Cada matí i cada tarda, quan vaig a portar o recollir el meu fill a l’escola, observo una corrua d’adults que acompanyen altres infants carregats amb motxilles infantils. Pares i mares, padrins i padrines, cangurs o qui sigui que els acompanyi; carregats amb una, dues o més motxilles, depenent del número de canalla que portin i el número d’extraescolars que requereixin material extra a portar a la bossa.
Aquest fet m’ha esparverat sempre, i em segueix sorprenent la gran quantitat de casos en què això és habitual. De fet, tot i que mai m’he parat a fer una comparativa, diria que és el més freqüent.
Un infant d’educació infantil, com el meu fill, a la bossa hi porta poca cosa més que l’ampolla d’aigua, la carmanyola amb l’esmorzar i la carpeta de mida A5 que ens serveix de comunicació entre l’escola i la família. Sempre pot anar complementat amb petites coses com un paquet de mocadors, potser una bata, alguna mascareta, gel hidroalcohòlic i tots aquells tresors que s’hi acumulen al llarg de la setmana (pedres, branquetes, enganxines i altres objectes sense identificar) però tot plegat, pocs grams que no crec pas que arribin al quilo.
Com han de saber quina jaqueta, guants o bufanda portaven i on l’han deixat si els hi portem nosaltres des del minut 1 impedint que se’n responsabilitzin?
Cert és que, amb l’edat, a la motxilla s’hi transporta més pes – no entraré a opinar sobre els deures per casa – però també augmenta la capacitat de transport individual tal com van creixent. Si els nostres fills i filles es limiten a transportar la seva bossa durant els 50 o 100 metres que separen la classe de la sortida de l’escola i s’acostumen a fer servir els braços i espatlles dels adults com si fossin penjadors de bosses i jaquetes, quina cura podem esperar que tinguin de les seves coses i, per extensió, de les coses que els envolten? Ens estranya, doncs, que s’acumulin peces i peces de roba als «objectes perduts» de les escoles? Com han de saber quina jaqueta, guants o bufanda portaven i on l’han deixat si els hi portem nosaltres des del minut 1 impedint que se’n responsabilitzin?
Portar la motxilla amb les seves coses és un acte de responsabilitat que cal que assumeixin des de ben petits. És un senzill i petit gest que els ajuda a aprendre a organitzar-se i, com no, a ser partícip i corresponsables de les tasques compartides de la família.
