REDACCIÓ.- L’Hospital Comarcal del Pallars, gestionat per l’empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris, incorporarà a partir de l’11 d’abril el servei d’una unitat mòbil de ressonància nuclear magnètica (RNM), fet que comportarà una millora en el diagnòstic mèdic de proximitat i una reducció del temps d’espera per accedir a la prova. Durant els pròxims mesos i fins que no s’instal·li l’aparell de forma definitiva a l’Hospital, aquesta unitat mòbil estarà ubicada una setmana al mes a la plaça del Doctor Pasqual.
La instal·lació fixa de l’aparell es preveu que tingui lloc durant el 2024, ja que abans és necessari adequar espais dins i fora del centre. D’aquesta manera, la RNM quedarà ubicada a la planta baixa de l’hospital.
Tal com han explicat des de Salut, Gestió de Serveis Sanitaris, conjuntament amb el Servei Català de la Salut, des de la Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran, han treballat durant mesos per poder materialitzar l’adquisició de la RNM, que ha estat una demanda històrica al Pallars, ja que l’Hospital no disposava de servei propi. La realització d’aquesta prova diagnòstica a la població del territori es feia fins ara a l’Hospital Universitari Santa Maria de Lleida, fins on s’havien de desplaçar. Es preveu realitzar unes 1.200 ressonàncies anuals.
El gerent de la regió sanitària de l’Alt Pirineu i Aran, Miquel Abrantes, ha explicat que «poder disposar d’aquest nou servei suposa una pas més en l’equitat territorial amb l’aproximació dels mitjans diagnòstics a la població, fet que evitarà desplaçaments i ajudarà a alleugerir les llistes d’espera d’intervencions quirúrgiques».
Per la seva banda, el director assistencial de l’Hospital Comarcal del Pallars, Eduard Sanjurjo, s’ha mostrat molt satisfet amb el nou servei perquè «significa dotar el centre amb una tecnologia moderna i necessària en especialitats com la traumatologia, la neurologia o les malalties bilio-pancreàtiques».
La prova de la ressonància magnètica
La ressonància magnètica és una prova en què es fa servir un potent imant per poder visualitzar amb detall estructures internes del cos i, a diferència de les radiografies i de la tomografia computada, no utilitza raigs X ni elements radioactius. Cada teixit genera un senyal diferent del modificar el seu camp magnètic, i una computadora el recull, processa i el converteix en imatges, permetent la reconstrucció de la part del cos en dues i tres dimensions.
D’aquesta manera, la ressonància magnètica aconsegueix imatges anatòmiques i també funcionals del cos humà que ajuden a fer un diagnòstic i planificar el tractament i seguiment segons la patologia estudiada. És una tècnica de diagnòstic per la imatge que s’utilitza per a una gran varietat d’afeccions, des de ruptures de lligament fins a la caracterització de tumors, i complementa en moltes ocasions altres tècniques com són l’ecografia o el TAC.
