- Suport a establiments promoguts per ens locals: poden cobrir fins al 80% del cost amb un màxim de 18.000 euros per projecte. S’enfoquen a despeses com reformes i instal·lacions fixes, mobiliari d’exposició, maquinària i refrigeració, equips informàtics i terminals de venda, rètols i elements fixos, programari de gestió i promoció, inversions en prevenció de riscos i altres inversions directament vinculades a l’activitat.
- Suport al funcionament i consolidació: ajuts destinats a gestors d’establiments promoguts per ens locals (tant si són ens locals o gestors privats), poden cobrir fins al 50% del cost, amb un màxim de 5.000 euros per projecte. S’enfoquen a despeses de personal contractat, quota d’autònoms, consums energètics vinculats a l’activitat, telecomunicacions, creació i manteniment web i continguts digitals, màrqueting digital, manteniment de programes informàtics, serveis de digitalització del punt de venda, gestoria i assessoria i assegurances vinculades a l’activitat.
- Suport a establiments d’iniciativa privada: ajuts destinats a persones físiques o jurídiques del sector privat que mantenen oberts establiments comercials i/o de serveis en municipis rurals. Poden cobrir fins al 50% del cost, amb un màxim de 5.000 euros per iniciativa. Poden subvencionar actuacions com accions vinculades al repartiment en nuclis disseminats, adaptació d’espais polivalents amb funció social, instal·lació de punts de recollida, adequació del local per ampliar serveis, instal·lació d’equipaments per ampliar oferta o millores per a la conservació de productes.
La doble eina —finançament i assessorament—vol garantir que els projectes comercials rurals no només es posin en marxa, sinó que es consolidin com a iniciatives sostenibles i arrelades al territori.
175 municipis no disposen d’establiment d’alimentació
Segons un estudi realitzat per la Direcció General de Comerç i el Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM), el 36,7% dels micropobles —uns 175 municipis— no disposen de cap establiment d’alimentació. A aquesta dada s’hi afegeix el fet que el 13,7% d’aquests municipis no disposen de cap establiment de restauració, cosa que redueix encara més els espais de socialització i trobada comunitària. Això es fa especialment rellevant en pobles amb una població envellida, on els bars i restaurants sovint actuen com a únics punts de relació social.
Pel que fa a altres serveis quotidians, el 78,6% dels micropobles no disposen de cap punt de venda de premsa escrita. Gairebé 7 de cada 10 punts de venda de premsa es troben en botigues de queviures (41,9%) o multiserveis (26,9%). Alhora, un 80,9% dels micropobles no disposen de punts de recollida de paqueteria, i el servei de correus és el més utilitzat, seguit de les instal·lacions dels ens locals.
Quant a l’existència de multiserveis, un total de 30 micropobles compten amb un establiment d’aquesta tipologia. D’aquests, 17 establiments es concentren a les comarques gironines. L’Àmbit Metropolità, Terres de l’Ebre i l’Aran són els únics que no disposen d’aquest format comercial.
Els serveis més habituals en aquest tipus d’establiments són el comerç alimentari (80%); bar, restaurant o menjar per emportar-se (76,7%) i activitats socials i comunitàries (70%).
