REDACCIÓ.- Es posa en marxa el projecte europeu LoupO Coexistence, que engloba França, Espanya i Andorra, i que té per objectiu afavorir la conservació transfronterera de la biodiversitat als Pirineus a través del seguiment i la gestió de les poblacions d’os (Ursus arctos) i llop (Canis lupus) i l’estudi de la percepció d’ambdues espècies entre els habitants dels Pirineus.
El nou projecte, que tindrà una durada de tres anys, completarà i donarà continuïtat al seguiment transfronterer que ja es duu a terme de les dues espècies i incidirà en aspectes com la coexistència i l’impuls d’accions preventives.
La iniciativa compta un pressupost total d’1.953.714,67 euros i està cofinançat al 65% per la Unió Europea a través del Programa Interreg VI-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2021-2027). Un programa europeu de cooperació territorial creat per reforçar la integració econòmica i social de la zona fronterera entre els tres països.
Seguiment, prevenció i coexistència
El projecte LoupO Coexistence s’articula en tres línies principals d’acció: seguiment, prevenció i coexistència.
La primera acció consistirà a monitorar les poblacions d’os i llop als Pirineus mitjançant el desenvolupament de tècniques genètiques i ecològiques innovadores i no invasives, com la intel·ligència artificial i la genòmica avançada. Entre altres aspectes, es farà servir la IA per millorar la identificació d’exemplars, s’utilitzaran nous marcadors moleculars per determinar amb més precisió la filiació i la hibridació dels nous individus, s’estudiarà la seva dieta i se’n millorarà el control sanitari.
La segona acció consistirà a minimitzar el nombre d’atacs contra la ramaderia extensiva de muntanya i l’apicultura mitjançant l’aplicació de tècniques de prevenció noves i eficients, per tal de reduir la tensió social. En aquest sentit, es potenciaran accions com l’ús de gossos guardians, la formació de pastors i l’edició de manuals específics sobre la gestió del bestiar, s’estudiarà l’ús de dissuasius acústics per aplicar-los en circumstàncies d’alta pressió de depredació, i es plantejaran mesures en el sistema de peritatge d’atacs o en la mediació de conflictes per millorar la coexistència entre ambdues espècies i el sector primari.
Finalment, s’estudiarà la percepció d’ambdues espècies entre la població local dels Pirineus per determinar el grau d’acceptació d’ambdós carnívors, a través de l’organització de fòrums, l’intercanvi d’experiències entre els diferents actors i estudis específics.
Precisament, fa uns dies es va fer una trobada a la Cerdanya on els ramaders demanaven mesures més eficients per fer compatible amb el territori la recuperació del llop a Catalunya.
El projecte LoupO Coexistence pretén afavorir l’entesa i la mediació als Pirineus, proporcionant a organitzacions governamentals i a actors locals eines per gestionar i conservar la biodiversitat en un territori de muntanya marcat per l’activitat humana.
Un partenariat transfronterer
El projecte serà coordinat per la Dra. Natalia Sastre, investigadora del Servei Veterinari de Genètica Molecular del Departament de Ciència Animal i dels Aliments de la UAB.
LoupO Coexistence té com a socis espanyols la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona, com a socis francesos té l’Office Français de la Biodiversité (OFB), la Pastorale Pyrénéenne i el laboratori genètic francès Antagene. I també participen en el projecte, però sense rebre fons FEDER, el Govern d’Andorra, el Conselh Generau d’Aran, el Govern d’Aragó, la Direction Régionale de l’Environnement, de l’Aménagement et du Logement d’Occitanie i la Federació de Reserves Naturals Catalanes.
Presència de tres ossos joves a Andorra
Precisament, aquest dimecres, els Banders, el cos encarregat de la preservació de la natura a Andorra, han informat, a través de les seves xarxes socials, de la presència de tres ossos joves en territori andorrà coincidint amb l’arribada de la primavera i el desgel.
Segons han explicat, amb la fi de la hibernació aquests animals comencen a reactivar-se i a desplaçar-se pel territori. Enguany, gràcies al seguiment constant que el cos duu a terme sobre aquesta i altres espècies, s’ha pogut constatar la presència de tres exemplars mascles joves, localitzats principalment en zones properes a la frontera amb els països veïns, Espanya i França.
Els agents del cos han pogut identificar la presència dels tres plantígrads gràcies als paranys fotogràfics que tenen distribuïts per punts claus del territori i que compleixen amb la normativa sobre la protecció de dades, segons indiquen des del cos.
