REDACCIÓ (Meritxell).- El copríncep d’Andorra, Josep-Lluís Serrano Pentinat, ha ofert la seva primera missa del dia de Meritxell com a bisbe d’Urgell, on ha apel·lat a la cohesió social, la distribució de la riquesa i els drets i deures de la societat. «Cal restaurar ponts i crear famílies on tothom pugui viure i créixer en comunió» ha destacat, segons recull l’Agència de Notícies Andorrana (ANA). En aquest sentit, també ha recordat l’important paper dels joves davant els nous reptes del món, on han de saber «formar les vostres consciències, sapigueu discernir i escollir el millor en un món on hi ha tantes opcions». «Nosaltres tenim un horitzó, la plenitud de vida i l’alegria de compartir la vida» ha confirmat.
El dia de festa nacional d’Andorra ha tornat ha congregat a centenars de persones de totes les edats que no han volgut perdre’s la primera homilia de Serrano Pentinat al càrrec. Els desafiaments socials i culturals han estat molt remarcats en el seu discurs, on posant a la Mare de Déu com a «constructora de ponts», ha defensat que la fe no només es limiti a l’espiritualitat, sinó que també sigui «un compromís amb la justícia, la llibertat, la veritat i la solidaritat amb els més vulnerables». «El nostre temps ens demana de viure els problemes com a reptes i no com a obstacles», ha recordat, citant a l’hora les paraules del papa Francesc que el cristianisme ofereix «respostes sòlides en un món líquid i confús». Altrament, Serrano Pentinat ha expressat que hi ha poders que «pretenen ofegar la veu de la consciència» perquè les persones deixin de tenir la distinció entre el bé i el mal. Un fet on ha incidit, mencionant que «quan les consciències resten adormides és més fàcil qualsevol mena de manipulació, fent que desaparegui el sentit de discerniment i en definitiva la llibertat».
Finalment, el bisbe d’Urgell ha tornat a apel·lar a la pau mundial, posant com a exemple la pau que hi ha al país des de fa segles. «Sapiguem ser actius en tot moment per tal que aquest do es consolidi en tot el món» ha destacat. A més, ha mencionat que no només s’ha de parlar de la pau en forma d’espiritualitat, sinó també on les societats endeguin processos perquè les persones i ciutadans «visquin en la perspectiva d’una pau interioritzada i que aquesta actitud impregni tota l’existència».
Ensenyat centra el discurs de Meritxell en els canvis internacionals i l’evolució d’Andorra
D’altra banda, els canvis internacionals i l’evolució d’Andorra envers ells han centrat el discurs del síndic general, Carles Ensenyat, amb motiu del dia de Meritxell. En concret, ha destacat que en els darrers vint anys hi ha hagut una «continuïtat i reforçament de les institucions que han anat també acompanyats de reformes polítiques de gran importància», com ara, el camí cap a la cooperació i la transparència fiscal, l’obertura i homologació de l’economia, la implicació més gran d’iniciatives multilaterals amb el Consell d’Europa i les Nacions Unides, entre altres. «Res no es pot donar per fet, ni tan sols trets tan fonamentals de l’Andorra que coneixem com són la continuïtat institucional i l’estabilitat política» ha destacat Ensenyat. Un discurs on també s’ha remarcat el canvi de papa al Vaticà i el canvi de coprincipat amb només unes setmanes de diferència.
El dia de Meritxell sempre és un moment de «retrobament col·lectiu», tant amb les institucions com amb un mateix, però també de reflexió. «Com érem fa un any? El 8 de setembre del 2024? O fa dos anys? O deu? Quines opinions teníem? Quines expectatives? Quins reptes? Quins dubtes?», ha qüestionat Ensenyat. Recordant el canvi de bisbe i del Sant Pare durant la primavera, el síndic general ha assenyalat que s’ha produït en «un context intern molt determinat» com és la despenalització de l’avortament al territori. «En legislatures successives s’ha treballat per fer que això sigui possible. I no només el repte de fer conviure la despenalització de l’avortament amb el manteniment del coprincipat parlamentari en les figures històriques recollides a la Constitució, sinó en el repte, encara més ampli, de reforçar la continuïtat institucional del país» ha esmentat.
En aquest sentit, ha mencionat que la continuïtat institucional i l’estabilitat política són dos valors de la societat andorrana que continuen estables, així com la seguretat ciutadana. Una estabilitat que ja es caracteritza com a «fenomen pràcticament imperceptible», on sembla que «l’evolució de les coses ens sembla natural, com si ni nosaltres ni ningú no hi tingués res a veure». Amb tot, ha valorat que aquesta continuïtat institucional i estabilitat política requereixen «esforç constant, tenacitat somorta i un mèrit tant imperceptible com necessari». Així mateix, ha fet un recorregut dels passats 8 de setembre amb la visita del cardenal Pietro Parolin l’any 2023, o la del cardenal Paul Richard Gallagher el 2016. «Gràcies a aquesta evolució, com a mínim d’una dècada, avui podem tenir un debat polític intern de fons i de gran importància, en termes constructius» ha confirmat Ensenyat.
Finalment, ha destacat l’evolució del coprincipat francès i els lligams que pretenen continuar establint amb el copríncep Emmanuel Macron durant la tardor. «Tot això són signes que ens diuen que Andorra és capaç d’evolucionar, de canviar i de progressar i, a la vegada, continuar sent Andorra» ha incidit el síndic general. En un context de canvi, no només nacional, sinó també internacional, el país ha de poder pensar en la perspectiva del demà, i no només de l’avui. «Seria molt il·lús pensar que allò que és fràgil i discutit arreu, és fort i indiscutible a casa nostra. I que no només és fort, sinó que no requereix la nostra acció constant i equilibrada» ha conclòs.
