GUILLEM LLUCH TORRES (Tremp).- La plataforma Salvem Lo Pallars, contrària a la proliferació de macroparcs solars al Pallars Jussà, ha calculat que si es construeixen tots els que avui dia hi ha projectats, la comarca abastiria les necessitats elèctriques de més de 74.000 persones. Unes xifres que serien vàlides amb una projecció de futur de cara al 2050, i contant que tot el que avui utilitza combustibles fòssils (com els vehicles o les calefaccions) ja hagués passat a ser elèctric. I és que, de fet, amb la demanda elèctrica que hi ha avui dia a Catalunya, menor de la que es preveu el 2050, l’energia que generaria el Pallars Jussà si aquests macroparcs ja estiguessin en funcionament abastiria més de 200.000 persones, segons els càlculs fets per l’entitat.
Tot plegat ho han donat a conèixer durant la xerrada que han ofert aquest dissabte a la tarda a Tremp, conjuntament amb la Plataforma Unitària Contra l’Autopista Elèctrica al Pallars. Un acte que tenia l’objectiu d’informar a la ciutadania de l’estat actual en què es troben els diferents projectes de macroparcs solars presentats a la comarca.
Un dels integrants de Salvem Lo Pallars, Joan Macaya, ha remarcat que aquesta xifra de 74.000 usuaris abastits s’ha obtingut calculant la despesa energètica total que pot tenir Catalunya l’any 2050 si realment s’aconsegueix l’alt nivell d’electrificació al qual s’aspira, i comparant-la amb el que arribaria a produir el Pallars Jussà tot sol si es fessin totes aquestes macroplantes solars, més el que ja produeix actualment. Macaya ha apuntat que des de la plataforma creuen que aquesta aportació és exagerada, tenint en compte que al Pallars Jussà hi viuen poc més de 13.000 persones i que, històricament, ja ha estat una comarca «molt solidària», considerant l’aportació que ha fet a l’electrificació de Catalunya amb les centrals hidroelèctriques.
Durant la xerrada, els membres de la plataforma han aprofitat per recordar que no estan en contra de les energies renovables, però sí que s’oposen al model que es vol implantar al Pallars Jussà, que preveu posar en mans d’unes poques grans empreses la producció solar de tota la comarca. Un fet, han denunciat, que impediria que altres particulars poguessin promoure instal·lacions solars, ja que la capacitat de la xarxa estaria «copada» per aquestes grans empreses. Unes corporacions, denuncien, que tampoc aportarien llocs de treball a la comarca. Tot plegat, a banda de l’impacte ambiental i paisatgístic que tindrien aquests mars de plaques solars, situades en terrenys que deixarien de ser aprofitables per a l’agricultura i la ramaderia
Deu projectes tramitats
Per la seva banda, un altre dels integrants de la plataforma, Martí Armengol, ha detallat que avui dia, hi ha un total de deu projectes tramitats, però en diferents etapes. D’una banda, el projecte de Pont de Fusta (32 MW i 30,42 ha) i Lo Tossal (25 MW i 28,48 ha), encara no han superat el tràmit ambiental. Les Alzineres (40 MW i 60,91 ha), Costa Gran (28 MW i 47,37 ha) i Neret (35 MW i 50,35 ha) ja han superat el tràmit ambiental i estan ja en mans de la Comissió Territorial d’Urbanisme, que els ha deixat en suspens perquè falta aportar informació i justificar qüestions com la línia d’evacuació.
Pel que fa a la Llau dels Juncs (40MW i 62,91 ha), ha estat tombada a la ponència de la Comissió Ambiental, perquè, entre altres qüestions, ocupava molts terrenys de categoria 2, que estan prohibits pel Decret d’Energies Renovables. Si es volgués reprendre, doncs, caldria tornar a presentar el projecte modificat.
Pel que fa al Juncar (42 MW i 76,53 ha) i Morellols (42 MW i 71,20 ha), són els dos últims que s’han presentat i estan en període d’exposició pública. Finalment, Carreró (25 MW i 56,6 ha) i El Serrat (35,00 MW i 70 ha) es preveu que es comencin a tramitar ben aviat.
Armengol també ha denunciat que, tot i que els projectes es tramiten com si fossin diversos de separats, «a efectes pràctics és tot un sol projecte, ja que s’evacuen per la mateixa línia, tenen la mateixa subestació de transformació i als mateixos projectes de l’empresa o empreses que ho promouen, es contemplen com un mateix projecte». Des de Salvem Lo Pallars asseguren que ho tramiten per separat per no superar les 100 ha de terreny afectat, ja que llavors la qüestió ja no seria competència de la Generalitat sinó de l’Estat i creuen que els perjudicaria.
