em deia l’altre dia que té més a prop la conselleria que la delegació del Govern al seu territori, i és evident que quan veus això vol dir que aquí passa alguna cosa. Per això la proposta que hem fet des de la delegació, que és el mateix que es farà al Penedès, de fer un desplegament on es prioritzi la mobilitat dels delegats. Està clar que hem de trobar aquelles eines que permetin que la gent s’ho comenci a creure i canviar aquestes rutines, perquè sí que és veritat que cada vall està molt tancada en si mateixa. Jo intento explicar molt, i a vegades em costa, que no ens hem de mirar tant el melic o mirar tant què fan els altres, sinó buscar el concepte de Pirineu. Jo sempre dic que no canviaré les coses, però almenys hem iniciat una nova visió de ser més proactius perquè la gent vegi que fem una feina útil i que és beneficiosa per a tothom. Potser així ajudarem a canviar el concepte aquest de mirar-nos el melic.
Més enllà del desplegament del Govern, i potser anant molt més enllà, tenim la qüestió de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran. El marc legal espanyol fa complicada la seva implementació perquè no contempla la desaparició de les províncies. Veieu factible aconseguir-ho?
Jo tinc la il·lusió i treballo en el que puc perquè Catalunya arribi a ser algun dia un Estat independent. El dia que ho aconseguim, deixarem de tenir diputacions i treballarem amb les vegueries. Mentre no tinguem això hem de ser conscients que hi haurà diputacions. Dit això, a nosaltres ens va molt bé que la Generalitat ens consideri vegueria perquè si no no hi hauria ni aquesta delegació i estaria tot centralitzat a Lleida. Optimista? Això ja és en clau de país i jo crec que sí, que algun dia aconseguirem ser un país independent i això permetrà desplegar les vegueries.
La provincialització que encara patim -allò del Pirineu de Lleida i el Pirineu de Girona- creu que també fa complicat que es visualitzi el Pirineu com a regió pròpia?
En el seu moment, la Diputació de Lleida va anunciar que muntava una àrea específica de Pirineu i està bé, però al final el que necessitem és que s’expliqui i es visualitzi que el Pirineu té una identitat pròpia. Perquè si no, de tant parlar del Pirineu de Lleida, quan fa dos estius va haver-hi aquell brot a Lleida ciutat i al Segrià, va acabar afectant el Pirineu. Jo també entenc als de Lleida: nosaltres tenim una joia que és el nostre Pirineu, les nostres muntanyes, els nostres entorns, i també volen formar-ne part. D’acord, però sí que hauríem de mirar de treballar en aquesta línia de visualitzar el Pirineu.
Un dels problemes que arrosseguen moltes comarques pirinenques és l’accés a l’habitatge, ja sigui perquè no n’hi ha o bé perquè aquest té uns preus inabastables per a la majoria de la població. Què pot fer el Govern en aquest sentit?
Justament un dels temes que tenim sobre la taula ara mateix és el del desplegament de l’Agència de l’Habitatge al Pirineu per mirar de fer una radiografia de la situació. A mi m’agrada ser ordenat en aquestes coses, fer una foto real de què tenim. La passada legislatura es va fer un projecte a diversos municipis pirinencs de fins a 200 habitants que sembla que ha anat molt bé i continuarà endavant i el que necessitem és això. Potser al Pirineu necessitem un altre pla de barris, que es podria vehicular a través de l’IDAPA. Potser el que necessitem és poder comprar pisos, rehabilitar-los, fer habitatge social si convé, incentivar promocions… Potser podem buscar canals de finançament a través de l’Institut Català de Finances, perquè hi ha gent o cooperatives que poden fer pisos. Però tot això no ho farem fins que no tinguem una foto real de la situació del territori.
Les dificultats per garantir uns bons accessos als pobles és un altre dels temes recurrents, ja que molts municipis pirinencs tenen grans xarxes de carreteres i camins per mantenir i pocs recursos per fer-ho. Què cal fer per resoldre aquesta qüestió d’una manera més o menys definitiva?
És bàsic que la Diputació de Lleida faci un Pla Zonal, ja que aquesta és l’eina que et permet fer una radiografia de totes les vies que hi ha al Pirineu i veure com s’ha d’abordar, cas a cas: de quines se n’ha de fer càrrec la Diputació, quines han de passar a la Generalitat, quines es poden mantenir en mans dels municipis… La Diputació de Lleida és l’única de tot Catalunya que encara no té el Pla Zonal, i pel que em diuen, no està en marxa perquè està aturat als tribunals a l’espera que es resolguin unes al·legacions. Sigui com sigui, aquesta serà l’eina bàsica que ens ha de permetre buscar solucions a cada carretera.
