J.P. (Sort).- En la riquesa i en la pobresa, en la salut i en la malaltia, fins que la mort ens separi. Això és el què murmura la Laura, la primera dels trenta-tres personatges que ens parlen a la novel·la de Noemí Morral. Aquesta novel·la, lluny del que pugui semblar, s’articula al voltant d’una mort, tal com explica l’autora: “La novel·la parteix de la mort de l’alcalde d’un poblet petit i de tot el que passa des d’aquest dia fins després de l’enterrament. Sobre com aquest fet esquitxa a les persones del voltant del mort, les emocions que genera, els fets que passen, i com a traves de les altres persones es van descobrint coses de la vida de l’alcalde”.
Una mort i trenta-tres vides, així es titula el llibre, que ha guanyat el 31è Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla. Està ambientat al poble de Senet, a l’Alta Ribagorça, on l’escriptora hi té arrels genealògiques. De fet, l’obra va sorgir de la seva tornada al poble per l’enterrament del seu padrí.
El llibre es composa de 33 històries i un epíleg. Cadascuna d’aquestes històries dona veu a un personatge, i així es va desgranant el collage de personalitats, escenes i accions que ens portaran a molts llocs comuns. Per a l’autora, aquest és el poder sanador de la creació artística: “A mi l’escriptura m’ha servit per poder buidar les emocions, m’hi vaig connectar com a autoteràpia. A mi m’ha transformat escriure, però també llegir perquè et permet viatjar sense moure’t de casa”.
Morral també fa poesia il·lustrada. Ha publicat cinc reculls de dibuixos i poemes que il·lustren moments cabdals de la seva vida. Una mort i trenta-tres vides és la seva primera novel·la. Esperem, doncs, que sigui la primera de moltes.
