MERITXELL BELLERA FRANCÈS (El Pont de Suert).- El Pont de Suert ha acollit aquest divendres el segon Congrés de Transhumància i camins ramaders. Una iniciativa que agafa el relleu al congrés que es va dur a terme el 2016 i on es va concloure que calia avançar en la classificació dels camins ramaders, en les oportunitats econòmiques més enllà de l’aprofitament ramader que els camins ramaders i l’activitat transhumant aporten, i que calia reconèixer el paper dels ramaders i pastors en la gestió del territori.
Durant la presentació s’ha destacat que actualment només el 10% dels caps de bestiar d’oví i cabrum de Catalunya fan transhumància i el 7% dels caps de boví. També s’ha vist que la tendència és la disminució d’explotacions de boví, si bé el nombre de caps ha anat en augment.
En canvi, en oví les explotacions han augmentat en l’última dècada, però han disminuït els caps. En cabrum es mantenen bastant estables, tot i haver-hi una petita tendència a la baixa.
El congrés està promogut per l’Institut per al Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA) i el seu director, Pere Porta, ha apuntat que «els camins ramaders existeixen des de fa molts anys i és veritat que poden haver-hi molts usos, com ara el turístic, perquè al final són camins que comuniquen». Porta ha admès que l’activitat ramadera, que és la que ajuda a mantenir aquests camins, ha anat a la baixa, «però poden haver-hi noves oportunitats i les volem tractar».
Precisament el Pont de Suert és un dels municipis que s’han agrupat per recuperar la cabanera de Taüll a Linyola, un exemple de nous usos per a camins ramaders. El seu alcalde, José Antonio Troguet, ha apuntat que «són 137 quilòmetres i nosaltres formem part dels ajuntaments que treballem per la seva recuperació».
En aquest sentit, Troguet ha apuntat que «el Pont de Suert és probablement dels municipis que més quilòmetres té de la Cabanera». L’alcalde ha apuntat que la recuperació d’aquest camí «té la seva importància tant per la possibilitat que les ovelles tornin a fer aquest recorregut, que és el que es busca amb aquest treball, com per l’opció de fer una ruta que pugui ser recorreguda caminant, en bicicleta o que tingui altres aplicacions».
Aquest segon congrés, que compta amb 30 comunicacions de diversa índole al voltant de la transhumància i la ramadera, també vol fer incidència en la preservació d’aquesta ramaderia extensiva, incorporant la perspectiva de gènere i l’impacte que pot tenir per al sector l’actual context de crisi climàtica i energètica global.
El congrés compta amb dues sessions presencials més durant aquest mes d’octubre, una a Amposta i l’altra a Igualada.
