JORDI PAU CABALLERO.- El dia 1 de juny, diverses entitats de la Cerdanya donaven a conèixer el “Manifest per una Cerdanya equilibrada i sostenible”, adreçat als presidents de la Generalitat i del Consell Comarcal, amb voluntat de diàleg i en procés de recepció d’adhesions. Motius no en falten, però en aquest cas, el manifest es centra en la gestió de l’aeròdrom de Cerdanya. Aquest és el Manifest, signat fins al moment per una vuitantena de persones, i promogut per l’Institut d’Estudis Ceretans, el Grup de Recerca de la Cerdanya, Ceretània, Cerdanya en Acció pel Clima, Associació veïnal Salvem la Molina i SOS Pirineus.
Per una Cerdanya equilibrada, sostenible i ben respectada pel que fa el seu medi natural.
“Ara ens amoïna la situació a l’entorn de la gestió de l’aeròdrom. L’aeròdrom de la Cerdanya ha de ser, com diu el Pla Director Urbanístic Aeroportuari de l’Aeròdrom de la Cerdanya (PDUAAC), simplement, una infraestructura d’ús esportiu i sostenible per al territori. Actualment, està en curs d’aprovació un model de gestió, basat en una concessió demanial amb adjudicació directa a Aeroports de Catalunya SLU, que pot anar en direcció contrària d’aquesta definició.
Hi ha el perill de desenvolupar una altra vegada un model agressiu d’aeròdrom. Cal recordar que, al passat, ja hi va haver dos intents per acabar construint un aeroport. Per això es va elaborar i aprovar el PDUAAC, que conté una definició rigorosa del que significa un equipament simplement esportiu.
Ens inquieta enormement que les institucions de la Cerdanya perdin facultats de control i gestió d’aquell equipament i, “de facto”, es restringeixi la seva capacitat de decisió enfront del concessionari a l’aprovació d’un pla quinquennal d’actuacions.
Això s’està desenvolupant sense la deguda transparència, amb opacitat de temes importants, amb abús de reunions telemàtiques, sense coneixement ni possibilitat de debat i participació de la societat cerdana, de les seves entitats socials, i amb llunyania d’informació de la majoria dels seus representants municipals. En aquest procés, es pot incórrer en irregularitats, mancant la precisió de temes tan importants com el reforçament de les obligacions per part del concessionari.
Al mateix temps, ja s’anuncien per aquest estiu esdeveniments aeronàutics de competició a gran escala, desbordant la concepció original de l’aeròdrom. Això pot afectar directament l’equilibri ambiental de la comarca, amb forta contaminació de carbonització i acústica.
En conclusió, manifestem la nostra oposició, i exigim debat públic per poder garantir per tothom el gaudi respectuós de tots els potencials de la comarca, i facilitar, sobre el tema de l’aeròdrom, tota la informació necessària, amb actes públics, amb exposició i debat, abans de comprometre cap acord improcedent i lesiu.”
Les persones signants són una mostra diversa de la nostra societat i de sectors molt diversos: món de l’alpinisme i l’excursionisme, direcció de centres de salut, presidència de fundacions, professionals de premsa, de l’arquitectura, de la medicina, del periodisme especialitzat en el medi ambient, dels esports d’elit i de muntanya, de la música, de la notaria, de l’empresariat i de la política, professionals de la comunicació, ex Síndic de Greuges, del periodisme i del cinema, i de càtedres universitàries, molts d’ells força coneguts o mediàtics, que posen en valor el paisatge, la natura i la qualitat de vida que ofereix la Cerdanya, i que es veuria compromesa amb aquest model agressiu d’aeròdrom.
Per adherir-se al Manifest, podeu contactar amb: Ceretania ceretania@ceretania.cat
Natura en estat de shock, i de tensió permanent, de degradació hiperaccelerada pels canvis d’usos programats des de la centralitat d’una metròpoli autonòmica que tracta als territoris que administra com si fossin les seves microcolònies, administrades per buròcrates del nou tecnofeudalisme… I ja que el dia 5 de juny era el Dia Mundial del Medi Ambient -a aquest pas podríem rebatejar-lo com a Dia Mundial del Medi Ambient Residual, ho il·lustrarem una mica.
El professor de recerca emèrit del CSIC, Ramon López de Mántaras, afirma que els 26 centres de dades projectats podrien consumir el 44% de l’electricitat de tota Catalunya
Si mirem cap al sud, i segons ens informa DIRECTA, si prospera el pla de la Generalitat que té com a objectiu convertir Catalunya en un pol d’atracció de l’anomenada economia digital, el territori comptaria amb una quarantena de centres de dades en una dècada. Si es fes efectiva aquesta iniciativa, la sostenibilitat energètica i hídrica catalana podria estar en seriosos problemes. El professor de recerca emèrit del CSIC, Ramon López de Mántaras, afirma que els 26 centres de dades projectats podrien consumir el 44% de l’electricitat de tota Catalunya i, podrien arribar a consumir 40 milions de litres cada dia -l’equivalent al consum diari de 400.000 persones, el 5% de la població-. Tots els centres de dades projectats per la Generalitat se situen a la meitat sud de Catalunya. Si bé és cert que molts s’ubicaríen a l’àrea metropolitana de Barcelona perquè és on hi ha les principals infraestructures digitals, no deixen de ser sorprenents la resta d’ubicacions. Les zones on hi haurà els centres estan condicionades per la línia de molt alta tensió (MAT) i el Pla territorial sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica (PLATER). El Baix Camp, la Conca de Barberà, el Montsià, la Ribera d’Ebre i el Segrià, serien les comarques que patirien una transformació més gran, afegint-hi el macroprojecte d’una central hidroelèctrica reversible a Riba-roja d’Ebre i la Fatarella…
I per les comarques de l’Alt Pirineu i Aran què hi ha previst?
I si mirem cap a nord, el Berguedà pagaria un nou tribut com a comarca extractiva, amb la Central Hidroelèctrica Reversible de la Baells, i trobaríem un altre pol important del PLATER a l’Empordà. I per les comarques de l’Alt Pirineu i Aran què hi ha previst? Rere l’atractiu dels nostres parcs naturals i el manteniment de la indústria de la neu, convertir la muntanya en un parc d’atraccions permanent, amb la construcció de noves infraestructures d’accés a indrets de muntanya allunyats i recòndits (telefèrics, trenets o carreteres), i nous elements antròpics permanents en el paisatge de muntanya: com antenes, panells, obres artístiques, plaques commemoratives, excés de senyalització…, i especialment els miradors i les plataformes panoràmiques, així com el corresponent increment dels esdeveniments esportius i multitudinaris com les curses de muntanya i de BTT, en indrets de força vulnerabilitat.
