En el darrer ple, Compromís per la Seu va portar una moció al ple sobre la problemàtica d’ocupació que estem patint a la Seu d’Urgell. Sincerament crec que, si la voluntat de CxlaSeu hagués estat aportar propostes i forjar grans acords en pro del veïnatge afectat, prèviament ho hagués plantejat al conjunt de grups municipals; aquest no va ser el cas, pel que crec que les intencions anaven per un altre costat. És més, l’única mesura concreta que es plantejava en aquesta moció a fer per part de l’Ajuntament, era il·legal, literalment era “forçar a abandonar els habitatges als ocupes que actualment viuen il·lícitament a habitatges de propietat aliena”. Aquesta mesura és del tot irrealitzable, ja que com ajuntament ens hem de cenyir a la legalitat vigent.
Vagi per davant que comparteixo i entenc perfectament, la indignació, malestar, cabreig, preocupació… dels qui estan patint una ocupació en la seva propietat o les seves conseqüències en el veïnat. Tota ocupació és il·legal, però la problemàtica que estem patint a la Seu no és de famílies que s’han quedat sense llar i entren en un habitatge buit per no quedar-se al carrer. El que estem patint a la Seu són ocupacions com a modus vivendi, amb personatges amb un llarg historial policial que trenquen totalment la convivència ciutadana.
Aquesta situació té el seu origen en una mala legislació, d’àmbit estatal, que deixa un marge massa gran a aquests criminals que se n’aprofiten del sistema. I és que un cop l’ocupació està consolidada, és a dir que els ocupes poden demostrar que porten un determinat temps vivint a l’habitatge, com Ajuntament no tenim cap eina per revertir la situació, únicament la propietat pot actuar judicialment per recuperar l’habitatge.
Cal no oblidar que, a l’estat espanyol, es va rescatar el sistema bancari amb 62.754 milions d’€, i que al 2018 les entitats bancàries ja havien recuperat aquest import en forma de beneficis. En cap cas s’ha retornat el rescat, i aquestes mateixes entitats a dia d’avui tenen en els seus actius una ingent bossa d’habitatges buits. Amb l’enorme falta d’habitatge social que tenim, és del tot incomprensible com no hi ha cap legislació que obligui a posar a disposició tots aquests habitatges d’una forma no especulativa, és a dir donant-los-hi un ús com habitatge social per totes aquelles persones que realment no poden accedir a un habitatge al mercat lliure.
Com Ajuntament estem treballant en dos línies. La immediata és la d*incrementar al màxim la presència policial al centre històric, ja que actualment és on s’ha trencat la convivència ciutadana arrel d’aquest fenomen. S’hi dedicaran efectius de Mossos d’Esquadra i Policia Municipal patrullant a peu. La segona és la de continuar apostant per una política d’habitatge com mai s’havia fet a la Seu, per tal de poder ajudar totes aquelles famílies que realment tenen dificultats per accedir a un habitatge. Quan fa poc més de tres anys vam entrar al govern municipal, l’Ajuntament únicament gestionava tres habitatges. A dia d’avui ja són 19, i a més a més, gràcies a l’herència del Joan Obiols (Juanito de Cal Pensament) estem acabant el projecte per habilitar-ne 10 més. Amb el conveni amb Hàbitat3 n’aconseguirem 6 més. En total, quan tinguem aquests projectes finalitzats, haurem passat de 3 habitatges a 35, sense deixar de banda que estem negociant amb entitats sense ànim de lucre per fer promocions noves per habitatge social a Horta del Valira.
Aquesta problemàtica criminal no és exclusiva de la Seu d’Urgell, tot al contrari, és un fenomen estès a tot el territori. Ara bé, això no ens serveix d’excusa i farem tot el que estigui a les nostres mans per revertir la situació i fer una Seu millor, La Seu que tots els urgellencs i urgellenques ens mereixem.
Error, group does not exist! Check your syntax! (ID: N)