JORDI PAU CABALLERO.- L’any 2025 pot ser decisiu per a un projecte que l’empresa Capital Energy, juntament amb la companyia Verbund ―energètica austríaca―, amb el suport de l’Energètica ―empresa pública d’energia de la Generalitat― pretenen desenvolupar a la capçalera del riu Llobregat, a La Nou de Berguedà: la construcció d’una central hidroelèctrica reversible per aprofitar l’aigua de l’embassament de la Baells, ubicat a una cota inferior. Una infraestructura d’un considerable impacte ambiental, més enllà del territori i de la comarca, ja que podria afectar a tot l’ecosistema fluvial del riu, i als municipis que en depenen de la seva conca per al subministrament d’aigua per a la seva població i per a ús agrícola.
La central projectada podria arribar a produir 539,03 MW i tindria una capacitat d’energia emmagatzemada de 3,55 Gwh, i s’ubicaria al Pla de Clarà, al terme municipal de La Nou de Berguedà, on es construiria una bassa de 5,022 hm3. El projecte va seguint el seu curs, i el passat estiu va ser presentat a les institucions berguedanes ―Consell Comarcal, ajuntaments afectats, Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà―, a l’objecte de trobar recolzament polític, donant-lo també a conèixer als directors dels mitjans de comunicació de la comarca, i al Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (GDNB).
Segons el GDNB, el projecte té importants impactes ambientals que els mateixos redactors de l’avantprojecte adverteixen. Centrant-nos en l’impacte hidrològic, el breu informe descriptiu de situació actual i d’arguments en contra del projecte que en fa aquesta entitat berguedana ressalta que: “L’extracció d’aigua de l’embassament de la Baells per proveir el sistema de la central hidroelèctrica reversible (la previsió és utilitzar 5,022 hm3) provocarà una disminució del nivell de la Baells, l’equivalent a gairebé un 6%. Aquesta reducció de les reserves d’aigua ―l’embassament proveeix la zona metropolitana sud de Barcelona, el Baix Llobregat nord, el Bages i els municipis del Baix Berguedà― en un context de sequera com l’actual posa en risc el sistema Ter-Llobregat. Segons l’Agència Catalana de l’Aigua, la mitjana d’aigua embassada a la Baells s’ha reduït progressivament des de fa 10 anys. Si la tendència continua, aquesta situació de sequera estructural ―no hi ha cap previsió que indiqui el contrari― a l’any 2034 la mitjana d’aigua embassada faria incompatible l’activitat d’una central hidroelèctrica reversible amb el manteniment del cabal ecològic del riu Llobregat des de la presa fins a la desembocadura.
Aquesta disminució del nivell contribuirà, doncs, a augmentar la contaminació de les aigües. Menys aigua embassada, més concentració de contaminants. Els darrers anys el nivell de la Baells no ha superat el 50%. Reduir el seu volum podria suposar l’augment de la concentració d’elements contaminants i empitjorar la qualitat de l’aigua pels canvis en les seves característiques físico-químiques. Aquesta situació es podria agreujar per l’impacte de les turbines per generar energia de la central. L’entrada a pressió d’un volum d’aigua tan alt a l’embassament pot remoure els fangs del fons, altament contaminats per l’activitat minera, el que suposarà alliberar aquests elements tòxics fixats. L’aigua quedaria afectada, i contaminaria tota la conca del Llobregat.
Tan sols amb l’exposat fins ara, s’entén que l’impacte va més enllà del territori on es pretén ubicar, afectant i condicionant l’ecosistema d’un riu amb un règim hidrològic típic de la regió mediterrània, on el seu règim nivo-pluvial en la capçalera, cada cop està més condicionat per l’absència del mantell nival durant un major nombre de dies l’any. Pel que fa als impactes geològics, sobre la fauna i flora, i paisatgístic, aquests són suficientment significatius per la magnitud de la infraestructura ―moviment de tres milions de metres cúbics de terra―, afectant les aigües subterrànies, així com la complexitat tectònica de la seva ubicació, els vials d’accés, i la línia d’evacuació de l’electricitat, amb una MAT que passaria per damunt de la serra de Picancel (Vilada) i resseguiria la vall del Llobregat, afectant la zona del pont medieval de Pedret fins al municipi d’Olvan, amb impactes a una zona d’alt valor ecològic, ramader i agrícola.
Per tot això, el GDNB fa tot un seguit de consideracions al respecte, per manifestar la seva oposició al projecte: 1) el riu Llobregat és un riu feble per a un projecte d’aquesta magnitud, i que a cinc anys vista podria quedar obsolet ―tenint en compte que per a la captació d’aigua es necessita a l’embassament un cabal mínim del 20%―, generant aquesta infraestructura un impacte brutal que pot fer que la central en 10 anys quedi obsoleta; 2) la comarca porta 150 anys suportant tot un seguit de greus impactes ambientals, i es vol deixar de ser una comarca extractiva; 3) l’embassament de la Baells és un reservori d’aigua per a l’àrea metropolitana de Barcelona, i els municipis que s’abasteixen del Baix Berguedà en avall. Els sediments contaminats de la mineria en els llots de la Baells serien una dificultat per a les estacions de tractament d’aigua potable; 4) l’alternativa al debat energia-aigua no són ni nous pous als municipis de la conca del Llobregat, ni dessaladores on aquests presentin un elevat índex de salinitat, ni més dessaladores a la costa, amb el corresponent increment de consum energètic, de runam salí que s’aboca al mar, i la degradació de la qualitat de l’aigua, etc., i 5) el projecte ha avançat en la seva tramitació sense tenir en compte la normativa europea de participació popular ―Conveni Aarhus―.
Tal com manifesten en el seu informe: “La transició energètica no es pot fer amb l’objectiu de substituir uns combustibles per uns altres. Les fonts d’energia renovables ―i aquesta central no ho serà fins que no s’hagin eliminat les de cicle combinat i les nuclears― no són tan eficients, i estan subjectes als límits que imposa el planeta”. I menys, a qualsevol preu, depredant el territori en una espiral sense fi, on s’està anorreant el sector primari del país per a ubicar-hi en els seus espais les noves fonts energètiques per emprar una part important de recursos energètics en portar els aliments de molt més lluny, de pitjor qualitat, i sense les normatives que s’exigeix al que resta del sector a casa nostra.