La plataforma SOS Pirineus, que agrupa diverses entitats de defensa mediambiental, ha emès un comunicat alertant de l’impacte que tindrà la nova pista Barcelona de La Molina. Consideren que la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) que la va autoritzar l’any 2012 caducava el 12 de desembre del 2019 i creuen que les obres no es van començar abans d’aquella data. Si bé a la Comissió de Seguiment Ambiental de la pista del 8 de novembre del 2019 es va dir que ja havien començat les obres amb la tala d’alguns arbres, la plataforma no ho considera com a “obres legítimes” i assegura que “les veritables obres van començar molt més tard”.
En aquest sentit, considera que si s’hagués d’acceptar ara aquesta Declaració d’Impacte Ambiental, la Generalitat possiblement no ho faria, ja que “els criteris ambientals aplicats serien més restrictius i exigents que els establerts en la DIA existent que es va donar per vàlida”. Això, afegeixen, “ve donat pel fet que ens trobem en una situació d’emergència climàtica (declarada per la Generalitat el 15 de maig del 2019) que el 2012, set anys abans, no era vigent”. En aquest cas, remarquem, “probablement s’haurien vist obligats a considerar els avisos reiterats dels científics quant a l’evolució del clima, que mostren la inutilitat de dur a terme aquesta obra i altres possibles de similars”.
Afectacions concretes
Pel que fa a les afectacions negatives que creuen que tindrà la pista, apunten a alteracions en el paisatge amb el consegüent impacte visual, la pèrdua de sols, de flora i de fauna; tala important d’arbrat i excavació de rases per instal·lar-hi canons de neu; canvi del curs i desaparició del tram alt del torrent de la Font Gran, en modificar-ne el traçat per canalitzar-lo; o afectacions en altres aigües superficials, entre altres.
També alerten que “l’augment de la velocitat del canvi climàtic provoca afectacions més greus a les zones fredes com són els Pirineus”, i citen, per exemple, l’augment del grau d’erosió dels terrenys en fase d’obres i la posterior afectació a la vegetació autòctona, amb més capacitat de retenció. Així, detallen que les zones remogudes no es regeneren i això altera els relleus, formant reguerons en els incipients sòls d’origen calcari impedint els intents de regeneració amb replantació i sembra. En aquest sentit, apunten que “la part intermèdia de la pista té un fort pendent que accelera el procés”.
També apunten que caldrà fer una despesa energètica addicional per innivar la pista, un fet que “entra en contradicció amb els objectius d’estalvi energètic”. A banda, no creuen que les mesures correctores que s’aplicaran acabin pal·liant aquests problemes, assegurant que les que s’han realitzat en obres similars anteriors no ho han fet.
També apunten que, amb l’actual context de canvi climàtic, no té sentit fer grans inversions per ampliar estacions d’esquí. Amb relació al fet que aquesta pista hauria d’acollir algunes competicions d’uns hipotètics Jocs Olímpics d’hivern, des de la plataforma asseguren que aquests són “de dubtosa realització”. A banda, es pregunten d’on sortirà l’aigua per innivar aquesta nova pista i què es farà en cas que es prolonguin situacions de sequera.
La despesa necessària per a tota l’obra calculen que s’enfilaria fins als 2,5 milions d’euros i reclamen que aquests diners s’inverteixin “en la transformació de la zona de La Molina i del Pirineu o en altres actuacions més necessàries a Catalunya, en comptes de l’ampliació d’un domini esquiable que progressivament quedarà inutilitzat”.