GUILLEM LLUCH / JOFRE FIGUERAS (Pallerols del Cantó).- Pallerols del Cantó, a l’Alt Urgell, compta des de fa ben poc amb un nou equipament, cridat a convertir-se en un punt de dinamització social de la vall. Es tracta d’un local social, que l’Ajuntament de Montferrer i Castellbò ha habilitat a l’antiga escola del poble, unes obres que, casualment, han coincidit amb el cent aniversari de l’obertura del col·legi.
Els treballs van començar fa prop de vuit mesos i han permès habilitar l’espai social allà on abans hi havia l’escola, mentre que en una pròxima fase es mirarà també d’arreglar el pis del mestre. Les obres han consistit a fer nous els terres, repicar les parets, fer nous acabats, renovar el clavegueram, així com els serveis bàsics de llum i aigua. A banda, s’hi ha habilitat un espai de cuina, per si es necessita per a alguna activitat o festa.
Joan Carles Capdevila, que ha estiuejat gairebé tota la vida al poble i que fa tres anys que hi viu, explica que aquesta era una petició que feia anys que havia fet l’associació de veïns de la vall a l’Ajuntament. De fet, recorda que ja havien celebrat alguna festa major a l’antiga escola, tot i que “tot estava molt precari”.
Finalment, van aconseguir que el consistori posés fil a l’agulla i ara el local ja és una realitat. Capdevila explica que a la vall de Pallerols hi queden obertes una desena de cases, amb dues o tres persones a cadascuna: “a Pallerols som tres cases, a Cassovall, tres més, al monestir també hi viuen i a Avellanet són dues cases més”.
Fins ara, tots aquests veïns no tenien cap espai comú de trobada ni a on organitzar activitats. Ara, veuen en el local social una oportunitat per potenciar la vida social d’aquests pobles, força allunyats dels principals nuclis de població, tot i trobar-se a tocar de l’Eix Pirinenc. De fet, fa un parell de setmanes ja van estrenar el local fent-hi una trobada d’exalumnes de l’escola, amb les seves famílies.
De cara al futur, ja pensen en un grapat d’activitats i remarquen que l’espai estarà obert a qualsevol persona vinculada a la vall que vulgui fer-hi activitats: “des d’exposicions fins a formacions o qualsevol altra activitat d’interès”, detalla Capdevila.
Valor sentimental
Dues de les persones que van veure aquest local encara com a escola són Miquel Call i Ramon Roqué, que hi van estudiar entre finals dels anys 50 i principis dels 60. Recordem que, en la seva època, eren una quinzena d’alumnes, però que a poc a poc el nombre d’estudiants va anar baixant, ja que els grans, a partir dels 14 o 15 anys ja marxaven a treballar a casa i el nombre de famílies residents a la vall va anar baixant, de manera que les incorporacions d’alumnes petits cada cop era menor.
Per al Ramon, que s’hagi pogut recuperar l’escola té un valor sentimental i celebra que “s’hagi pogut arreglar perquè l’utilitzi el poble”. El Miquel, mentrestant, admet que “a mi el que em feia por era que l’edifici acabés caient, i el millor de tot del fet que l’hagin arreglat és que ara ja no caurà i, a més, si vols fer una festa, millor fer-la aquí que a casa”.
El Joan Carles, per la seva banda, celebra que la vall hagi guanyat aquest servei, però alerta que “el que trobem a faltar aquí és que hi hagi gent”. Així, conclou que “de serveis sempre en poden faltar, però els carrers estan arreglats i no ens queixem massa en aquest sentit, el que fa falta és que els amos arreglin les cases que estan en mal estat i que hi vingui més gent”.
