JOFRE FIGUERAS DOY (Peramola).- La vila de Peramola ha encetat aquest diumenge la celebració del seu mil·lenari, que es commemorarà durant tot aquest any 2026, i que inclourà activitats cada mes vinculades amb l’efemèride. En un acte públic a l’església de Sant Miquel, s’ha donat a conèixer aquesta iniciativa popular, sorgida de l’impuls de diversos veïns del poble, i que comptarà amb la implicació de diverses entitats locals i el suport de l’Ajuntament.
Els organitzadors han explicat que es duran a terme diferents propostes, com concerts, rutes històriques o representacions teatralitzades, i també projectes amb l’escola i l’esplai, amb l’objectiu de fer arribar les propostes a tots els públics. Així, es vol que el mil·lenari sigui present al llarg de tot l’any en esdeveniments que ja es fan al municipi com la Fira del Griu, la Festa Major o Carnaval.
«És sobretot una oportunitat pels diversos agents de trobar un espai comú per reivindicar-nos com a peramolins i peramolines, i poder debatre també com volem que sigui el poble els propers anys. Hem viscut mil anys, doncs anem a veure com seran els propers mil», ha comentat Pol Guixeras, membre del col·lectiu organitzador.
L’acte també ha servit per presentar la imatge del mil·lenari, elaborada pel dissenyador Eudald Navarro, que s’ha inspirat en les restes del balcó del castell Peramola, un edifici que precisament és l’origen poble. A més, la celebració tindrà una banda sonora pròpia, composta pel músic local Miquel Bonillo, que els veïns han pogut escoltar per primera vegada aquest diumenge.
D’altra banda, l’historiador Carles Gascón ha sigut l’encarregat de contextualitzar la data triada per la celebració, vinculada amb la primera referència documental de la població l’any 1026. «No vol dir que l’any 1026 es fundés Peramola, segurament ja existia, hi ha jaciments arqueològics, les pintures del Roc del Rumbau, i ja hi havia un castell situat aquí per fer front a possibles escomeses del sud,», ha aclarit.
El que va passar aquest any va ser un pacte territorial entre el comte d’Urgell Ermengol II i Berenguer Ramon I, comte de Barcelona, que està recollit en escrits que es troben a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Allà s’hi detalla que el castell de Peramola i els seus termes, que eren propietat del noble Arnau Mir de Tost, es van posar com una de les garanties perquè es complís aquest acord. A tall d’anècdota, Gascón també ha explicat que el control del castell anava a càrrec d’uns senyors feudals, els barons de Peramola, i que actualment aquest títol encara l’ostenta una família de Santander de cognom Ceruti.
