El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha reclamat aquest dimecres des del Parlament de Catalunya una major implicació del Govern de la Generalitat en la millora de la xarxa viària de Ponent i l’Alt Pirineu i Aran. Així, ha assenyalat que «el país l’estructurem des dels municipis i fa massa anys que tenim la sensació que alcaldes i alcaldesses de l’entorn rural estem sols, que massa sovint la Generalitat ha fet recaure sobre el món municipal, en el qual incloc la Diputació, la principal responsabilitat de dotar el nostre veïnatge de les infraestructures més bàsiques de mobilitat, un dels factors que hauria de facilitar l’arrelament de les persones al país, perquè si buidem els pobles, Catalunya es buida».
El president Joan Talarn ha comparegut aquest matí davant la Comissió de Polítiques Digitals i Territori del Parlament de Catalunya, que presideix el diputat Ramon Tremosa, per tal d’exposar les necessitats de mobilitat a les comarques de Ponent i l’Alt Pirineu i Aran. Al president l’han acompanyat el diputat i el director de Serveis Tècnics, Marc Baró i Joan Albert Mas, respectivament, els vicepresidents Jordi Latorre i Ferran Accensi, i els diputats del Segrià i les Garrigues, Jordi Verdú, Carles Gibert i Joan Gilart, així com l’alcaldessa de Soses, Sandra Marco.
El president ha emmarcat les necessitats de mobilitat a la demarcació recordant que «la de Lleida, Pirineu i Aran és la demarcació catalana més extensa de Catalunya i la menys poblada. Amb una superfície de 12.169 quilòmetres quadrats, els seus 231 municipis apleguen 438.517 persones, la qual cosa suposa una densitat de població de 36,1 persones per quilòmetre quadrat», de manera que «tot i sumar la superfície de les demarcacions de Tarragona i Girona juntes, la de Lleida, el Pirineu i Aran té només una quarta part de la seva densitat de població».
Tot plegat, ha indicat, fa que els seus ciutadans «es vegin obligats cada dia a recórrer distàncies llargues en els desplaçaments habituals i necessaris pel territori, i estiguin penalitzats per ser menys persones, ja que els recursos per mantenir aquesta àmplia xarxa viària més extensa són paradoxalment menors que a la resta del país». Talarn ha sentenciat que «asfaltar un quilòmetre d’una carretera costa el mateix al Baix Llobregat que al Pallars Jussà o les Garrigues, però tenim la impressió que no s’acaba d’entendre que el rendiment social d’aquest asfalt és encara més transcendent a la muntanya i l’interior poc poblat que al litoral massificat».
Necessitat d’estructurar la mobilitat al Pirineu
Talarn també s’ha referit a les necessitats de mobilitat concretes del Pirineu, tot insistint que «està pensada en vertical, per entrar-hi o sortir-ne, però no per intercomunicar-se». Així, ha recordat que «l’Eix Pirinenc només va ser objecte d’alguna acció parcial quan un pallarès va ser ministre d’Obres Públiques», en referència a Josep Borrell. També ha lamentat que «la reconversió de la N-230 en l’A-14, que uniria la ciutat de Lleida amb la boca sud del túnel de Vielha, 20 anys després només connecta l’A-2 amb una rotonda poc abans d’arribar a Almenar».