Hem deixat per al final l’altre gran tema que ocupa el territori aquests mesos, la possible candidatura de cara als Jocs Olímpics d’Hivern del 2030. Sembla que els partidaris del ‘no’ s’han començat a mobilitzar força, però, en canvi, des del Govern encara no s’han exposat arguments a favor del projecte.
Estic d’acord que ara els del ‘no’ estan guanyant un terreny perquè no hi ha ningú més en aquest terreny. Nosaltres ara començarem a explicar-nos i deixarem clar que els Jocs Olímpics han d’anar a dins d’un projecte de desenvolupament del Pirineu. Estem parlant que comportaria una inversió de 1.300 milions d’euros, entre el que aporta el COI i la resta de parts implicades. D’aquests, 350 milions d’euros es destinarien als llocs on es farien els jocs i els 950 restants serien inversions reals per a la resta de Pirineu. En el primer cas, el COI ja ha dit que no vol que serveixin per construir noves infraestructures, perquè volen uns Jocs Olímpics sostenibles, però sí que serviran per millorar les ja existents, i això ja quedarà per al territori. Aquestes inversions poden ajudar a accelerar projectes que ja estan previstos d’executar. Un exemple és la millora del port de Comiols, que ja s’ha començat a executar per la banda d’Artesa de Segre. Es tracta d’una inversió de 150 milions d’euros que es farà igualment, però si arriben aquests diners gràcies als Jocs Olímpics es podrà accelerar. Un altre exemple: nosaltres no podem pressionar perquè vingui Movistar i faci segons quines inversions al Pirineu, perquè sabem que no les farà perquè no li surten a compte, però si s’han de fer per acollir els Jocs Olímpics, ja quedaran. Per tant, aquells que diuen: “és que només es faran les inversions perquè es fan els jocs”. Home, no, es faran igualment, però possiblement trigarem molts més anys a poder-les tenir. Ara estem tancant la qüestió de com fer el procés informatiu i participatiu. Veurem si podem fer una consulta o ha de ser un procés participatiu, ja que jurídicament una consulta s’ha de fer a tot el territori i, en aquest cas, si volem que se circumscrigui al Pirineu potser el que hem d’acabar fent és un procés participatiu. En tot cas, els serveis jurídics ho estan mirant.
Quan començarà el procés informatiu?
Ara al gener-febrer volem començar-lo i estem també pendents de saber quin marge de temps tenim per fer el procés participatiu. La gent del Pirineu es mereix tenir tots els arguments, de manera que no ho encararem com una campanya pel “sí”. El Govern està pel “sí”, però aportarà tots els arguments perquè la gent pugui decidir, tenint en compte que els del “sí” no som només el Govern, perquè hi ha molts empresaris que ens estan dient a veure quan pensem sortir, ja que ells ens donaran suport. L’altre dia vaig anar a la presentació de la campanya d’esquí a Barcelona, on presenten les novetats, totes les competicions que hi haurà, etc., i al final deien que les competicions que tindrem aquest any a Catalunya en temes d’esquí serà com uns Jocs Olímpics, és a dir que el que tenim ara en no sé quants mesos, ho tindríem en 15 dies. Però a més, va sortir l’Eloi Cordomí, el meteoròleg de TV3, que va explicar una mica com seria la temporada de neu. Ell mateix va dir que no podia apostar quin temps faria al febrer, però que sí que podia apostar que el 2030 hi haurà neu al Pirineu, perquè per molt malament que vagin les coses amb el canvi climàtic, la cota de neu haurà pujat mig metre. Per tant, aquests discursos que diuen que no es podran fer Jocs Olímpics perquè no hi haurà neu són falsos. Llavors, el delegat del Govern ja pot anar a explicar aquestes coses, però potser necessitem un Eloi Cordomí que expliqui, amb criteris meteorològics, que sí que hi haurà neu. Potser també haurem de fer venir a algú del COI, que expliqui que no volen que es construeixin noves instal·lacions, que si no tens un trampolí olímpic, ja no el pots construir. De fet, es parla que l’allotjament dels equips no es faria en noves viles olímpiques, sinó que s’aprofitarien hotels, albergs i altres equipaments ja existents, també en comarques pròximes. En definitiva, s’hauran de muntar jornades i debats on tothom hi tingui veu.
