JOFRE FIGUERAS DOY (Gerri de la Sal).- A principis del 2022, el Pep Cabré, amb el suport de la seva companya, la Maéva, va posar en marxa Lo Verger, un viver d’arbres fruiters de varietats tradicionals, a Gerri de la Sal. Ho va fer gràcies al suport de la cooperativa d’habitatge la Tremolina, que li va cedir el terreny per poder-hi fer la plantació.
Com sorgeix aquesta iniciativa i per què?
Sorgeix després d’estar un any viatjant pel sud de França i formant-me en l’ofici de viverista. Al final, em va entrar la inquietud de traslladar el model francès a Catalunya i vaig començar a buscar un lloc per fer-ho. Així és com vaig arribar al Pallars, a Gerri, amb la gent de la cooperativa d’habitatge de la Tremolina.
Quan vas començar a plantar i quan has pogut comercialitzar els primers arbres?
Vam començar a plantar a principis del 2022, tot aquest any hem fet cultiu i tot just ara hem pogut comercialitzar els primers arbres. La primera venda, de fet, la vam fer la segona setmana de desembre i calculem que la comercialització s’allargarà fins a finals de febrer o principis de març.

Abans parlaves del model francès. En què consisteix?
És bàsicament un concepte de viver a petita escala, no com els vivers que estem acostumats a veure aquí, sinó que són de petita producció, amb cultiu ecològic i només treballant amb fruiters de varietats tradicionals.
Quin nombre de varietats teniu?
Actualment, tenim una trentena de varietats i, de cara a la comercialització del 2023-2024, potser augmentarem fins a unes 40 o 50. Ho farem fent recerca per la zona i implantant altres varietats que coneixem i que també poden funcionar bé.
Com heu fet la tria d’aquestes varietats?
Bàsicament, hi ha tres factors: un és el sabor, és a dir que siguin bones de gust; un altre és que siguin resistents a malalties i plagues; i finalment, que la seva producció es reparteixi en el temps, de manera que la collita no es concentri en un mes sinó que sigui el màxim d’esglaonada.
D’on són les varietats?
D’una banda, estem fent feina amb el Consell Comarcal del Pallars Sobirà per intentar reproduir i comercialitzar varietats d’aquí. De l’altra, també tenim varietats a nivell peninsular i europeu. En tots els casos, treballen en ecològic, tot i que no tenim la certificació.

Aquí a Gerri també hi ha el Planter, però el teu projecte és ben diferent, oi?
Sí, el planter es dedicava a ser un aparador de varietats d’horta tradicional del Pallars, plantes aromàtiques i algunes flors. Això es va abandonar fa un temps i ara es vol reactivar de la mà del Parc Natural de l’Alt Pirineu, l’Ajuntament de Baix Pallars, Eixarcolant i Forestal Catalana. El nostre projecte, però, és diferent.
Com ha estat el primer any, a nivell meteorològic?
Hem tingut un primer any de cultiu una mica complicat, ho ha estat a tot arreu, però en el nostre cas, especialment. Primer vam tenir els gels de principi de primavera, la primera setmana d’abril, i això va malmetre una mica la producció. Després, com tots sabem, hem tingut una primera part d’estiu molt seca, i fins a l’octubre hem tingut temperatures d’estiu. A més, també vam tenir una pedregada important a principi de setembre…
Malgrat això, la zona és propícia per un cultiu com aquest?
Els arbres fruiters necessiten unes certes hores de fred l’any i aquí a la zona del Prepirineu i el Pirineu aquestes condicions es donen bé. A més, el cultiu el tenim en un prat que està molt ben orientat, amb moltes hores de sol tot i ser un fons de vall, i això a l’hivern i principi de primavera va molt bé, perquè es necessita una mica d’insolació.
A l’hora de comercialitzar-ho, a qui veneu i on voleu arribar?
El nostre client és particular, gent que té un hort, un tros, i vol complementar-ho amb algun fruiter. Bàsicament, ens donem a conèixer a través del boca-orella i tenim un client molt casolà, de proximitat.

Quan veneu un arbre, què ha de fer el client?
Quan una persona compra l’arbre li passem la pilota i no és una feina senzilla, no ens enganyem. Hi ha una sèrie de cures que cal fer els primers mesos i que han de ser estrictes. A l’hora de la plantació, les arrels no es poden doblegar, han d’estar ben esteses, s’ha de regar abundantment, s’ha de posar compost… Cal fer tot un seguit de coses, ja que, si no, la base de l’arbre començaria malament.
Quina idea teniu de cara a futur, a nivell de dedicació?
Aquest any m’he dedicat al 100% al projecte, perquè al principi s’han d’engegar moltes coses, posar el tancat, el sistema de reg, i tot plegat m’ha pres molt de temps. De cara als pròxims anys, però, la idea és dedicar-m’hi al 100%, també.
Quina és la dificultat principal que hi ha per engegar un projecte com aquest?
La principal dificultat és econòmica: si vols fer-ho així, has de tenir uns estalvis, ja que jo tot ho he fet amb fons propis, no he demanat cap ajuda ni subvenció. I, després, has de sostenir les despeses fins a la primera època de venda, que és quan comences a rebre ingressos, però mentrestant estàs un any, ben bé, sense veure ni un duro.